Un dinar de migdia a set euros i mig, de dieta equilibrada i de qualitat, en un restaurant pulcre i amb bon servei. I a banda d’això, quelcom més al darrera: un lloc d’encontre que promou la inserció social i laboral de persones en risc d’exclusió. El restaurant La Trobada ja té quasi dos anys de vida a la seu de Minyons, al carrer Teatre número 4 (obert cada dia de dilluns a divendres de 13.30 a 16 hores). I ha esdevingut un projecte consolidat i de prestigi a la ciutat. Els promotors del projecte l’han batejat com un restaurant del temps, ja que així són els productes amb què elaboren la seva cuina: “estacionals, amb proveïdors de proximitat, frescos i de comerç just”, tal com diu Pau Consola, coordinador del restaurant. En aquest es paga de dues maneres, o bé amb diners o amb dedicació i ajut en les diferents tasques que comporta un restaurant tradicional (netejar, fer de cambrer, parant taules, ajudants de cuina, etc.). Els clients que paguen saben que no vénen a dinar i prou, sinó que estan participant en un projecte social, sense afany de lucre i innovador.
Les entitats integrades en l’ALEI van iniciar aquest projecte, quan “no es veia sortida a la crisi, i es va pensar en proposar una eina per apoderar moltes persones afectades per aquesta nova pobresa”, que no fos simplement assistència als més necessitats. L’agrupació local ALEI la formen 31 entitats del tercer sector; entre elles Minyons, que cedeix un espai al primer pis de la seva seu destinat al restaurant. La iniciativa va rebre també un finançament inicial de la Fundació Marató de TV i de l’Obra Social de La Caixa. Conseqüències de tot aquest temps de treball: el restaurant La Trobada ha estat premiat en un programa d’Emprenedoria Social, i ha tingut ressò en diversos mitjans nacionals, fins i tot un reportatge a la BBC britànica.
Cada dia, un seguit de persones derivades de serveis socials de l’Ajuntament i d’algunes entitats com ara Càritas acudeixen al restaurant. Parlem d’unes quaranta-cinc persones que de forma habitual vénen diàriament al dinar diari, que s’estan com a molt set mesos, quan es valora que han adquirit una experiència que els servirà per buscar feina. Es tracta sobretot de persones immigrades sense recursos, aturats de llarga durada, dones maltractades… “En realitat fem una feina de teràpia ocupacional”, explica el Pau. Es tracta així “d’ampliar les competències i capacitats d’aquestes persones per reintegrar-se en el món laboral, tot i que no fem d’insertors laborals”, insisteix. Paral·lelament, unes 22 persones al dia entren com a clients, algunes d’elles usuàries habituals que venen a dinar un o dos cops per setmana. Tot i així, es pretén que tot plegat pugui ser viable en el temps. El 33% dels ingressos provenen dels clients que paguen, una mitja de 23 serveis al dia, alguns un cop o dos per setmana i que són els clients habituals, que els agrada el menjar, la iniciativa, i col·laborar amb aquesta causa. “La resta dels ingressos han de venir de subvencions, donatius i ajuts, sobretot de les entitats que col·laboren amb La Trobada – algunes en fan aquí els seus àpats grupals de tant en tant -, i també de l’administració. “La llista d’espera és llarga, però hem de mantenir que el projecte sigui viable com fins ara i doni sortida al màxim de gent”. “Destaco el treball intens que fem aquí a nivell de grup, l’experiència els ajuda a sentir-se realitzats”. També un dels “reptes és ampliar la xarxa relacional perquè col·laborin en altres àmbits a banda del restaurant”, com ara que desenvolupin voluntariat en altres sectors locals. Això sí, “l’impacte social és real i molt ben valorat per part de tècnics i treballadors socials, regidors i altres actors del sector associatiu.”, assegura el Pau.
Deixa un comentari