El passat 4 de novembre, va tenir lloc a Sabadell l’acte de cloenda del 1r Congrés Català de Pobresa Energètica, una trobada institucional que comptava amb participació d’entitats socials, per fer reflexions i pensar solucions en la lluita contra la vulnerabilitat energètica.
Representants de les institucions i entitats i participants en el congrés. Foto Diba
El món local i representants del dit Tercer Sector social han mostrat la voluntat d’establir un front comú en aquesta lluita. Una de les conclusions centrals i compartida per tothom és que la millora de l’eficiència energètica de les llars és important des de molts punts de vista, però la clau és apodera les persones i coresponsabilitzant els diferents agents.
En tot cas, tan pel que fa a l’acció preventiva com a l’educativa, apuntades també com eixos de treball i intervenció, totes dues depenen d’una acció contundent i objectius ben definits des de l’àmbit local. La diputada de Benestar Social Maite Fandós explicà l’aportació de la Diputació de Barcelona del «nou programa d’Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica, que hem posat en marxa aquest any per tal de millorar l’eficiència energètica de les llars, tot educant en un consum racional, eficient i responsable de les energies, i optimitzant les condicions de contractació perquè hem detectat que un 80% de les llars amb dret a bo social no l’havien demanat».
La diputada informà que hi ha la previsió d’intervenir en 4.000 habitatges al llarg dels cursos 2016-2017 i 2017-2018, amb un pressupost d’un milió d’euros. Per tal de dur a terme aquest programa, s’ha partit de l’elaboració de l’estudi Pobresa energètica a la demarcació de Barcelona: Propostes d’actuació des de l’àmbit local, presentat en un dels espais de debat del congrés, que conté la diagnosi de la situació i un recull de bones pràctiques.
Participaren també en la cloenda del Congrés Gabriel Fernández, tinent d’alcalde de Serveis Socials, Salut, Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Sabadell; Cristina Ramos, directora de projectes d’Ecoserveis; Toni Codina, director General de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya; Agnès Rotger, regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Badalona; Héctor Santcovsky, director de desenvolupament social i econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i Laia Ortiz, tinenta d’alcalde de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.
Durant els dos dies de Congrés, 3 i 4 de novembre, que ha estat organitzat organitzat per la Diputació de Barcelona, els ajuntaments de Sabadell, Barcelona i Badalona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’associació Ecoserveis i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, s’han abordat i presentat solucions concretes pel que fa a les següents qüestions: Quines eines i models per fer l’habitatge més accessible energèticament existeixen actualment? Com integrem la salut dels col·lectius afectats en la gestió dels programes d’atenció a PE? Quin tipus de mesures d’eficiència energètica o millora de l’edifici son més efectives? Com identificar situacions de pobresa energètica i actuar més enllà de serveis socials? Com financem la millora energètica de llars vulnerables que viuen al parc privat? Com hauria de ser el bo social?
Els ajuntaments i les entitats han constatat la necessitat de reforçar les actuacions que ataquin les causes de la pobresa energètica: la mala qualitat dels habitatges, l’atur i els baixos ingressos de les unitats de convivència, la disminució de les prestacions socials, el desconeixement de la població a l’hora de gestionar els seus subministraments i l’elevat preu de l’energia. Alhora, constaten que estem davant d’una situació d’urgència social generalitzada a tot el país, que ha de trobar una resposta sòlida i adequada.
La declaració institucional, subscrita per les 7 institucions organitzadores del Congrés, denuncia que en els últims 8 anys els indicadors socioeconòmics referents a les desigualtats i la qualitat de vida de la població han empitjorat a causa de la crisi econòmica. S’hi remarca la importància, entre altres, que l’Estat Espanyol reguli la protecció dels consumidors vulnerables, tal com li exigeixen les directives europees 2009/72/CE relatives al mercat intern de l’electricitat i el gas, respectivament; o que les empreses subministradores es comprometin a garantir l’accés als subministraments bàsics de tota la població i es coresponsabilitzin en la lluita contra la pobresa energètica, d’acord amb el que estableix la Llei 24/2015. O que les institucions públiques dotin de recursos que facin possible una acció pública preventiva en l’àmbit de la pobresa energètica.
Declaració institucional d’entitats i ens locals sobre la resposta a les situacions de pobresa energètica
Durant els últims 8 anys els indicadors socioeconòmics referents a les desigualtats i la qualitat de vida de la població han empitjorat a resultes de la crisi econòmica iniciada l’any 2008. En són un clar exemple la pobresa material severa, que ha passat d’un 2,3% el 2008 al 6,7% el 2015 (Idescat), o la taxa d’atur, que se situa en el 15,9% a Catalunya (EPA).
La crisi econòmica ha fet aflorar els condicionants estructurals que determinen les condicions socials i econòmiques en què la població viu i ha fet augmentar les desigualtats socials. Un dels clars exemples en què s’ha traduït aquest empitjorament de les condicions de vida és l’anomenada pobresa energètica.
Un any més, ens apropem a una nova temporada de fred i segueix augmentant el nombre de persones que, a més de no gaudir d’unes condicions de confort adequades a casa, no poden fer front al pagament de les factures d’electricitat, gas i aigua.
Des de fa més d’un any Catalunya disposa de la Llei 24/2015, una normativa impulsada per una Iniciativa Legislativa Popular, que incrementa la protecció de les persones davant els talls de subministraments. Si bé des dels serveis d’atenció primària s’han ampliat programes i s’han adoptat nous protocols per evitar els talls, tant els ajuntaments com les entitats hem constatat la necessitat de reforçar les actuacions que ataquin les causes de la pobresa energètica: la mala qualitat dels habitatges1, l’atur i els baixos ingressos de les unitats de convivència2, la disminució de les prestacions socials, el desconeixement de la població a l’hora de gestionar els seus subministraments i l’elevat preu de l’energia3.
e fet, coneixedors de les necessitats dels veïns i veïnes i de la manca de possibilitats de capgirar la seva situació de permanent dependència, els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, i les entitats del tercer sector, han hagut d’iniciar la resposta tant a les necessitats immediates com a l’inici de serveis de caràcter més preventiu. Acompanyats també d’altres institucions públiques i de entitats del tercer sector, s’han acabat desplegant mecanismes que van més enllà del pagament de factures, a través de recursos propis i sovint sense tenir clars ni la totalitat de recursos existents, ni la legislació a aplicar, ni la reglamentació exacta sobre com procedir.
Per tot això, a partir de l’experiència adquirida des de l’àmbit local, CONSTATEM:
– Que estem davant d’una situació d’urgència social generalitzada a tot el país, que ha de trobar una resposta sòlida i adequada; i arrel de l’experiència adquirida des de l’àmbit local tant públic com de les entitats que treballen al territori,
DEMANEM
La màxima implicació de totes les administracions catalanes, les entitats i els col·lectius socials per actuar preventivament contra la pobresa energètica i
RECLAMEM
– Que l’Estat espanyol reguli la protecció dels consumidors vulnerables tal i com li exigeixen les directives europees 2009/72/CE i 2009/73/CE relatives al mercat intern de l’electricitat i el gas respectivament.
– Que no es suprimeixi normativa en favor de la lluita contra la pobresa energètica.
– Que la Generalitat continuï desplegant els procediments pendents en la matèria, incloent mesures que agilitzin els protocols d’actuació, establint convenis amb les companyies subministradores d’aplicació en tot el territori i assignant els recursos econòmics necessaris que estableix la normativa.
– Que les empreses subministradores es comprometin a garantir l’accés als subministraments bàsics de tota la població i es coresponsabilitzin en la lluita contra la pobresa energètica, d’acord amb el que estableix la Llei 24/2015.
– Que les institucions públiques dotin de recursos que facin possible una acció pública preventiva en l’àmbit de la pobresa energètica.
– Que s’elabori un diagnòstic real de la situació que permeti acotar el perfil socioeconòmic de les persones afectades, millorar la qualitat de les dades primàries sobre pobresa energètica, i identificar més detalladament les relacions de causa-efecte de la pobresa energètica, per tal d’avançar en el diagnòstic de casos de pobresa energètica per part dels agents que treballen directament amb els usuaris.
– Que s’elabori una Estratègia Catalana de Pobresa Energètica que fixi uns objectius mínims a assolir i serveixi de guia per a gestionar la pobresa energètica a tots els nivells d’intervenció (regions, municipis, Tercer Sector) amb una base comuna.
– Que s’ofereixin eines i mecanismes de suport tècnic i assessorament a aquells agents socials que identifiquen i gestionen les situacions de pobresa energètica.
Des de l’àmbit local i el tercer sector continuarem donant suport als nostres veïns i veïnes en situació de vulnerabilitat, com ho hem fet sempre, destinant recursos propis, apoderant usuaris i impulsant iniciatives de suport mutu. La pobresa energètica és una xacra social conseqüència del desenvolupament d’un model constructiu i energètic que només podrem eradicar si trobem solucions conjuntes.
Entitats signatàries:
-Diputació de Barcelona
-Àrea Metropolitana de Barcelona
-Ajuntament de Barcelona
-Ajuntament de Badalona
-Ajuntament de Sabadell
-Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
-Ecoserveis
Deixa un comentari