Escoles contra la segregació sobre el debat ‘Jornada Contínua’: menysté les possibles conseqüències negatives sobre els infants i la igualtat d’oportunitats

No Comment

Jornada contínua a les escoles? Un debat obert, ara més, conseqüència dels efectes de la pandèmia. «Què passaria, però, amb l’alumnat vulnerable? Imaginem que aquest temps de lleure que es promet als infants després de dinar es quedés només en un foc d’encenalls… I que hi hagués una impossibilitat real de mantenir un nombre raonable de beques, i el menjador acabés tancant. Massa pessimistes? Fixem-nos en allò que ha passat a secundària. Incomprensiblement s’aniria deteriorant, encara més, la nostra escola pública. Qui ens pot garantir que això no passarà?», qüestiona el Col·lectiu d’Escoles Contra la Segregació en un comunicat fet públic recentment.

Sense una posició definitiva al respecte, el Col·lectiu obre debat i demana arguments. Reproduïm, a continuació, la reflexió íntegra d’aquest col·lectiu:

El debat sobre la Jornada Contínua menysté les possibles conseqüències negatives sobre els infants i la igualtat d’oportunitats

Acabem d’acomiadar un any on hem hagut de posar en qüestionament la nostra capacitat, com a societat, de respondre a una emergència educativa sense precedents, veient-se també molt compromesa la lluita ingent a favor de la igualtat d’oportunitats, enmig d’una pandèmia especialment cruel amb les persones més desfavorides. Tot i l’abast, fins ara, incommensurable d’aquesta adversitat, i mentre ens arribaven els primers crits d’atenció respecte a l’augment dels índexs de pobresa infantil -especialment alarmants- s’ha desencadenat un debat inesperat que al Col·lectiu d’Escoles Contra la Segregació ens inquieta i amoïna.

Val a dir que som un col·lectiu divers i, com a tal, tenim disparitat d’opinions respecte a la campanya a favor de la Jornada Contínua. Per tant, no estem en condicions de prendre un posicionament definitiu sobre aquest tema, però el que sí que volem és deixar palès una sèrie de consideracions que ens semblen inajornables i sense les quals el debat ens sembla coix, o si més no, poc sòlid. Aquest no és, a més, un debat nou o inèdit; cada cop més veus, a comunitats autònomes on ja s’ha implantat i provat sobradament la jornada contínua, fan una crida pel retorn de la jornada partida. Ens preguntem el perquè.

Famílies, afes, partits polítics, sindicats i el col·lectiu de mestres en un percentatge excepcionalment gran han sumat forces a Catalunya per tal d’aconseguir aquesta fita sense aprofundir en molts dels aspectes que caldria tenir en consideració a l’hora d’avaluar les possibles conseqüències d’aquesta mesura. En primer lloc, ens sembla imprescindible poder disposar d’informes o estudis als quals es demostrin les bondats de la jornada contínua respecte al rendiment escolar i el benestar dels infants. A hores d’ara, només disposem d’informes o valoracions desaconsellant o qüestionant aquesta iniciativa, signats per entitats o autors de la rellevància de Save the Children1-2, Laura Crespo, Martín Fernández, Laura Hospido i José Montalbán3, Mariano Fernández Enguita4 o la Societat Valenciana de Pediatria5.

D’altra banda, i contràriament a allò què ha passat a altres territoris, creiem que aquesta no ha de ser una decisió que prengui cada centre sinó que ha de ser consensuada globalment, incloent en aquesta globalitat l’escola concertada. Implantar un nou horari només a l’escola pública tindria un efecte fortament segregador, ja que sense una proposta realista i -molt important- recolzada amb pressupost, es produiria una fugida de les famílies amb més mitjans cap a l’escola concertada. Els horaris laborals seguirien inamovibles, i el mateix passaria quant a les necessitats de les famílies.

Què passaria, però, amb l’alumnat vulnerable? Imaginem que aquest temps de lleure que es promet als infants després de dinar es quedés només en un foc d’encenalls… I que hi hagués una impossibilitat real de mantenir un nombre raonable de beques, i el menjador acabés tancant. Massa pessimistes? Fixem-nos en allò que ha passat a secundària. Incomprensiblement s’aniria deteriorant, encara més, la nostra escola pública. Qui ens pot garantir que això no passarà?

A més a més, no s’han presentat solucions respecte al què passaria amb la sisena hora, una de les poques eines que tenim i mantenim per enfrontar-nos a les desigualtats, però que ara per ara és del tot incompatible amb els horaris que se’ns proposen des de la Plataforma de la Jornada Contínua.

Però el més greu seria l’invisible. L’augment dels nens de la clau, aquells que passen la tarda sols a casa esperant el retorn dels adults, sense el suport físic i emocional de l’escola, dels mestres i els companys. No hem de perdre de vista la funció social de l’escola, el lloc on no només s’aprèn sinó on també es creix, i on en moltes ocasions es pot veure amb altres ulls el món, fugint de situacions familiars molt complicades. Ens preguntem, al cap i a la fi, si és possible fer aquesta revolució de la jornada escolar ignorant un munt de circumstàncies que podrien aprofundir en la fragilitat dels infants, i si això ens val la pena.

1 Save the Children, Mézclate conmigo, anexo comunidad de Madrid, març 2019
2 Save the Children, Iluminando el futuro, març 2015
3 Crespo, Laura and Co. ¿Qué sabemos sobre el efecto del tipo de jornada escolar en el rendimiento académico?, Blog Sociedad
y Educación (Fundación Europea Sociedad y Educación), abril 2020
4 Fernández Enguita, Mariano, La ciencia que sustenta la jornada escolar continua, Blog Enguita, març 2017
5 Societat Valenciana de Pediatria, Posicionamiento de la Sociedad Valenciana de Pediatría sobre la jornada escolar continua o discontinua, novembre 2019

El debat sobre la Jornada Contínua menysté les possibles conseqüències negatives sobre els infants i la igualtat d’oportunitats

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75