La campanya de MINA per convèncer l’Ajuntament i la ciutadania de Terrassa, perquè se’ls atorgui una nova concessió, ja fa uns quants anys que dura.
Curiosament , coincidint amb la presentació de la Taula de l’Aigua , el 11 de març del 2014, com impulsora de la municipalització de la gestió de l’aigua, la Fundació Mina va multiplicar per dos els recursos econòmics destinats a subvencionar activitats culturals, educatives, esportives, medi ambientals, etc. a la nostra ciutat.
A què és deu tanta generositat? Estan llençant la casa per la finestra? doncs no … estan sembrant amb l’objectiu de recollir guanys i més guanys per als seus accionistes. Senyors i senyores, ha començat la compra de voluntats , les entitats culturals, socials o educatives reben trucades oferint-les subvencions; biblioteques municipals, com és el cas de la BD3 que, a la porta d’entrada, tenen el logo de la Fundació Mina, al costat mateix del de l’Ajuntament de Terrassa, a canvi d’una aportació de uns 500€ l’any per un fons bibliogràfic sobre el tema de l’aigua, utilitzen la xarxa de transport urbà i les marquesines dels autobusos per fer propaganda de MINA, donen subvencions per a la formació de socorristes de les piscines municipals, fan invitacions a totes les AA.VV. de Terrassa a la seu de Mina per explicar-los, que ells són la millor opció, publiquen, previ pagament de 900 €, en la contraportada del Diari de Terrassa, un article dient que ells poden oferir la tarifa més barata, etc.
Davant d’això, no és d’estranyar doncs que l’actual Director de MINA, el senyor Armenter, davant de la proposta de l’Alcalde de Terrassa de fer una consulta per decidir el tipus de gestió del servei, públic o privat, manifestés que acceptava el repte. Segurament comptava en què la batalla li serà favorable, tenint en compte que l’enemic a batre és una plataforma ciutadana, sense massa recursos, que no pot comprar cap voluntat, com sí que poden fer ells. Cosa que, en qualsevol cas, mai ho faria la Taula de l’Aigua pels seus principis ètics.
I ara, ens trobem que es posa en marxa, amb un retard considerable, una plataforma digital participativa i una comissió d’estudi formada per tècnics de l’Ajuntament i partits polítics, que es plantegen definir en sis mesos quines poden ser les millors alternatives per la gestió de l’aigua a la ciutat i fer pública tota la informació necessària perquè la ciutadania pugui decidir en una consulta.
Ens preguntem com es pot plantejar una consulta ciutadana a l’estil “Pilatos” sobre un dret essencial per a la vida humana com és l’aigua, quan durant 75 anys , ha existit una total opacitat sobre els costos reals de l’aigua i s’han produït talls d’aigua a famílies sense recursos.
Com es pot plantejar una consulta , com si es tractés d’una campanya electoral en la que hi ha dues opcions (David contra Goliat): la continuïtat de Mina amb coaccions i amenaces a l’Ajuntament, o una altra que representa a la ciutadania organitzada per la defensa d’una gestió pública, transparent i participativa, amb escassos recursos davant la omnipresent MINA?
Si als informes tècnics, jurídics i financers, es sumen el control total dels ingressos i costos de la gestió de l’aigua per part de l’Ajuntament ,i es dedueix que la millor opció és la gestió directa,… estaran disposats a posar en perill aquesta alternativa sobre un bé comú, amb una consulta que pot estar viciada per la nova campanya 175 anys de MINA, on acabaran d’abocar tots els diners que facin falta per acabar de “convèncer” al màxim número de votants?
Com a la Taula de l’Aigua, exigim als nostres representants polítics de l’Ajuntament, que es posicionin a favor de la gestió directa del servei de l’aigua, alguns ja ho han fet, abans de que es convoqui cap consulta ciutadana, i demanem:
L’accés a tota la informació tècnica, jurídica i econòmica sobre la gestió de l’aigua de què disposi l’Ajuntament.
Se’ns garanteixi que no és farà cap procés de consulta, sense que s’hagi produït abans una compensació a favor de la gestió pública amb recursos de tot tipus, equilibrant la campanya de publicitat realitzada per Mina fins al dia d’avui.
La consulta només es podrà realitzar quan la ciutadania tingui ple coneixement dels avantatges i inconvenients dels diferents escenaris possibles de gestió.
Que la informació directa a la ciutadania sobre els diferents tipus de models de gestió arribi a tots els domicilis amb temps suficient per poder-los valorar i establir les màximes facilitats perquè l’emissió del vot es pugui realitzar en tots els centres cívics , dependències municipals i altres , de forma que tothom pugui exercir el seu dret al vot, a prop del seu domicili, amb les màximes garanties.
Sense aquests requisits previs, la Taula de l’Aigua es veurà obligada a abandonar els espais de participació i a denunciar la falta de compromís i transparència de l’Ajuntament de Terrassa.
Taula de l’Aigua de Terrassa
Deixa un comentari