Teresa Ciurana i Rafel Homet, al despatx de la regidoria d’Educacicó. Foto: LlC

La signatura del Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya, el 2019, va ser resultat d’un ampli consens nacional sobre la gravetat del problema al país. Terrassa era la ciutat amb un índex superior de segregació al país. Quasi quatre anys més tard, l’informe de balanç de la sindicatura de greuges de Catalunya destaca que en una tercera part dels grans municipis els nivells de segregació escolar han augmentat malgrat el Pacte i, especialment, que no s’han complert encara els compromisos de finançament establerts. Terrassa, però, ha avançat bastant. La ciutat ocupa avui el desè lloc de la llista de ciutats amb segregació, pel que fa a primària, i 16è a secundària.

Lluís Costa/Pep Valenzuela

La notícia del lideratge nacional en segregació escolar, el 2016, disparà les alarmes al Raval de Montserrat. A partir d’una proposta de resolució d’ERC s’encarregà un estudi, amb suport de la Diputació, i es creà un grup de treball. Nasqué com a resultat una comissió d’escolaritat equilibrada, amb representants de tots els grups del consell escolar, de partits i sindicats.

Les famílies que matriculen els infants a les escoles escollides en primera opció sumen el 90,5% del total, percentatge que puja al 96,5% quan es té en compte la segona i tercera opció

La regidoria d’Educació, dirigida per Teresa Ciurana, en assumir el 2019, es plantejà com a objectiu central del mandat avançar en la solució del problema, tot dedicant una persona en exclusiva a la qüestió. Es va fitxar en Rafa Homet, tècnic i assessor de reconegut prestigi, que en aquell moment era Diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, des d’on es va encarregar i finançar l’estudi. A tall de balanç del mandat, Ciurana i Homet declaren a l’uníson amb una metàfora: «progressa adequadament, però necessita millorar». «S’ha fet molta feina i estem molt satisfetes», assegura la Terrassa, «però queda molt per fer encara».

D’una banda, la segregació escolar és resultat directe de la segregació urbana, socioeconòmica. El que col·loca reptes de gran política, especialment en aquests temps en què la desigualtat social és un problema creixent, una gran injustícia, i és identificat com a causa potencial i principal de conflictes (vegeu els reputats estudis de l’intel·lectual francès Thomas Piketty). Actualment, a la ciutat, la segregació urbanística és de 0,29, segons índex de referència, mentre l’educativa és de 0,46.

Al mateix temps, més a prop i més a l’abast de la política local, també identificada per nombrosos estudis, hi ha la mobilitat de les classes, dites mitjanes i riques en capital cultural, simplificant, les classes universitàries, que tendeixen a agrupar-se amb famílies com elles; mentre que la gent amb menys recursos, senzillament, van a l’escola més propera.

«Aquesta mobilitat està molt continguda», assegura Homet, gràcies a una intervenció més informada i decidida de l’oficina municipal d’escolarització (OME), que compta amb el compromís d’una comissió amb representació de direccions d’escoles públiques i concertades, famílies, tècnics i inspecció educativa, i que incorporarà també un sistema de geoinformació. En aquests moments, declara el tècnic i assessor especial, al mapa local s’identifica poc moviment entre les 4 zones d’escolarització, però més dintre d’aquestes.

Assenyala, així mateix, dues accions clau: primer, la delimitació de zones, i segon, la reserva de places NESE (necessitats educatives de suport específic).

Destaca el projecte implantat a l’escola Auró, que era la més segregada, un acord amb l’escola municipal d’Art i Disseny

Tot plegat, actualment, les famílies que matriculen els infants a les escoles escollides en primera opció sumen el 90,5% del total, percentatge que puja al 96,5% quan es té en compte la segona i tercera opció.

Paral·lelament, la regidoria està treballant en el reforç dels projectes educatius dels centres. Per exemple, l’escola del Vallès està fent un projecte Magnet amb la universitat politècnica UPC, i el Nicolau Copèrnic un altre magnet amb el museu de la ciència MNACTEC. Així també, el Jaume Cabré-Marqués Casals té un magnet amb la facultat de cinema ESCAC.

La Teresa Ciurana destaca el projecte (dit infusió) implantat a l’escola Auró de Can Palet, que era la més segregada, un acord amb l’escola municipal d’Art i Disseny que impulsa un replantejament de projecte amb l’art com a eix vertebrador, amb formació també del professorat i activitats artístiques en horari escolar i extraescolar. En l’escola França s’ha fet una altra infusió amb l’escola dansa de la Factoria Cultura, «on estudien els millors dansaires d’Europa». Es preparen més infusions, amb el Pau Vila, Font de l’Alba, Pere Viver, i l’empresa municipal Taigua.

Educació 360 i Terrassa Aprèn, guies del canvi

En una altra línia d’intervenció la regidoria es proposa atacar el que identifica com a segregació educativa, més enllà de l’escolar, o sigui la que pateix aquell alumnat que fora de l’horari escolar no fa cap activitat. Per avançar, es signà un acord amb l’escola de música i conservatori, el Programa d’Oportunitats Musical, dirigit a centres de màxima complexitat.

Com a visió de l’educació en general, la regidoria s’orienta per «l’anomenada Educació 360, l’educació no acaba en l’horari escolar, sinó que ocupa tot el dia i espais», explica la Teresa Ciurana. «Cal veure l’itinerari individual de l’alumnat, tota la vida, pensar que tothom tingui oportunitat d’accés a tot».

Una de les eines és el programa Més Estiu, ja implantat amb anterioritat, però millorat. Els Serveis Socials, han sortit del pla, i ara es realitzen uns únics casals d’estiu, organitzats des de Joventut amb participació d’Educació, que prioritzen «activitats amb un plus educatiu, artístic i emocionals», subratlla la regidora. Es fan en juliol, com abans, però ara també en agost.

L’altra eina és el passaport Edunauta. Nascut a Terrassa, iniciativa de la Fundació Bofill, el passaport obre l’accés a bona part del conjunt de l’oferta esportiva, extraescolar i cultural de la ciutat, per a alumnat i famílies que habitualment tenen menys accés a aquesta oferta, per manca de recursos, desconeixent o manca de formació. Vincula així, activitats extraescolars i participació en la vida cultural de la ciutat.

En aquest mandat s’ha posat en marxa també la dita Escola de noves oportunitats, per començar a combatre l’abandonament escolar prematur. Va començar amb retard l’últim trimestre del curs passat, amb 20 joves entre 16 i 21 anys, amb classes als matins i amb una agenda d’activitats comunitàries a la tarda.

«Les nostres guies d’actuació», confessa Ciurana, «són l’estudi i Terrassa Aprèn i Educació 360, superant l’etapa anterior de la ‘guia d’activitats educatives’ que s’oferia als centres».

La lluita contra les segregacions escolar i educativa són part del que, en l’àmbit nacional, s’ha definit com a escola inclusiva. L’alumnat NESE, explica el tècnic Rafa Homet, pot dividir-se, bàsicament, en dos, per raons socioeconòmiques o de capacitats o funcionalitat diverses. Pel que fa al primer, «la tasca és difícil, però s’està avançant; l’altre, però, demana un canvi de mentalitat molt gran per incloure tothom, hi estem fent molt, però el canvi costa més».

Les propostes del Departament, reconeix, pràcticament es resumeixen en la contractació de personal vetllador, «tanmateix, no és això el que volem», emfasitza Homet, «perquè vas a escola a educar-te i no que et vetllin. La vetlla pot ser un recurs puntual, però no una solució». La Teresa, per la seva banda, reclama «més compromís per part de la Generalitat, Educació i Sanitat, sense el qual els municipis no tenen eines per resoldre».

Amb dècades d’experiència com a professora i activista per l’educació, la regidora Teresa Ciurana no es autocomplaent i reconeix que cal fer molta feina, però es mostra molt satisfeta per tot el que s’ha assolit en aquest mandat, i «això, no ho podem oblidar, en el context de més de dos anys de limitacions i restriccions pandèmiques», assenyala. L’Homet, al mateix temps, subratlla que «ha estat un privilegi treballar amb ella; la regidora coneix el sector com a mestre dedicada per dècades i coneix tothom i la situació des de diferents perspectives.