«Migjorn, casa de naixements, néixer i viure amb dignitat i alegria» és el títol principal de portada en aquest número 414 de Cooperació Catalana (http://www.rocagales.cat/cooperacio-catalana-414/), un missatge que, més enllà de la referència concreta a aquesta cooperativa amb seu a Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages, expressa la voluntat del moviment cooperativista i de l’ESS per construir quotidianament relacions econòmiques i socials que superin la curta visió mercantilista que supedita tot a la maximització dels beneficis i la multiplicació i creixement del capital.
A prop del 20è aniversari, la cooperativa es diu Migjorn perquè la casa mira a la muntanya de Montserrat, li arriba el vent càlid del sud i està protegida del vent fred del nord. Asseguren que estar «en condicions de situar el part, el naixement i la criança entre les prioritats del feminisme més polititzat i la cura de la vida dins dels cercles de dones d’arreu del món».
Molt a veure amb altre article, el de les aportacions de l’economia social i solidària al procés constituent, signat per Jordi Garcia, qui aposta per «consumar la ruptura democràtica amb el règim del 78», tot «radicalitzant l’actual democràcia delegativa cap a la democràcia participativa, i promovent un nou model econòmic de transició».
Un nou model que es va construint i que ha trobat un nou espai de creixement amb la creació dels Ateneus Cooperatius, on col·laboren entitats de l’ESS i administracions públiques i ha completat un primer anys d’experiència i «ja dona fruits».
Joan Olivé i Isidre Garriga responen el «parell de preguntes (que són tres), sobre cooperativisme i banca ètica. Mentre, l’Editorial recupera un passatge dels Pioners de Rochdale, del 1844: «Les decisions que pren la cooperativa han de ser responsables amb l’entorn en què està situada i promoure la participació en el desenvolupament de la comunitat»; per cridar a reforçar l’ «arrelament a la comunitat» de les empreses cooperatives, i destacant en aquest sentit l’experiència de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, celebrada a l’octubre.
Des de la Confederació de Cooperatives destaquen el fet que, tot i reduir-se una mica el ritme de creació de cooperatives amb relació al 2016, aquest «continua evolucionant de forma positiva». Per la seva part, la Teresa Franquesa, directora d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat en l’Ajuntament de Barcelona, afirma, durant l’entrevista signada per la Montse Pallarés, «estem destruint els sistemes que són la base de la vida i la major part de les persones no n’és conscient». Destaca, així mateix, que «el camí de la sostenibilitat i de la transformació social no és aliè al cooperativisme. La manera de treballar per inventar una societat més sostenible és una manera cooperativa», al temps que recorda que la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), nascuda al 1985, va néixer de les «trobades d’itineraris» que es realitzaven a la seu de la Fundació Roca Galès, de la qual rebien suport i dinamització.
La Patrícia Polo, tècnica de balanç social de la XES, signa una resum del III Informe de l’Estat del Mercat Social Català. D’altra banda, en Josep Busquets, de la cooperativa cultural Rocaguinarda, presenta el llibre La Convivencialidad, un clàssic d’Ivan Illich, publica per Virus Editorial. Finalment, en Carles Ametller, de COS, cooperativa de salut, dóna algunes informacions i consells sobre «Osteopatia i plagiocefàlia» a tenir en compte amb els nadons.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari