Es constitueix el Consell Municipal d’Economia Social i Solidària de Terrassa

No Comment
El Consell Municipal al complet. Foto Rafel Casanova

 

Una proposta de participació sectorial, deliberació i proposta, amb ampli protagonisme de la ciutadania

Mentre al Raval de Montserrat es celebrava una nova concentració en favor de la llibertat dels presos polítics, el passat 30 de gener, Ajuntament i ciutadania creaven un nou espai institucional per a la «participació sectorial de caràcter deliberatiu, propositiu i amb capacitat d’arribar a acords» sobre la dita economia social i solidària (ESS).

Amb voluntat de donar gran rellevància al fet, la constitució oficial del Consell es va celebrar a la sala de plenaris de l’ajuntament, comptant amb la presència de l’alcalde Alfredo Vega, del regidor responsable de l’àrea, en Manuel Giménez, i amb la participació com a conferenciant d’en Jordi Garcia Jané, especialista en cooperativisme i ESS, membre de la XES.

Vega destacar aquest fet: «volem fer-ho amb tota la formalitat dels actes oficials, perquè és de màxima importància» aquest «pas decisiu en favor d’una economia de les persones i per les persones que s’orienta en primer lloc pels beneficis socials dels projectes».

Tot fent una defensa de l’estat del benestar social com el «millor model construït a la nostra història», l’Alcalde afirmà que l’economia social i solidària forma part d’aquesta visió del món, per les seves característiques: «democràtica, horitzontal i participativa». Considerà, a més, que «junt amb altres àmbits, com petites i mitjanes empreses, autònoms i innovació científica i tecnològica, pot fer un gran servei a la ciutat».

En Vega va destacar també la importància del fet com a contribució als treballs i propostes de la Xarxa de Municipis per l’ESS, de la qual l’Ajuntament de Terrassa n’és membre. Es felicità, al temps, pel fet d’haver aconseguit unanimitat política entorn a la necessitat d’aquest consell que és «un pas cap al futur, un projecte de futur seriós i que caal fer sòlid».

El nou regidor responsable, que es va incorporar al grup municipal del PSC i al govern després de la crisi política com a conseqüència de la recent dimissió de 6 de les 9 regidores d’aquest partit i govern, el propi alcalde Ballart entre elles, saludà «emocionat» la constitució del Consell, tot agraint la feina feta per les entitats i també l’anterior responsable de l’àrea, en Miquel Sàmper, del PdeCAT, recordant al temps els temps «d’excepcionalitat política viscuts», en referència als locals i nacionals també, que haurien retardat la formació d’aquest òrgan.

En Manuel Giménez destacà el fet que la «ciutadania és protagonista» en aquest consell municipal, també que, de part de l’Ajuntament, hi ha representades totes les àrees de govern, per la voluntat de assolir una visió integral i transversal de l’ESS i per «cogovernar».

Polítiques públiques i ESS

Jordi Garcia intervé a l’acte de constitució del Consell. Foto Rafel Casanova

Tinc prevenció davant els consells», afirmà en la seva exposició en Jordi Garcia, cooperativista, estudiós i activista de l’ESS, tot apuntant que solen tenir poques competències i que moltes vegades «acaben morint sense vida pròpia». Tot i així, afegí, «aquest cas sembla altra cosa si hom té en compte el reglament del mateix i la seva composició», destacant la «capacitat deliberativa i propositiva», així com per a la constitució de comissions de treball, «a la lletra al menys hi ha els instruments per poder treballar», afegí tot felicitant Ajuntament i entitats.

“L’ESS no és una elucubració o entelèquia sinó una crítica pràctica de l’economia dominant”, emfasitzà des del principi d’aquesta conferència sobre «polítiques públiques i ESS». En els darrers anys, a més, aquesta economia ha crescut molt i s’ha diversificat fins a tenir activitat en sectors estratègics, com ara l’energia i les telecomunicacions. «Avui podem treballar i viure en un entorn d’ESS, consumint molts serveis i productes d’aquesta».

D’altra banda, aquesta forma de fer economia és també «alternativa d’autogestió de les classes populars per resoldre necessitats generals», de la gent que crea projectes viables per resoldre problemes i necessitats socials en primer lloc.

En Jordi utilitzà la imatge de l’arbre per fer veure l’ESS: ha crescut, el tronc s’ha fet gros, té moltes branques, està ben arrelat a la «terra fèrtil que és la societat autorganitzada». Les «polítiques públiques haurien de ser com l’aigua, el sol i la llum per aquest arbre de l’ESS». A diferència de països com França, Canadà o Itàlia, a l’Estat espanyol fins fa molt poc aquestes polítiques s’havien limitat a aspectes normatius o legals de les cooperatives i entitats de l’ESS. Només des del 2015 es podria parlar de l’inici de concreció de polítiques en per ajudar, estimular i consolidar.

En tot cas, estem a les beceroles en aquest terreny. Per això proposà cinc tipus de polítiques públiques: primer, les normatives, com són marcs jurídics, subvencions o bonificacions i, fins i tot, legislació sobre contractació pública responsable. En segon lloc, polítiques de «fertilització», per «adobar el terreny», com difusió del cooperativisme a les escoles o promoure l’associacionisme en general.

En tercer lloc, polítiques d’impuls, via sensibilització social, promocionar iniciatives, consolidar les existents i fer alguns «projectes emblemàtics», com podria ser moneda social local, sobirania alimentària o espais propis per l’ESS, entre altres. El quart tipus és el de «polítiques d’ús», enfocant en el que ofereix l’ESS a la ciutadania: habitatge, energia, alimentació…

Finalment, polítiques d’estímul i impuls al coneixement, recerca acadèmica, avaluació d’impactes o detecció de potencials.

Com fer-ho? En Jordi Garcia proposà altres cinc propostes: resolent necessitats a partir del potencial i capacitats de la ciutadania; co-crear i co-dissenyar; amb polítiques integrals i transversals que impliquin totes les àrees municipals; posant pel davant i impregnant-se les administracions del valors de l’economia social; i finalment, respectant els ritmes i temps d’aquesta economia.

Pep Valenzuela

Representació al Consell Municipal ESS de Terrassa

-Presidència: Manuel Giménez, tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic

-Vicepresidencia: Ricardo Javier Ramírez, l’Eina cooperativa

-Secretaria: Montse Torres, Servei d’Emprenedoria i ES

-7 representants d’empreses, associacions, fundacions amb activitat econòmica sota fórmules d’ES:

Josep Ribera, FUPAR

Josep Antoni Martínez, Mutualitat la Previsió

Isabel Marquès, Associació Ecoinserció

Ricardo Javier Ramírez, l’Eina cooperativa

Miquel Gordillo, Malarrassa SCCL.

Glòria Serrano, Fundació Leitat

Nuno Mendes, Cooperativa Edumusic

-3 representants entitats i projectes promotores d’ESS

Domènec Martínez, Som Energia grup local

Javier Domínguez, Fiare Banca Ètica grup local

Àngel Fernández, Fundació Càritas, projecte emprenedoria social

-Joan Pi, Xara Economia Solidària de Terrassa

-6 representants grups polítics municipals

Josefina Merino, PSC

Quim Guitart, TeC

Josep Miquel Villagrasa, ERC-MES

Aleix Pons, PdCAT

Bernabé Herranz, Cs

Ander Ruiz, CUP

-4 representants de serveis municipals

Imma Soler, Àrea 1 Territori i Sostenibilitat

Joan Bosch, Àrea 2 Serveis Generals i Govern Obert

Gemma Ciurana, Àrea 3 Drets Socials i Serveis a les Persones

Miquel Pérez, Àrea 4 Desenvolupament Econòmic Indústria i Ocupació

Related Articles

Deixa un comentari

Anna Murià Preinscripcions juny 2018
MLRS en PAPER
SEGUEIX-NOS A TWITTER