Les entitats criden a prioritzar les polítiques socials per ajudar les famílies més vulnerables

”No hi ha marge: l’Ajuntament ha de prendre mesures immediatament”, afirmen tots els col·lectius

Miquel Gordillo

Fa temps que les entitats socials locals adverteixen de la situació greu que viuen i pateixen moltes famílies a la ciutat, degut a la precarietat i a situacions de vulnerabilitat. I els problemes poden empitjorar amb el pas del temps, donada la gran quantitat de gent que està afectada.

Aquestes entitats van dur a terme el passat mes de juliol una roda de premsa en què anunciaven un seguit de demandes en diferents àmbits, com són: habitatge, educació, sanitat, feminisme, gent gran, economia social i solidària, dependència, entre d’altres. Aquestes demandes es van lliurar al nou govern local sortit després de les eleccions, sota la premissa de què «cal posar en el centre les polítiques socials». Ressaltaren igualment les entitats que el document elaborat havia estat el resultat d’un treball col·lectiu, ja que «els drets no es poden dividir». Les mesures estaven inspirades en les mocions aprovades en el segon Parlament Ciutadà realitat el passat any.
L’objectiu era rebre una resposta específica per part de l’Ajuntament i començar a posar fil a l’agulla amb mesures concretes en tots els àmbits, tot i saber les limitacions que hi ha des del consistori en molts temes.

Aquesta resposta va arribar a primers d’octubre, però no va satisfer les aspiracions de les entitats, les quals recriminen que es donés una resposta «massa tècnica i poc política», amb la «sensació que és una resposta carregada de bones intencions però lluny de les aspiracions, concreta poc i no assoleix cap dels mínims demanats», afirmava Dolors Frigola, del Consell d’Entitats. Així els van fer saber, el passat 24 d’octubre, en una reunió que havia demanat la Comissió de Seguiment i Impuls de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans, i a la que van acudir representants de totes les entitats implicades. Per part del govern local, van assistir el 4rt Tinent d’Alcalde i responsable de l’àrea de Drets Socials, Noel Duque, la 5a Tinent d’Alcalde i regidora de Drets Humans, Teresa Ciurana, juntament amb alts càrrecs tècnics d’aquestes àrees.

Fins a quatre desnonaments diaris i amb presència d’antiavalots

La problemàtica d’accés a l’habitatge, amb continus desnonaments – tenen lloc a la ciutat una mitjana de tres diaris -, acapara les principals demandes. L’Ajuntament «ha de poder oferir dades concretes de la situació per exemple de pisos buits, ja que no podem fer cap mena de diagnosi sense conèixer exactament la realitat», segons manifesten entitats com la PAH o el Colectivo Sin Vivienda, tots dos presents a la reunió, i que diàriament estan a peu de carrer per intentar aturar que els bancs deixin al carrer a moltes famílies. Denuncien que han de veure com en molts casos «venen als desnonanments els antiavalots dels Mossos i fan servir mètodes violents», i que no es compleixen els drets dels infants de les famílies que volen fer fora al carrer.

També es demanaren actuacions davant l’encariment del preu dels lloguers. En aquest sentit, malgrat afirmar-se que cal arribar a acords amb els bancs els col·lectius que lluiten per un habitatge digne ho tenen clar: «abans que pateixi una família, preferim que pateixi el banc». Duque es mostrà favorable a la màxima de que «cal recuperar habitatge per poder fer polítiques socials». També va anunciar l’eina del Pla Local d’Habitatge, previst per ser aprovat en el Ple del mes de novembre.

Trobada entre entitats socials de la ciutat i membres del govern i Ajuntament, el passat 24 d’octubre al CC Ca n’Aurell. MG

Des de l’Espai Drets, que estan duent a terme tallers per assessorar contra l’anomenada pobresa energètica, es contrasta que des de Serveis Socials de l’Ajuntament s’estan denegant els informes de vulnerabilitat a famílies que estan ocupant pisos per necessitat. El regidor Duque va demanar saber els casos concrets de famílies en aquesta situació. A més, va reconèixer obertament que «s’han multiplicat per quatre la gent que ve a Serveis Socials. El sistema s’està col·lapsant».

Pel que fa a demandes de polítiques feministes, des del Casal de la Dona, es demana que es revitalitzi el Consell d’Igualtat, i poder seure amb la Regidoria de Gènere, «per no fer tanta feina en paral·lel amb entitats feministes de la ciutat», en paraules de Mercedes Gómez. Una altra demanda és la d’una finestreta única que faciliti l’atenció a la gent gran; «volem saber dades concretes, de com serà i quan es pensa implantar», exposava José Luis Charles, dels Iaioflautes.

No menys preocupant és l’àmbit educatiu. «Com combatiu el problema de la segregació escolar? la situació és molt crítica!», assenyalà Puri Carmona, de la Comunitat Educativa. «Ens consta que esteu molt implicats en resoldre el tema, però falta més concreció en les mesures», recordà. Teresa Ciurana va reconèixer que es requereix un mapeig de tot el que s’està oferint des dels serveis d’Educació, i d’establir les necessitats per a cada escola.

“Estem en estat d’emergència, sobretot amb les llistes d’espera. Sembla que l’ajuntament passa de tot per què no té competències en sanitat» assegurava amb preocupació Jaume Pavía, de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública – Marea Blanca. Però és que el col·lectiu ha recollit algunes dades que fan esgarrifar, i que qualsevol ciutadà que acudeix a la seguretat social pot constatar. 46.000 persones estaven en llista d’espera el 2018, i ja són 75.000 enguany, afirmà Pavía, tot afegint que la mitjana per ser atès «per un especialista a Terrassa és de 198 dies, i a Mútua, identificada com el principal focus problemàtic, puja fins a 215 dies». Des de l’Ajuntament, es transmet que Mútua nega les dades de llistes d’espera, mentre que l’entitat privada manifesta que properament disposaran de dades reals i del sistema que fan servir per calcular-les.

Pel que fa a residències per a gent gran, una altra gran mancança de ciutat, s’assenyalà que les dades són genèriques i que cal disposar d’un informe que posi el focus en les llistes de gent que en demana plaça pública. A més, s’insta que la comissió bilateral d’Ajuntament i Generalitat en aquesta qüestió «funcioni de debò», apuntà Pepe Sánchez, membre de la Comissió de Residències Públiques. Pau Cónsola, de la XES Terrassa, també recriminà una «resposta massa tècnica i que només apel·la al Pla Estratègic d’Economia Social i Solidària, que es va aprovar mesos enrere, «us toca fer una aposta política», va etzibar als membres del govern.

Finalment, la trobada va ser cordial i va evidenciar coincidència per part de totes les bandes en assenyalar la urgència social que hom viu. Davant la gran quantitat de temes a tractar, el regidor Noel Duque va proposar realitzar reunions de seguiment amb el conjunt de les entitats cada tres mesos.