Aprovades les Ordenances de la Pandèmia
Les primeres ordenances de la covid-19, un esforç col·lectiu extra que exigeix un bon govern
Pep Valenzuela
Començà aquest ple d’octubre aprovant per unanimitat un text per ratificar diverses modificacions puntuals del pla d’ordenació, així com l’aprovació definitiva de la taxació per a l’expropiació dels béns i drets afectats pel dit «esponjament» de Ca n’Anglada. Un projecte iniciat amb un conveni urbanístic entre Ajuntament i Generalitat del 2012 i que, ara ja en fase molt avançada, preveu que s’acabi l’any 2022, anuncià el regidor d’Urbanisme Carles Caballero.
Unanimitat també sobre la proposta de congelació de les taxes d’autotaxi i reconeixement a aquest sector especialment colpejat pels efectes i conseqüències de la crisi pandèmica, però que, com informà la regidora, Lluïsa Melgares, «han continuat prestant el servei en aquests moments tan complicats».
En l’àmbit del transport, sense consens (abstenció de PSC i Cs) i menys amabilitat, s’aprovà una nova pròrroga del contracte per a la «gestió i explotació» del servei municipal de transport públic col·lectiu urbà vigent entre l’Ajuntament i TMESA, «com a màxim fins al 31 de desembre del 2021».
La pròrroga era obligada en les actuals circumstàncies, amb les perspectives més incertes per a l’activitat econòmica, comercial i social de les últimes dècades. El problema, però, ve de lluny, com destacà la portaveu de Junts per Terrassa Meritxell Lluís en matisar el seu vot favorable, i afirmant: «no som corresponsables de la gestió d’aquests anys». 11 anys de pròrrogues (quasi totes durant governs del PSC, també amb en Jordi Ballart com a alcalde d’aquest partit), la primera l’any 2009.
Les Ordenances fiscals municipals de la covid-19
La tinent d’alcalde, regidora Núria Marín defensà la proposta d’ordenances fiscals pel 2021, argumentant que la crisi ha posat a prova les capacitats de la societat i també les dels ajuntaments. Informà que la hisenda local està tota en estat d’alerta màxima, d’una banda dedicant esforços directament a ajudes socials i, de l’altra, deixant de recaptar o bonificant i fent exempcions de pagaments de taxes i impostos, com ara el de terrasses de bars. La proposta d’Ordenances congela la majoria de tributs (IAE, residus, IBI) i augmenta els ajuts pels sectors obligats a tancar en aquesta crisi (l’oci nocturn entre altres).
Tot i l’acord generalitzat amb la necessitat que l’Ajuntament faci aquest esforç, l’exalcalde Alfredo Vega (PSC), reclamà equanimitat en la distribució d’ajuts i suport, en considerar, afirmà, que hi ha sectors que no estan rebent cap bonificació, i que caldria «garantir el principi d’igualtat, dintre dels sectors afectats i entre els sectors, sense greuges comparatius». L’acord va ser unànime per fer exempt de pagament de tributs aquest any l’oci nocturn.
Però a partir d’aquí, i amb l’espasa de Dàmocles de les obligacions per l’emergència i urgència anti-virus, així com des d’una incertesa de futur sense límits reconeixibles, s’inicià un recaragolat i polièdric debat, com correspon, d’altra banda, naturalment a la necessària arquitectura d’uns impostos municipals que afecten el conjunt de persones i sectors de la ciutat en tota la seva diversitat de situacions i interessos; amb barreja de grans visions de país i detalls concrets de diferència, per exemple, sobre un 5% en la taxa de recollida de residus.
En aquest ombrívol escenari, una llum en l’horitzó: els ajuts aprovats per la Unió Europea. Un horitzó que des del govern, assegurà Marín, s’està treballant ja amb la preparació de projectes i propostes ajustades als termes que exigiran els ajuts.
El Govern no explicà res de la gestió, maldestra en el millor dels casos, de la visita del Síndic Ribó a Ca n’Anglada. No s’ha informat bé ni s’han presentat arguments creïbles
Imperdonable, però, coincidiren els tres partits d’oposició (PSC, JxT, Cs), plantejar el debat i aprovació de les Ordenances/impostos sense saber res dels pressupostos. Una desvinculació políticament i tècnicament inacceptable. Pitjor encara, subratllà en Vega, que «un debat com aquest, que normalment havia ocupat un ple extraordinari, ara es resolgui com un punt més de l’ordre del dia, sense més i sense la informació necessària». Denuncià també, que no s’hagués fet «sense la participació dels agents econòmics i socials».
Ca n’Anglada torna al Ple
Tot i que amb menys protagonisme que en els darrers plens, Ca n’Anglada tornà a ser motiu de polèmica, aquesta vegada arran d’un prec motivat per la gestió que el Govern va fer de la visita del Síndic de Greuges de Catalunya al barri, el passat 15 de setembre. En l’espai per intervencions d’entitats ciutadanes, el portaveu de l’AV de Ca n’Anglada, Manuel Medina, acusà el Govern i l’Alcalde Ballart «d’incomplir normativa i ordenances municipals», en desconvocar primer i, després, rebre la visita del Síndic al barri, però sense avisar, informar ni fer possible cap conversa amb entitats ciutadanes ni els grups polítics amb presència al Ple; «una reunió d’amagat, és increïble!», etzibà el representant veïnal.
En Medina concretà la denúncia en tres suposades vulneracions o incompliments de les ordenances i normatives municipals sobre transparència, bon govern i informació de qualitat. La regidora Ona Martínez va respondre a la interpel·lació, amb detall, negant que s’hagués produït cap dels incompliments o vulneració referits pel representant de l’AV. Reconeixent, però, que «és evident que, de totes maneres, hi ha molt camí per recórrer en aquest àmbit, molt». És cert, afegí, que el fet «que no hi hagi incompliment no vol dir que tot està bé. No és així», emfasitza.
El problema, com les portaveus de l’oposició tornaren a posar sobre la taula, és que aquesta disculpa no explica res de la gestió, maldestra en el millor dels casos, de la visita del Síndic Ribó. No s’ha informat bé ni s’han presentat arguments creïbles.
Terrassa Crea. Extinció de l’acord el Futbol Club. Lluita contra el racisme
«Si això ja feia sentit abans, ara mateix té més sentit encara ser al costat de les creadores, perquè la cultura de base no mori», afirmà la regidora de Cultura Mercè Boladeras en defensar la proposta del Terrassa Crea. És una línia de subvencions a projectes culturals de base i creatius, per «incentivar la recerca, la creació i l’intercanvi, com també la professionalització; però no amb perspectiva comercial ni de projectes empresarials», subratllà, «sinó a artistes emergents, grups i cooperatives, organitzacions amb funcionament democràtic».
Per argumentar l’abstenció del PSC, el regidor Amadeu Aguado assenyalà que «amb 200.000 no es pot fer història. La idea és bona, però queda petita». JxT s’abstingué també, mentre que Cs donà suport, en valorar molt el fet de finançar projectes i impulsar la professionalització.
El Ple trobà de nou la unanimitat a l’hora de decidir l’extinció de la concessió per a l’ús privatiu del solar Les Palmeres a la Fundació Privada Esportiva Terrassa Futbol Club. «Un cas llarg i dolorós», declarà el tinent d’alcalde Isaac Albert. Pensat el 2000, el projecte no només no ha funcionat, sinó que, a més, arrossega un procés judicial llarg i un deute actual d’uns dos milions d’euros. Però hi ha centenars d’infants i joves esportistes i les persones treballadores que ara necessiten una resposta també.
De forma unànime, altra vegada, el Ple decidí l’adhesió de l’Ajuntament de Terrassa a la xarxa Coalició Europea de Ciutats Contra el Racisme (ECCAR, sigles en anglès). L’adhesió implica el compromís en un pla d’acció de 10 punts, que comença per l’adequació de les normes municipals a la lluita contra el mateix, el suport a les víctimes; aprovar mesures per garantir igualtat en l’àmbit del treball «exercint el poder discrecional de les autoritats municipals»; i va fins a treballar per l’accés equitatiu a l’habitatge.
El Portal de Sant Roc, pàrquing o nou projecte de comerç al centre
Els grups municipals han tingut coneixement de l’estudi que el govern local va encarregar sobre el futur del Portal de Sant Roc i el parc subterrani. Un estudi/proposta que no convenç els representants del PSC i Cs, que van demanar més informació i debat.
En Marc Armengol atacà la proposta resultant de l’estudi, que «podria tenir un cost d’uns 15 milions d’euros», afirmà, tot posant en dubte els arguments sobre els quals se sustenta com aspectes concrets d’aquest, explicà fent referència a les 3 o 4 plantes d’aparcament i a l’eventual connexió subterrània amb la plaça Vella. «Dubtes», afegí, «perquè, a més, hi ha pla urbanístic que planteja restriccions al vehicle privat al centre, com a mesura de control d’emissions i contaminació ambiental».
«Nosaltres no estem parlant d’un pàrquing», els respongué el primer tinent d’alcalde Isaac Albert, «és un projecte de transformació del centre la ciutat». Un «projecte a molt llarg termini», afegí, i que «cal prendre entre tots. Necessita l’acord de tothom, i encara no s’ha decidit». Aquí incidí la portaveu de Junts per Terrassa, Meritxell Lluís, «clar que ens apuntem a fer conjuntament un projecte així, però manca informació, aquest és el gran problema», afirmà.
Deixa un comentari