Ciutat, art i qualitat empresarial

CIUTAT, ART I QUALITAT EMPRESARIAL

Des de fa uns anys ens assabentem d’assumptes d’àmbit local que no tenien cabuda en els mitjans estatals i nacionals de tipus tradicional gràcies a l’accés als nous mitjans de comunicació.

Així, per exemple, si ja coneixíem els actes de vandalisme que van malmetre en el passat algunes obres de Ferran Bach-Esteve presents en els espais públics de Terrassa, ara sabem que aquestes demostracions de manca de civisme contra escultures públiques succeeixen amb més freqüència del que podíem imaginar i en tots els àmbits geogràfics. Es fan pintades sobre una estàtua del segle XII a Santiago de Compostel·la, una obra de Subirachs és utilitzada com a mini via d’escalada a Montserrat, es trenquen escultures a parcs d’Albacete, una obra de Guinovart es converteix en pista d’skate a Ciutat de Palma, ​​es roba i trosseja a Trasmoz (Saragossa) una estàtua de bronze de 300 quilos per vendre-la a un drapaire…

El que no passa tan sovint és que les administracions públiques mostrin una certa deixadesa —segons el nostre criteri— davant el deteriorament del que ha estat objecte a Terrassa «Relacions teòriques», una obra escultòrica de Ramon Suau fins fa pocs dies instal·lada a la Plaça dels Drets Humans, l’espai peatonal que envolta l’Estació de Vallparadís dels Ferrocarrils de Catalunya.

Des de 2017 aquesta obra ha estat víctima de manera reiterada de diversos danys causats per col·lisions de camions i furgonetes que es dirigien a les instal·lacions de Mútua de Terrassa.

L’última, esdevinguda el passat 24 d’abril, ha provocat un desperfecte de tal magnitud que l’obra ha quedat irrecuperable. Costa de creure que una ambulància l’hagi envestit frontalment de manera fortuïta, però concedim el benefici del dubte al conductor responsable.

Hi haurà qui digui que aquesta obra no s’hauria d’haver instal·lat en un espai per on transiten ambulàncies. El nostre punt de vista és diferent, ens sembla més aviat que són les ambulàncies les que no haurien de circular habitualment per un espai que se suposa que ha de ser per als vianants. A més, l’escultura es troba a aquest lloc des de 2009, molt abans de l’arribada de Mútua de Terrassa.

No volem errar per ignorància i per això ens agradaria que algú autoritzat ens respongui aquestes preguntes i ens ajudi a contextualitzar el cas amb bon criteri: Quin tipus d’ambulàncies transiten per aquesta plaça? Les que transporten casos d’urgència? Potser Mútua no tenia ja una entrada per a aquestes ambulàncies? Si la utilització d’aquest espai per les ambulàncies resulta imprescindible per a un bon servei de les persones usuàries, no s’hauria d’haver dissenyat aquest espai d’una altra manera? Si no són d’urgències, a què ve que vagin amb tantes presses? No poden maniobrar amb més cura? Es tracta d’una plaça peatonal pública o aquest espai pertany a Mútua de Terrassa?

Evidentment és una plaça pública, però es podria considerar fins i tot que el nostre Ajuntament ha permès la seva privatització de fet per part de Mútua de Terrassa?

El que ens sembla fora de dubte és que des de l’Administració Municipal no s’ha mostrat el respecte degut a l’autor, i que s’ha descuidat la integritat d’una obra que, agradi més o menys, s’entengui o no, té un sentit i que, a més, pertany en últim terme a tota la ciutadania de Terrassa.

Què hi pensa fer el nostre Ajuntament? S’encarregarà la realització d’una rèplica d’aquesta escultura al creador mateix? Es negociarà amb ell una ubicació alternativa o es remodelarà l’espai? S’exigirà a Mútua de Terrassa que pagui les despeses derivades de la construcció de la nova escultura? No existeix un protocol d’actuació per quan un particular o una empresa malmeten una propietat pública? Demostrarà Mútua de Terrassa la sensibilitat que mostren altres empreses davant el fet artístic? Desitjaríem que no esperés una requisitòria de l’Administració Municipal per reparar degudament la destrucció d’aquesta l’escultura urbana.

Junta Directiva d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa