Jordi Giró intervé a la II Cimera contra la corrupció
Confavc
“Els acords els hem d’aterrar a baix”. Amb aquesta idea força, Jordi Giró, president de la CONFAVC, tancava la seva intervenció en la II Cimera contra les Causes Estructurals de la Corrupció, que es va celebrar el passat divendres dia 8 de juliol al Parlament i durant la qual es van aprovar una vintena de propostes per combatre aquest problema, a més de valorar i fer un balanç de les propostes a la I Cimera de fa dos anys.
“Hem de ser pràctics i la ciutadania de peu ha d’entendre tot el què s’està fent. La gent que està al carrer i la que és més vulnerable i influenciable mediàticament parlant”, va puntualitzar Giró en el seu discurs d’arrencada en el qual també instava als ajuntament “ja que és en l’escenari dels municipis on hi ha una relació més directa amb la ciutadania”- a fer un esforç de transparència.
La cimera, organitzada per l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, va ser inaugurada per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la presidenta d’aquest Observatori, Itziar González, i hi van participar persones representants de les entitats adherides al Pacte social contra la corrupció– com el mateix president de la CONFAVC, Jordi Giró-, del grups parlamentaris i d’organismes com la Sindicatura de Comptes o l’Oficina Antifrau.
Una vintena de nous acords
Amb crítiques constructives en relació als compromisos acordats fa dos anys i no assolits, es van aprovar a la segona part de la cimera i per unanimitat o amb una àmplia majoria, una vintena d’acords nous. Una desena d’aquestes recuperen, esmenades o actualitzades, iniciatives no assolides de la cimera feta el 2020, a les quals se n’han afegit una desena més fruit del procés participatiu d’aquests dos anys.
Entre els acords provinents de la primera cimera, es torna a incorporar amb esmenes les necessitats d’elaborar una nova llei de finançament dels partits i de reducció de despeses electorals, d’assolir un acord per reforçar el règim d’incompatibilitats i preveure restriccions després de l’exercici dels càrrecs, de disposar de mecanismes per augmentar la transparència i el control ciutadà sobre les dades obertes o la contractació pública o de reprendre els treballs parlamentaris per aprovar la llei dels alertadors.
En la fornada de noves propostes és demana, per exemple, una llei electoral catalana amb participació ciutadana, una reforma legal perquè l’Administració pública no pugui contractar durant un període determinat no inferior a cinc anys empreses, personal directiu o tècnic condemnat per casos de corrupció o finançament il·legal de partits, mecanismes per educar en la integritat des de la infància i per impulsar l’ètica política i social en el sistema de formació de la ciutadania o l’elaboració d’un protocol més clar sobre contractació en situacions d’emergència. (Veure acords en pdf)
Pressió des de la societat civil
Van ser la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la de l’Observatori Ciutadà contra la corrupció, Itziar González, que van donar el tret de sortida aquesta II Cimera que va durar fins les 14hores i que tenia el principal objectiu de “reforçar els mecanismes de lluita contra la corrupció”. Borràs va destacar que la “principal virtut” d’aquesta cimera és el seu origen, perquè “és fruit de la comunió entre la voluntat civil i institucional, entre el compromís del Parlament amb la transparència i la voluntat de la ciutadania autoorganitzada de contribuir a un canvi de cultura per posar en valor l’ètica de l’activitat política”.
Per la seva part González i fent un balanç del grau d’assoliment, va lamentar la “sensació que no s’han produït encara canvis estructurals imprescindibles” i va manifestar el “malestar per algunes normes que semblen embarrancades, com la llei electoral, la de finançament dels partits o la de protecció dels alertadors”. En aquest sentit, va remarcar la necessitat que “realment es faci explícita en cada política pública la teoria del canvi” per “intentar mitigar el profund desencís ciutadà”.
Deixa un comentari