Marta Bieto
Professora de dansa
Imatge de Josep Guindo
Tothom coneix la història de la Bella Dorment, un conte escrit l’any 1812 pel francès Charles Perrault amb la influència dels germans Grimm que també va ser l’última pel·lícula de conte de fades portada al cinema per Walt Disney Pictures l’any 1959, just abans de seva mort del seu creador i que va entrar a casa de tothom, sobretot a les cases on hi havia infants. Abans d’això però, va ser representada en format ballet als escenaris dels millors teatres del món. El primer d’aquests va ser el Teatre de Sant Petersburg, amb la música de Txaikovski i la coreografia de Marius Petipa, estrenada el dia 15 de gener de 1890 i és així com van aconseguir que es convertís en, potser, el ballet més important dins de la dansa clàssica.
En aquesta ocasió, el decorat ha estat l’amfiteatre del Centre Cultural de Terrassa, envoltat de l’essència del carnestoltes. La disfressa reina per als més petits va ser la de princesa emblemàtica dels contes de fades: la Ventafocs, la Bella i la Bèstia, la Blancaneus i també, evidentment, la Bella Dorment. El Ballet de Sant Petersburg va portar a Terrassa La Bella Dorment, interpretada per un estol de joves ballarins amb gran talent que sobre l’escenari explicaven la història d’aquesta princesa, amb un vestuari de somni que personalitzava cada personatge del conte. Des de les 6 fades, la princesa Aurora, el príncep Florimond o la Fada Carabos fins a les dames d’honor, la gateta Blanca, el gat amb botes, l’ocell blau o els cavallers, entre d’altres. Per la seva banda, l’escenografia ens situava en un bocs a prop dels dominis de la família real. La fidelitat de les escenes era pràcticament l’original gràcies als canvis d’il·luminació, petits elements que canviaven de lloc i uns efectes especials en forma de fum que transportaven als espectadors als diferents llocs sense canviar el rerefons de l’escenografia.
Personalment, una de les coses que més em van agradar va ser el gran ventall de ballarines i ballarins que sempre hi havia sobre l’escenari interpretant les coreografies grupals amb una diversitat de canvis de figures constants, entrades i sortides fetes amb una delicadesa i amb una harmonia que no et deixava notar cap buit a l’escenari. Destaco també la gran interpretació d’Andrei Gudima interpretant el seu personatge de Fada malvada, molt encertat en la manera d’aparèixer a l’escenari amb el seu carruatge protegit per les seves feres. Va ser un moment tenebrós acompanyat amb música, llums i fum que posava la pell de gallina. Un altre moment, potser el millor de tot l’espectacle, va ser quan la ballarina Elena Kotciubira, la nostra Aurora, va interpretar el moment on adormida balla amb el seu príncep, el ballarí Vitali Amelishko. La parella va ballar un pas a dos majestuós, demostrant tècnica, equilibri i elegància amb la simpatia d’altres personatges, com ara les fades, que li porten obsequis a la petita Aurora el dia del seu bateig sent les padrines de la princesa, fent uns moviments ràpids, petits i simpàtics.
Aquesta és la veritable màgia de la dansa, que sense necessitar paraules pot fer gaudir igual o més d’un conte tradicional.
Deixa un comentari