[Salvador Pérez] Respecte al document “Terrassa fets i reptes”

No Comment

Fa uns dies l’Alcalde i el Sr. Xavier Matilla de TeC van presentar el document “Terrassa fets i reptes” treballat per la comissió estratègica de ciutat formada pel Psc-PsoE i TeC. Que algú pensi sobre aspectes de futur de la ciutat, en principi, és bo. L’únic aspecte negatiu és que això es faci amb el grup municipal que ha gestionat i modelat la ciutat durant quaranta anys, que té uns vicis i costums fortament arrelats, i que només ha tingut en compte allò que els poders fàctics econòmics li han anat determinant, i que mai ha volgut la confrontació, és més, com que ja fa anys que va renunciar a la seva concepció ideològica, doncs tenim la ciutat que tenim.

Algun dia, com ja he dit altres vegades, TeC, sense dubtar de la bona voluntat, interès i certa candidesa, entendrà algun dia que amb el Psc-PsoE no es pot anar ni a la cantonada, no són fiables i tenen clar a qui serveixen. Així, propostes estratègiques teòriques, les que calgui, però com això afecti determinats interessos, les propostes acabaran guardades en un armari o en una màquina trituradora.

I només cal analitzar els diferents plans d’ordenació, o com el servei més important en el municipi ha estat el d’Urbanisme, que ha subordinat a la resta, i que sempre han gestionat ells. I un dels elements que demostra el poc interès a afrontar de veritat un nou model de ciutat i fer-la sota criteris de qualitat de vida i equilibri real seria com ha subordinat sempre tots els aspectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental.

Des de fa anys, hi ha un Servei de Medi Ambient, ha quedat molt bé i bonic, els temps i les modes obligaven, però mai ha aconseguit ser determinant, tot i que moltes vegades qui l’ha gestionat han estat partits com ERC o IC. Però sempre el Psc-PsoE ha aconseguit que en els aspectes importants i estratègics, fos un apartat subordinat i secundari. I podríem posar molts exemples que ho demostren.

El Pla d’Acció Ambiental dins l’Agenda 21 Terrassa va patir tantes incidències, per no dir retallades, controls i exigències, que accions que havien de ser determinants en aspectes relacionats amb el planejament urbanístic van ser un mer recull subordinat als criteris i exigències d’Urbanisme i afavoridor dels interessos fàctics, una oportunitat perduda.

L’any 2012 els Plans d’Acció Ambiental i les Agendes 21 s’havien de revisar per a l’aplicació de Plans Locals de Sostenibilitat, que és el que havia de regir en la jerarquia de plans, o sigui, des del Pla d’Ordenació, el de Mobilitat…. Tots havien de subordinar-se als criteris de sostenibilitat ambiental i tota l’acció municipal havia d’estar subordinada a aquest, i deixar d’anar fent plans sense un criteri que els relacionés tots.

Davant d’aquesta situació, senzillament, es va fer com sempre i no es va aprofitar el moment per a promoure el que hagués estat una de les millors eines de canvi i transformació. Com sempre, el Psc-PsoE va veure un problema i un risc pels interessos dels poders fàctics econòmics. I la revisió segueix aparcada, no hi ha hagut gens d’interès a fer-la ni debatre-la. És més, atenent les demandes d’aquests sectors es va treure del Servei de Medi Ambient tot el referent a les llicències d’activitats i es va fer una bonificació a la taxa per accions de prevenció de residus als comerços i activitats, de forma generalista, sense cap criteri objectiu i sense cap control ni seguiment. Era una mera decisió política interessada per a satisfer aquests sectors.

Avui, no cal dir que sense regidor de Medi Ambient en aquesta legislatura, que ni està compromès ni en té coneixements ni vol implicacions ni se l’espera, ja seria ridícul, absurd i de riota que a més estigués a l’esmentada comissió estratègica. Això fa impossible recuperar una línia estratègica, ni de ciutat ni de res. Per tant, com ja he dit en altres ocasions, només cal recuperar un Pla Local de Sostenibilitat Ambiental de Terrassa, que de veritat faci una diagnosi ben feta i real i determini un Pla d’Acció de Ciutat pel present i el futur, subordinant tots els plans existents i, sobretot, el planejament urbanístic que fins ara ha tingut barra lliure i així ens ha anat. I aquest és el veritable fet i repte, i sobretot, això s’ha de fer amb tothom, amb la implicació de la ciutadania. Fer-ho només amb els que han generat el model, els que mai han planificat ni planifiquen res, és abocar-se al fracàs i la continuïtat.

Fer un nou model estratègic de ciutat des de la perspectiva jeràrquica de la sostenibilitat ambiental és garantir qualitat de vida, equilibri i racionalitat, i és de veritat treballar pel present i el futur social i econòmic de la ciutadania, i de veritat ser un model referent per a altres municipis, deixant-nos de ficcions i de molta estètica inútil i de curt termini. Tota la resta és enganyar-nos a nosaltres mateixos i viure d’un miratge. Com tampoc podem anar omplint-nos la boca de sostenibilitat ambiental quan aquesta moltes vegades és més estètica que real, el repte és que sigui estratègica i efectiva.

Crec doncs, que TeC ha de derivar els seus esforços en aquesta direcció, i deixar-se de documents nous, aquestes línies de treball ja estaven més que proposades, però els que avui l‘acompanyen presentant aquest document ja van rebutjar la possibilitat de canvi, de fets i reptes de veritat, i no en una nova ficció. Com és evident, tothom ja és grandet i ha de saber què vol de veritat, jo només ho dic des de la meva experiència, coneixements i amb tota humilitat, però són aspectes prou importants com per a deixar-los sense comentar ni dir-ne res.

Al Psc-PsoE aquests espais els van perfecte per a guanyar temps i donar la sensació que té visió d’alguna cosa, i mentrestant, uns ho fan de bona fe i per desconeixement, i ells garanteixen la pervivència dels interessos fàctics de la ciutat, que només veuen aquesta com un mer negoci on garantir-los, per això la sostenibilitat ambiental la veuen com un problema, i només entenen el planejament si és una eina afavoridora dels seus interessos particulars i en aquest sentit el millor aliat és l’actual equip i partit de govern, la resta són punyetes i inconvenients.

Quan algú faci una diagnosi real i efectiva de la repercussió de la decisió de passar llicències d’activitats de Medi Ambient a activitats econòmiques, observarà el desgavell existent i, sobretot, el risc i els problemes de veritat que afecten la ciutadania, una veritable bomba de rellotgeria. Però bé, són molts aquells aspectes on ningú exerceix cap control, ni exigència. Espero doncs que ens deixem de nous documents i anem de veritat al que interessa pel bé de la ciutadania, que en el fons ha de ser l’única beneficiada per l’interès públic i col·lectiu.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari