Diverses entitats locals estan reivindicant a l’Ajuntament de Terrassa que es creï un servei professional d’assistència personal i domiciliària, a través de la figura de l’Assistent Personal municipal, el qual millori i “garanteixi l’autonomia personal i la vida independent de les persones amb discapacitat”. Entre les entitats promotores de la iniciativa es troben la Síndicatura de Greuges, Prou Barreres, Espai Drets i la Fundació ECOM.
Segons la demanda del col·lectiu, es volen garantir els drets de totes les persones, la seva autonomia i la seva dignitat, en la línia que marca l’Organització de Nacions Unides (ONU) en la seva Convenció Sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, i que és d’obligat compliment, recorden en el manifest que han emès.
Per donar suport a la seva demanda, el col·lectiu està recollint suport d’altres entitats per demanar als responsables polítics de la ciutat que se sumin a què totes les persones tinguin reconeguda i assignada l’assistència personal que necessitin.
Manifest del Col·lectiu d’Entitats de Suport al Servei d’Assistència Personal a Terrassa
L’Assistència Personal és el servei prestat el qual proporciona el suport necessari a una persona amb discapacitat per tal de poder dur a terme el seu projecte de vida amb la màxima autonomia i autodeterminació. Garanteix a la persona l’exercici dels seus drets i una major igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania.
L’autodeterminació és l’habilitat de la persona per definir i aconseguir els seus propis objectius. La persona determina les seves fites i les activitats en les que precisa suport. Així doncs, la funció de l’Assistent Personal és proporcionar el suport necessari perquè la persona amb dependència pugui dur a terme les activitats que conformen el seu projecte vital. La llei de l’autonomia personal i atenció a la dependència ha de ser una eina de transparència, que garanteixi els drets de totes les persones, tinguin l’edat que tinguin.
Apostem per l’autonomia i la dignitat de totes les persones, per tal que puguin exercir el dret a decidir el com i on volen viure la seva vida. Apostem pel model social de la discapacitat i per la filosofia de vida independent, on es concep la persona amb discapacitat com un membre de ple dret amb obligacions però també amb els mateixos drets que la resta de la població, uns drets que com tota ciutadania han de poder exercir amb la màxima autonomia personal.
El Col·lectiu d’Entitats de Suport al Servei d’Assistècia Personal a Terrassa demanem l’aplicació de les següents propostes:
01. Millorar els serveis municipals de promoció de l’autonomia personal i de suport a la vida quotidiana de les persones amb discapacitat; garantint el dret a viure i envellir dignament a casa, i a viure autònomament; i prioritzant el desenvolupament de la figura de l’Assistent Personal.
02. Crear serveis municipals d’Assistència Personal, tal i com existeix a l’Ajuntament de Barcelona i en línia amb el que marca l’Observació 5 de l’Article 19 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’Organització de Nacions Unides (ONU) i que és d’obligat compliment.
03. Crear una Oficina Local de Vida Independent, així com els Serveis de Promoció de l’Autonomia Personal, en col·laboració amb el teixit associatiu del territori, encarregats de desenvolupar programes que facin efectiu el dret de les persones amb discapacitat a ser incloses a la comunitat i a portar una vida independent lliurement escollida.
04. Garantir la coordinació de l’administració pública local amb la Generalitat de Catalunya per tal que es desenvolupi la prestació d’Assistència Personal i els serveis municipals dins dels paràmetres de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’Organització de Nacions Unides (ONU). Aquest és un tema fonamental per tal que aquesta prestació, recollida a la llei estatal, permeti a la persona que ho requereixi tenir possibilitats reals d’Assistència Personal.
05. Vetllar per que en el desenvolupament de l’Assistència Personal les hores s’ajustin a les necessitats reals i situacions personals de les persones beneficiàries i siguin suficients per garantir el seu projecte vital. Cal crear mecanismes àgils i efectius per revisar les hores del servei als diferents moments vitals de la persona seguint els paràmetres d’ajustament raonable ja que poques persones necessitaran moltes hores i moltes persones necessitaran poques hores.
06. Facilitar fórmules administratives per l’autogestió i la contractació de l’Assistència Personal entre particulars. El sistema d’adjudicació dels serveis d’Assistència Personal ha de garantir que la decisió recaigui en la persona i no en els professionals.
07. Que existeixin requisits per les entitats homologades per fer Assistència Personal, per tal que la figura no es desvirtuï i permeti protegir a la persona amb discapacitat usuària del servei d’ingerències de tercers.
08. Reconvertir els serveis d’atenció domiciliària municipals que s’escaiguin en Serveis d’Assistència Personal, per promoure la vida independent. Impulsar la superació del model familiar d’atenció a la dependència perquè les persones cuidadores surtin de la precarietat i de l’economia submergida.
09. Que en el desplegament de la figura de l’Assistent Personal, es garanteixi un preu/hora adequat per tal de fer viable el servei, tenint en compte la personalització que implica l’Assistència Personal i el preu que actualment estan rebent els Serveis d’Ajuda a Domicili (no personalitzats i per tant més econòmics).
10. Promoure els grups d’iguals per fomentar l’autonomia personal i la vida independent.
11. Impulsar la formació en vida independent en els professionals sociosanitaris i dels serveis socials per tal que acompanyin en el desplegament de la figura de l’Assistent Personal.
Per tot allò exposat, considerem que els responsables polítics i les administracions públiques han de vetllar perquè totes les persones tinguin garantida la qualitat de vida. Les persones amb discapacitat tenen reconegut el dret de l’Assistent Personal en la Convenció Sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’Organització de Nacions Unides (ONU) des de l’any 2006 i ratificat pel Govern d’Espanya i les Corts Generals l’any 2007, dret que actualment moltes persones encara no tenen.
Les entitats sotasignants demanem als responsables polítics de la ciutat de Terrassa, que es sumin a l’aposta per assolir que totes les persones que ho necessitin tinguin reconeguda i assignada l’assistència personal que necessiten per millorar la seva qualitat de vida i el benestar social.
Deixa un comentari