Taller coreogràfic, combat medieval i teatral durant el Vilamagore Medieval. Foto CEDIDA
Elvira Franch
En temps de tardor és quan recordem que, malgrat la calor passada a l’estiu, hem pogut gaudir de diverses manifestacions culturals a l’aire lliure. L’estiu és justament l’època que se celebren més festes majors, festes renaixentistes o medievals, Festivals d’estiu i qualsevol manifestació artística a espais públics. Per tant, és en aquesta època quan el teatre de carrer té més activitat.
El teatre de carrer o d’animació, és una disciplina molt diferent del teatre convencional que es fa en un teatre o en un lloc tancat, ja que tal com diu el seu nom, és un tipus d’espectacle creat expressament per representar a carrers, places, terrats o qualsevol lloc a l’aire lliure. Molt diferent del teatre al carrer, que és quan es porta a l’aire lliure una obra que es pot, o s’ha representat, en un local tancat.
Generalment, en el teatre de carrer, hi ha molt poca separació, o gens, entre els espectadors i els artistes. Moltes vegades hi ha una gran interacció entre ells; és per això que els intèrprets d’aquest gènere han de tenir un bon nivell en improvisació teatral i suficients recursos per poder sortir airosos de qualsevol imprevist, que tant pot ser una resposta inesperada d’algun espectador, un soroll ocasional, un canvi brusc de temps que es pot convertir en vent o pluja, o qualsevol contratemps tècnic. A part, els actors i les actrius, han de saber projectar la seva veu perquè siguin entesos de qualsevol lloc on estigui situat l’espectador, ja que no hi ha cap factor que reculli aquesta veu, en conseqüència es dispersa i perd força per l’espai. També han de saber moure’s de manera natural per qualsevol lloc on se’ls hagi atorgat fer les seves representacions, que segurament mai seran amb les mateixes condicions; per exemple, poden actuar a unes escales, a un lloc de molt soroll, o un altre que els pot condicionar la poca, o massa, il·luminació.
A més, els intèrprets, quasi sempre, són els únics elements d’aquesta modalitat i actuen sense decorats ni efectes d’il·luminació ni cap efecte escènic sofisticat. Ells, els actors, són els únics que han d’atrapar a un públic que a diferència dels espectacles tradicionals no estan tancats a un teatre a les fosques que tota l’atenció és l’escenari, sinó que actuen a un espai obert, on els espectadors tenen molts més elements de distracció que poden minvar la seva atenció. De manera que els intèrprets han de buscar recursos amb el gest i la veu per captivar als espectadors i procurar la seva participació en l’espectacle. Això comporta un doble esforç i una preparació física i vocal molt més treballada que en el teatre diguem-ne tradicional.
Algunes vegades s’han representat espectacles d’aquesta modalitat a estacions de metros, museus o biblioteques, o altres espais inimaginables, però mai deixa de ser una forma molt concreta d’actuació.
Regularment, es tracta d’espectacles populars que fusionen diverses disciplines, com ara acrobàcia, circ, dansa, teatre, lluites medievals; arts escèniques com mim, màgia o música; o inclús, performance i teatre reivindicatiu i social.
Els intèrprets d’aquest estil d’interpretació el defineixen com una percepció que passa per la pell, entra al cap i al cor i se sent a l’estómac; ja que cada representació és una experiència diferent que se serveixen des de llocs inesperats i no habituals.
Hi ha nombrosos festivals de teatre de carrer; i pràcticament a qualsevol festa major de ciutat o inclús de barri, s’hi pot trobar alguna actuació de carrer. També hi ha famosos i anomenats festivals estiuencs especialitzats a representar les seves ofertes a diversos espais oberts.
Una de les ofertes que actualment ha cobrat ressonància són les fires i festes medievals. Molts pobles aprofiten l’avinentesa per transformar-se i disfressar-se de l’època. Són viatges en el temps per explicar la nostra història. Correntment, és la mateixa gent del poble, que de manera voluntària, representen la història del seu poble, explicant de forma experiencial com vivien els nostres avantpassats, quins oficis desenvolupaven i com eren les seves tradicions i diversions.
A tot el Vallès tenim una gran quantitat de fires medievals per passar una bona estona, viure espectacles tradicionals, visites guiades i poder comprar productes artesanals. Entre altres, enguany hem pogut trobar fires medievals a:
- Palau-Solità i Plegamans del 29 al 30 d’abril.
- Sabadell, Medievalia, del 19 al 21 de maig.
- Barberà del Vallès, del 6 al 7 de juny.
- Santa Perpètua de Mogoda, del 26 al 27 de setembre.
- Sant Esteve de Palau Tordera, del 15 al 16 d’octubre.
- Montornès de Vallès, del 22 al 23 d’octubre.
- Sant Pere de Vilamajor, el Vilamagore, del 5 al 6 de novembre.
També s’organitzen fires de diverses especialitats, com a:
- Terrassa, Fira Modernista, els dies 6 i 7 de maig, amb actuacions que enguany va ser prioritària la dansa.
- Vilanova del Vallès, fira del llaminer, el 7 d’octubre.
- Caldes de Montbui, fira artesana el primer de desembre.
- Cardedeu, fira del torró, el 8 de desembre.
Entre moltes altres que no hem citat. Per tant, qui vulgui encara hi ha alguna oferta que se’n podrà gaudir.
Les dates són aproximades i cada any es poden canviar depenent si els dies cauen en cap de setmana o no.
Així i tot, al Teatre de carrer, fires i festivals de carrer, li manquen subvencions i ajudes per poder millorar les seves condicions. S’haurien de trobar llocs, reconeixements i responsabilitats per poder construir unes actuacions més arriscades i no caure en l’estructura que es repeteix cada any i que ja se sap que funciona.
Encara hi ha molt prejudici cap a les arts de carrer, perquè hi ha gent que la veu com un art menor, tant sigui per part del públic, però també dels mateixos artistes. Aspecte força equivocat, ja que com s’ha dit anteriorment, les actrius i actors d’aquesta especialitat requereixen un extra de preparació de les arts escèniques.
El nostre reconeixement i admiració a tots i totes els que es dediquen a aquell bell art.
Deixa un comentari