L’Exèrcit d’Islàndia en concert al Kau de les Fades. Foto: LLP
L’Exèrcit d’Islàndia va fer aparició en so de pau pel Kau de les Fades el passat 2 de maig. I és que l’indie pop i la poesia són les armes amb les quals en Jordi Ibañez (veu i guitarra), David Amat (bateria i percussió), Raul Barbero (baix) i Rubén Martinez (guitarra) lluiten per deixar el llegat del seu primer disc auto editat El Regne Mineral (2013). I, amb un segon disc en preparació, volem aliar-nos al seu bàndol i explorar el terreny que condueix a les joies líriques que ressonen punyents a cau d’orella.
1. Com vau començar?
A finals de 2009, les respectives aventures musicals dels integrants del grup havien acabat: tant “Christiane F/Diaday” com “Ménage” i “To Be Continued” ja no existien com a entitat real. Així que vam decidir engegar un projecte nou. Ens coneixíem perquè l’escena terrassenca no és tan gran.
2. Quines influències musicals teniu?
Sempre diem que l’etiqueta de “música alternativa” que tan de moda estava durant els anys 90 és una etiqueta una mica tramposa i “reduccionista”, però és cert que bona part d’aquells grups ens van influir. Això, i els clàssics del pop i el rock, tant de casa com de més enllà. A partir d’aquí cadascun de nosaltres tira per la seva banda: el Raúl per l’indie espanyol, el David pel grunge i el post-grunge, el Rubén per la psicodèlia dels 70 i el Jordi per la new wave. Però a tots ens agrada tot el pop en general.
3. Com s’està integrant la nova component, la Cristina Vallribera?
Molt bé. De moment no és una integrant al 100% del grup, és més aviat una col·laboradora. És molt versàtil a nivell estilístic i instrumental, toca d’una manera molt intuitiva però es nota, al mateix temps, la seva formació acadèmica. Suposo que és per això que toca amb tanta gent, simplement funciona.
4. És cert que assageu sota el signe de la bandera islandesa?
Sí, la va portar el Jordi ara farà 3 anys. Comprada a Reykjavik. No necessita cap manteniment i tampoc li fem pagar lloguer del local.
5. Les lletres són un dels vostres punts forts. En què us inspireu per escriure-les?
En frases que un escolta pel carrer o llegeix en un llibre o internet, en coses que ens passen, en coses que ens podrien haver passat, en coses que voldríem que passessin… Sempre hi ha un bri de veritat/realitat en les cançons, que és el detonant de la lletra. A partir d’aquí, pots posar-li més o menys salsa.
6. Què ens podeu dir de la demo que esteu preparant? En què diferirà de la vostra primera, “El regne mineral”?
Si tot va bé, començarem a gravar després de l’estiu. A nivell de lletres hi haurà alguna cançó de temàtica política, però no serà ni molt menys un disc només polític. En quant al so, darrerament estem tocant en acústic però quan arribi l’hora de gravar les cançons noves crec que tindrem arranjaments molt més elèctrics i amb més cos.
7. Com veieu el món musical a Catalunya, oficial o independent?
Hi ha hagut un petit gran boom en l’escena oficial: certs mitjans han començat a donar suport a la música cantada en català només pel fet de cantar-se en català. I això és perillós perquè cal separar el gra de la palla. L’escena independent és molt variada i hi ha grans propostes, moltes. Qui vulgui escoltar bona música d’aquí la trobarà a bandcamp i altres xarxes socials, fonamentalment.
8. Finalment, hi ha altres coses, no necessàriament musicals, que ocupin la vostra ment aquest 2015?
Cada cop estem més polititzats i menys disposats a empassar-nos segons quines manipulacions o falses promeses, més vells però no necessàriament més escèptics. Esperem no ser part de la barbàrie envasada que escupen els mitjans cada dia. Ens agradaria que tothom fos molt crític amb la societat.
Lluís Paloma
Eli RodGüell
Deixa un comentari