Encara la recordo quan era ministra de Sanitat dient allò de: “El aceite de colza también estaba prohibido, pero la gente lo compraba porque era un chollo”; “La enfermedad de las ‘vacas locas’ es un problema de salud animal”, o “La médula sí, la médula es lo que va por dentro de la columna vertebral; la médula es médula y se retira de hecho. Estoy hablando del hueso que rodea la médula”. Aquesta dona ens ha deixat un nombre de frases glorioses que si tenen alguna justificació racional (cosa difícil o quasi bé impossible), semblen fetes per distraure o confondre l’opinió pública quan el PP té un gran marron a l’agenda. Diria que tanta ineptitud, missatges casposos prefabricats i manca d’objectivitat, no surten de manera natural, per molt idiota que un sigui. Han de tenir un objectiu definit, malgrat no ho sembli. Que en el límit tingui la penitència és de calaix, com també que la seva incontinència verbal és la seva debilitat.
Han passat quasi bé trenta anys, hem conegut un elenc de primeres espases femenines del PP com Ana Palacio, Luisa Fernanda Rudi, Teófila Martínez, Isabel Tocino, Ana Mato, Rita Barberá, Alicia Sánchez Camacho, Fátima Báñez, Esperanza Aguirre, totes elles passen a la categoria de cadàvers polítics, menys l’ordinària Celia Villalobos. Tothom esverat quan obre la boca, però la sra. Villalobos no diu mai res que no ho pensin el 100% dels votants del PP. Tot el que no sigui forma única de pensament, forma ortodoxa i no sigui “unitat”, tot el demés és antisistema i comunisme de merda.
Canviar l’aspecte o el pensament per un d’heterogeni, de gent corrent que va pel carrer i formar part d’un Parlament que el PP considera com a propi és un ultratge. Ningú pot entrar dins el seu “xiringuito” a contaminar l’espai amb el seu intrusisme i amb “aquelles pintes”. Recordem quan va deixar anar: “A mí me da igual que lleven rastas esta gente de Podemos, pero que las lleven limpias para no pegarme los piojos”. Li agradi o no, amb rastes, cabells llargs, samarretes, xupes de cuir o vestits d’etiqueta, aquest Congrés dels Diputats d’ara té en la bancada de l’esquerra, el nivell acadèmic més alt de tots els temps, però és que ella no llegeix. Per higiene ètica, s’ha de fer neteja de cervells, no de polls, no tan sols al Congrés, sinó en els prejudicis de gent paràsita com vostè, sra. Villalobos.
Ara i com qui no vol la cosa, s’ha tornat a gronxar amb: “Hay pensionistas que están más tiempo cobrando la pensión que trabajando”. “No veo la crisis por ningún ‘lao’, los restaurantes están llenos” i “Tenemos la obligación de decirles a los que hoy tienen 45 años: cuidado”. Aquesta dona que té la capacitat d’ocupar llocs sense cap mena de coneixements, que és capaç de sortir per la TV i dir-nos a tots plegats la recepta de l’os de pernil dins el brou per evitar el greu problema de les “vaques boges”, aquesta dona va ser ministra de Sanitat. Seguint amb la seva particular manera de raonar ens torna a recomanar els “dos euros mensuals” per resoldre el futur de les pensions. Dos euros al mes durant quaranta anys. 2 x 12 x 40 ens dóna la marejant xifra de 960 €. El que se’n diu de ciències no ho és i em temo que de lletres, ni les del banc. De què serà? Ah, clar del PP, el partit preferit dels espanyols.
El futur de les nostres jubilacions el gestionen ments tan lúcides que ho resolen parlant de: “Menos de una cerveza o una cajetilla de tabaco al mes”. I, a més, ens foten la xapa amb: “En España nunca hemos tenido el concepto de ahorrar para la pensión. Hemos ahorrado para una casa”. No cotitzeu , col·lapseu els restaurants i teniu el vici de pagar un pis. No com ella, que cobra més 25.000 € anuals per allotjament, lliures d’impostos. Si déu existís, aquesta dóna hauria d’entrar demà mateix i fins els 82 anys a treballar de netejadora d’hotel a 15 minuts per habitació i 800 € al mes, desplaçar-se hora i mitja en transport públic a un pis de 500 € al mes i, després fer la roba, la compra i el sopar, posar-se davant la TV una estona i que li diguin una vegada i un altre que ha d’estalviar, que els restaurants estan plens perquè tot funciona a les mil meravelles.
El perillós, sra. Villalobos, és la podridura moral i no els polls. La veritable vergonya és haver de suportar a gent com vostè. Si existís la justícia i interès polític, bona part del seu partit hauria d’estar ja a la presó, expulsats de la vida pública i de les institucions. Potser algun dia s’aconseguirà i, la gent amb rastes, peluts, iaies amb monyo o calbs (o sigui, la ciutadania estàndard), farà fora a la gent que escampa merda i embruta amb ganes el país.
S’ha de tenir una moral rastrera i un dèficit educatiu tan bèstia com el seu per dir el que diu o jutjar a persones pel seu aspecte. No trobo l’adjectiu, s’ha de ser idiota del tot per compartir opinions com les seves amb la població. L’extrema sensibilitat de la dreta d’aquest país amb les formes dels seus adversaris, és la seva tècnica per fer invisibles els problemes de fons com ara els socials, els econòmics i els humans, de fet, com que no tenen cap mena de sensibilitat per l’ètica, la decència o l’empatia, puc comprovar amb una gran tristesa i impotència com gent propera de dretes, als que puc considerar bones persones, són absolutament miserables i corruptibles en aquests temes. Millor tenir paràsits a ser un paràsit com vostè.
La dreta que “trinca” està rabiüda, treu bromera per la boca i veu perillar els seus privilegis, és més, molts d’ells i elles tenen més d’un peu dintre que no pas fora, de la presó, vull dir. Estant espolsant-se la ràbia com sempre, segueixen amb els mateixos prejudicis embotellats en naftalina, però és igual que segueixin parlant de polls i higiene personal amb el seu cor net i mans brutes. Els nostres benpensants corruptes del PP segueixen preocupats pel que realment interessa: l’aspecte. Visca la diversitat que fa olor a fresc. Per què no ens proposa que deixem de respirar un dia d’aquests sra. Villalobos?
miquel mallafré, 23 de gener de 2018
Deixa un comentari