La Plataforma per la Llengua ha assessorat el grup municipal Junts per Terrassa amb l’objectiu d’incloure el debat sobre la protecció i el foment de la llengua catalana en l’àmbit municipal
El divendres 24 de setembre, al ple municipal de Terrassa es va aprovar una resolució per fer front a l’emergència lingüística. El document, que va ser presentat per Junts per Terrassa, amb l’assessorament de Plataforma per la Llengua, incloïa deu acords a favor de la llengua catalana.
Quatre dels cinc grups municipals van votar a favor de la proposta de resolució, tot i que dels deu acords proposats es va desestimar l’aprovació del punt 5, en què es proposava augmentar el pressupost de l’Ajuntament de Terrassa destinat al Consorci per a la Normalització Lingüística. Els grups municipals Junts per Terrassa, Esquerra Republicana, PSC i Tot per Terrassa van donar suport a la proposta de resolució i, en canvi, el grup municipal Ciutadans hi va votar en contra.
El món local és també un lloc en el qual cal fer política lingüística en cadascuna de les accions de govern. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua va demanar el 2019 a tots els grups municipals que es comprometessin a 10 punts d’impuls del català a l’Ajuntament de Terrassa. Els quatre partits que han aprovat la resolució es van comprometre a 9 dels 10 punts, i els grups de Tot per Terrassa i Junts per Terrassa, a tots 10 punts.
Al ple del setembre es va posar de manifest la necessitat d’un acord de ciutat que inclogués tots els agents, polítics, econòmics i culturals, per aconseguir una millora de l’estat del català a la ciutat. Entre els 9 punts aprovats hi ha un recordatori del compromís electoral per afavorir un paisatge lingüístic a Terrassa: fer ús de les competències de l’administració local en regulació de la publicitat al carrer, la inspecció de respecte dels drets lingüístics al comerç. També s’ha aprovat analitzar la implantació i avançar en l’aplicació del Reglament per a l’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Terrassa aprovat el 29 de juny de 2004.
A la resolució s’hi han inclòs referències a continguts de tres de les campanyes vigents de Plataforma per la Llengua, en concret “Aturem la castellanització de TV3”, “Per un audiovisual en català” i la campanya “Emergència lingüística”. En només 15 anys, el català ha perdut més de mig milió de parlants. Ara, amb només el 32% de parlants habituals arreu dels territoris de parla catalana, el català és una llengua greument amenaçada. Al Vallès Occidental la situació és encara més preocupant, atès que només un 27,8% dels residents tenen el català com a llengua habitual i un 57,1% afirma que fa servir poc o mai el català.
Aquesta acció ha estat possible gràcies al paper que hi ha desenvolupat el grup local de voluntaris de l’entitat a Terrassa.
Les 10 propostes de la Plataforma per la Llengua (elaborades amb motiu de les eleccions municipals del maig del 2019 a Catalunya i presentades als partits que hi concorrien)
1. La política lingüística serà transversal dins els governs de l’Administració local
La política lingüística serà visible en el nom de la regidoria a què pertanyi, tindrà capacitat d’interactuar de manera transversal en tota l’acció de govern. Aquesta regidoria vetllarà pels usos lingüístics de l’Administració local i pel compliment de les previsions de normalització de la llengua catalana, inclosos els compromisos polítics adquirits. També vetllarà per la correcta ubicació del topònim de la població a les xarxes socials i crearà sinergies amb la resta de territoris de parla catalana, per exemple, mitjançant agermanaments o intercanvis.
2. L’Administració local parlarà i escriurà en català sense excepcions basades en prejudicis lingüístics per a determinats col·lectius
Es compliran escrupolosament els reglaments d’usos lingüístics de les diferents administracions locals. El català serà, com a mínim, la llengua d’ús de l’Administració local en les comunicacions amb la ciutadania -inclosos els discursos públics i les intervencions en trobades com els consells de barri, tant de càrrecs electes com de treballadors públics-, la publicitat institucional, les edicions i publicacions, les comunicacions a través de les xarxes socials públiques -incloses les dels càrrecs electes- i els mitjans de comunicació dependents de l’Administració local, tal com preveu l’article 35.1 de la Llei de política lingüística. La previsió de l’ús d’altres llengües en determinats contextos socials no implicarà l’arraconament del català. El català serà la llengua amb què tots els ens de l’Administració local (inclòs el seu sector instrumental) defensaran els seus interessos als tribunals i la llengua en què encarregaran les escriptures notarials i els documents mercantils.
3. La gent que viu als nostres municipis tindrà, com a mínim, l’opció de fer en català les diferents activitats formatives i de lleure
S’impartiran com a mínim en català els cursos de formació del personal municipal per a aturats (amb l’excepció d’aquelles formacions pensades per a l’aprenentatge d’idiomes), les activitats en biblioteques, centres cívics, piscines i gimnasos públics, però també els serveis de menjadors escolars. S’exigirà la capacitació lingüística als formadors externs. Cap servei constituirà, d’entrada, una excepció al ple respecte al dret d’opció lingüística. En aquelles activitats que es programin en més d’una llengua en hores o espais diferents es respectarà la llengua preestablerta.
4. L’Administració local farà ús de les seves competències en regulació de la publicitat al carrer i inspecció per afavorir un paisatge lingüístic que inclogui el català
Es condicionarà la concessió d’espais publicitaris a l’ús, com a mínim, del català en els anuncis que s’exposin o projectin, tal com es preveu a l’article 35.2 de la Llei de política lingüística. S’inclourà la legislació lingüística en els criteris d’inspecció i autorització d’establiments. Es faran campanyes informatives de bones pràctiques lingüístiques i legislació.
5. La política de compres premiarà l’ús del català al món empresarial
S’impulsarà l’ús del català a l’empresa amb la política de compres, especialment en el material cultural i programari informàtic. Tots els productes presents en dependències públiques de l’Administració local inclouran el català en l’etiquetatge, tal com indica l’article 30.1 de la Llei de política lingüística. S’inclouran clàusules lingüístiques en els plecs de les licitacions. Les empreses sancionades per incompliment dels drets lingüístics seran excloses dels contractes amb l’Administració.
6. La qualitat lingüística dels serveis de l’Administració local no es veurà afectada pel fet que siguin prestats per empreses externes
Cap servei públic perdrà qualitat lingüística pel fet de ser externalitzat. S’exigirà a les empreses que presten determinats serveis com ara formacions, activitats programades o taulers informatius que assegurin la capacitació lingüística vinculada a la prestació del servei. Els incompliments en els usos lingüístics orals i escrits previstos a la Llei de política lingüística suposaran penalitzacions de l’empresa adjudicatària, incloent-hi la rescissió del contracte.
7. L’Administració local serà un referent en l’ús normal del català sense excepcions en cap àmbit d’actuació de govern
A cap persona se li negarà l’ús del català ni se la induirà a canviar de llengua. Es formarà la plantilla municipal en bones pràctiques lingüístiques i abandonament dels prejudicis. S’establirà un sistema de prevenció, control i abordatge dels incompliments. Se serà especialment curós amb els serveis en què es registren més queixes (policia local, transport públic, activitats monitoritzades de lleure o de menjadors escolars…).
8. Les institucions de l’Administració local optaran pel cinema en català i el promouran
Optar per la versió doblada o subtitulada en català en la projecció de documentals i pel·lícules en esdeveniments, festivals i activitats educatives de lleure municipals o de subvenció o suport municipal. Impulsar mocions a favor del cinema en català que es comuniquin a les empreses exhibidores del municipi o de l’àrea de referència.
9. La concessió de subvencions, la programació cultural i la contractació de subscripcions de mitjans tindran la llengua com a criteri Es garantirà quant a política de subvencions i programació cultural:
• Que, com a mínim, el 60 % de la programació de música cantada i de les arts escèniques en mostres, festes majors, festivals, fires i altres activitats municipals organitzades per l’Administració local o bé que han rebut subvenció o suport municipal sigui en català.
• Que es contractaran subscripcions o s’adjudicaran subvencions només a aquelles publicacions o premsa generalista que tingui, com a mínim, un 60 % del seu contingut escrit en català.
El mateix per a ràdio, televisió i mitjans digitals.
10. El català serà la llengua d’integració i d’igualtat d’oportunitats en les polítiques d’arrelament, socials i educatives
S’impartiran com a mínim en català les formacions d’alfabetització, les accions formatives dels projectes d’arrelament amb persones nouvingudes (incloses les refugiades) o del servei de primera acollida. El treball amb persones dels professionals de l’educació o treball social que desenvolupa tasques assistencials i acompanyaments es faran en català, incloent-hi l’acollida. En cap cas l’origen de les persones suposarà un greuge en la tria lingüística de les activitats.
Deixa un comentari