[Miquel Mallafré] L’església espanyola i la seva “X”

No Comment

Amb els anys, la legislatura mariana ens fa posar a tots cara de lluç. Els meus amics quan venen a casa disposats a sublimar les seves penes amb les nostres partides de cartes nocturnes, apareixen amb una cara saturada d’haver rebut durant el dia per la televisió dosis letals de pallassos oficials fent declaracions hilarants, el club de pallassos marians és immens.

Un dels meus amics va treure el tema de la “X” de l’Església Catòlica. No conec cap organització de bruixes, endevins, sanadors, experts astrals o entesos en Tarot que s’hagin conjurat en cap moment de la història per assassinar, robar, jutjar i violar als seus conciutadans amb tanta dedicació i mala llet com la que han emprat els capellans de totes les religions, en especial la cristiana.

A l’Església Catòlica els camperols els hi havien de pagar el delme, la dècima part de les collites, des de llavors el concepte delmar a la població passa a ser sinònim d’abús i extorsió. Fortunes senceres van passar a patrimoni de l’Església mitjançant la falsa promesa de la salvació eterna. Això sí que ha estat un negoci rodó, això sí que ha estat un abús massiu, i no les tonteries d’un mag de fira.

L’Església Catòlica , al marge de gaudir d’un IRPF lliure de control fiscal, ingressa el que la gent assenyala amb una “X” a la seva declaració de renda. Uns 250 milions pel cap baix. A què es destinen? Sabem del cert que l’aportació a la dependència és de 6.000 milions d’euros i l’aportació a l’Església Catòlica és de 11.137 milions d’euros dels pressupostos generals. On va tota aquesta pasta?

Mentre els partits polítics ens facin pagar a tots la desmesura de l’església, un país no pot tirar endavant ni prosperar massa. Només cal fer un cop d’ull a la resta d’Estats que no mantenen a l’església per veure les diferències.

Sense masses complicacions, els diners es predestinen a sous de bisbes i capellans (respectant la jerarquia); rehabilitació d’alguna que altra parròquia; manteniment de mitjans de comunicació; escoles, col·legis i universitats privades catòliques i poca cosa més.

No m’equivoco si dic que és el negoci més ben organitzat del món. No han de donar comptes a ningú, reben una llicència imposada per la pròpia Constitució, uns drets imposats i les seves jerarquies eclesiàstiques són superiors als mateixos governs de la nació.

Si ens fixem en el Vaticà, aquest és un Estat molt peculiar, i la seva Banca Vaticana encara més. No és un Estat a l’ús ni precisament democràtic, la seva relació amb Espanya és la d’un Estat paràsit que gaudeix d’uns privilegis inexplicables, per tant intolerables donada l’aconfessionalitat constitucional vigent a l’Estat espanyol.

L’emèrit papa Ratzinger, des del seu anterior ofici d’inquisidor, advertia als catòlics que la competència és molt dolenta pels negocis de les empreses que estan acostumades a prosperar com a oligopolis. A la seva secta els recordava que les úniques visions vàlides són les dels sants, les úniques veritables profecies, les dels seus profetes, que les religions, i sobre tot la seva, té el monopoli de la insensatesa, que si creus en Pau de Tars (aquell que va embogir després de caure del cavall i de cop va començar a veure i escoltar a déu), no pots creure al mateix temps en el mag de fira. Són negocis incompatibles.

Amb la “X” de l’Església passa una cosa similar. Val que es respectin les religions (les que desencadenen guerres santes, no cal) per allò de que entre bombers no s’aixafen la mànega, com entre puteros no s’aixafen la titola, però els demés vidents, profetes i lectors de cartes del Tarot, que enlloc de llegir la Bíblia i el Camino d’Escrivá de Balaguer com déu mana es dediquen a interpretar dibuixets. Aquí, si no ets del gremi, ets un intrús que pertorbes les normes del mercat i t’emportes els diners dels cepillos de les seves esglésies.

Diuen que les religions van néixer quan el primer mentider va trobar-se amb el primer idiota. Per tant l’Església Catòlica des dels seus orígens s’ho ha muntat molt bé per “NO” haver de mantenir a ningú, ans el contrari l’han hagut de mantenir a ella sempre. No produeix res de res, no treballa la terra, vull dir que no la conrea (ni blat ni ordi, ni panís). No té indústria. És una captaire eterna, vitalícia. Viu del treball dels altres.

Això sí, l’Església Catòlica ja és la primera immobiliària del país per nombre d’edificis i finques registrats al seu nom. Ho han aconseguit sense invertir ni un euro, sense pagar: ni IBI, ni IRPF, ni IVA, ni registre, ni cadastre, ni patrimoni, ni impost de transmissions, ni impost de societats, ni el de successions, no declaren el que cobren, res de res.

El gran mal d’aquests transvestits és que tenen l’arrogància i el morro de dir públicament que ajuden a tothom. Que quedi clar per a tota la gent que ho vulgui escoltar, llevar-se la bena dels ulls, és optatiu.

El seu organigrama no equidista gaire del de la Màfia organitzada. Molts dels seus actes els cobren en negre, com ara noces, batejos i comunions. Tal com he dit, disposen de cases i finques públiques gratis arreu, els hi paguem les factures de la llum, l’aigua i el gas. Acostumen a tenir bens immobles històrics, amb la qual cosa cobren unes quantitats obscenes de diners en subvencions de l’Estat per mantenir-los, ells a canvi els deixen caure a terra sense cap mena de mirament. Algú dóna més?

Tots sabem en què s’ho gasten (podeu ser malpensats també) al marge del que he esmentat i el luxe, el comprar opinió és una de les seves debilitats, enganxar a incauts és del tot necessari per la seva labor social. Mentre les esglésies continuïn obertes, mentre se segueixi subvencionant l’escola religiosa on es perpetua l’adoctrinament de nens indefensos, mentre la legió de paràsits clericals segueixin saquejant impunement el diner públic, el patrimoni de tots, serà difícil trobar raons morals per tancar el circ. Per molt que el mac de fira i el farsant del Vaticà, agermanats pels seus rituals estrafolaris i les seves vestimentes de comediants medievals, ens provoquin el riure i la por a parts iguals.

La paradoxa sorgeix quan molta ciutadania que no creu ni segueix les doctrines d’aquesta secta veu la seva feina a través dels seus mitjans de comunicació. I tot va començar amb un pessebre.

miquel mallafré, 22 de març de 2018

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER