La tasca produïda per la Favt reflecteix sense dubte el pols del moviments socials de la ciutat, donada la seva implicació en els assumptes més candents i de més demanda col·lectiva. És a dir, dels temes que més afecten el veïnat de la ciutat.
L’entitat assumeix que, vinculada a aquesta forta implicació i activitat social, es pot trobar la causa dels atacs rebuts, com els viscuts pel seu president, Ramon Clariana, especialment en la qüestió de l’elecció a la Sindicatura de Greuges. En aquest assumpte, la federació i el seu president han mantingut un posicionament molt crític de la gestió per part de l’equip de govern.
Recordem que fa només un any i mig, diverses forces i entitats socials es concentraven davant l’Ajuntament, mentre es constituïa el nou consistori, amb el lema “Us estem vigilant!”, no podem votar i desentendre’ns de la defensa dels nostres drets”. Allà hi era també la Favt, en el preludi d’una època necessària en la reivindicació, i que probablement ha suposat que el marcatge polític sobre l’entitat veïnal sigui més estret. «Hem rebut per tot arreu, la junta però sobretot el nostre president», remarca el vicepresident segon Jose Luis Charles, tot dient que “s’han fet coses i moltes».
Neteja:
“L’ajuntament diu que ja han posat diners, que ja hi haurà canvis, però en realitat estem igual, i la gent continua queixant-se amb raó de l’estat dels carrers”
Ramon Clariana, Pepe Sánchez, Jose Luis Charles i Dolors Lledó, membres de la Junta, a la seu de la Favt. PV
Ens trobem amb membres de la junta de la federació veïnal, per parlar-nos del balanç del 2016. «Vam arribar a finals d’any amb una quantitat de 26 entitats federades (d’un total de 37 a la ciutat), que són més que mai» destaca Ramon Clariana, president de la Favt, i membre de l’AV Poble Nou-Zona Esportiva. «Però és que són 18 entitats veïnals representades en la junta directiva. Això vol dir que quan aquesta es reuneix i pren decisions, hi ha presents el 50% de les entitats veïnals de Terrassa».
Això és positiu i també fa difícil que s’arribi a consensos, tal com reconeix en Charles, membre també de l’AV Font de l´Espardenyera: «des de que estic aquí, el 2016 ha estat l’any més dur de tots. Hom ens va dir que la junta seria ingovernable, doncs li he de donar la raó, les reunions de junta han estat molt dures, sempre busquem el consens però això no sempre és possible i cal votar». Però també entra dintre de la normalitat en una entitat que ha crescut tant: «jo ho trobo positiu, ara hi ha més ambient a les associacions de veïns, fa uns anys estaven més apagades, es viu una revifalla, que es mostra a la Favt. Amb el temps ho anirem millorant», matisa Josep Antoni Sánchez, de l’AV Sant Pere Nord i secretari.
Queda clar i volen ressaltar el fet que «només la unió pot aconseguir objectius concrets». Precisament això «s’està demostrant ara amb la problemàtica de les rieres», en un estat i un manteniment molt deficitari. «No hi ha precedents en una confluència de totes les associacions afectades per aquest problema de ciutat», afirma Clariana en referència a les comissions de la riera de Les Arenes, la de Riera del Palau, i la recent creació de la Coordinadora Veïnal de les Rieres de Terrassa. «Aquí es demostra el paper aglutinador i potenciador que ha de tenir la nostra federació veïnal», remarca el president, i que s’ha traduït en un compromís de l’Agència Catalana de l’Aigua a intervenir les zones més afectades durant aquest 2017.
En la mateixa línia d’abordar grans qüestions d’interès de la ciutadania, hi ha el tema de la neteja de la ciutat.
«Feia temps que el veïnat es queixava molt, per això vam encetar el passat mes de març la campanya Terrassa Neta, amb una recollida d’imatges i de difusió a les xarxes socials. Posteriorment, hem col·laborat amb l’ajuntament amb una campanya de sensibilització, a través de la Taula Residus». Malgrat la feina feta, l’estat de la neteja convida a fer una anàlisi de no massa avenços: «observem que la Taula de Residus es troba en un punt en què l’ajuntament diu que ja han posat diners, que ja hi haurà canvis, però en realitat estem igual, i la gent continua queixant-se amb raó de l’estat dels carrers», afirma Sánchez. Estem satisfets per la nostra campanya de sensibilització, tot i que no compartim que en els cartells que difon l’ajuntament aparegui tan clarament una sanció econòmica per llençar brossa, nosaltres preferim posar l’èmfasi en la sensibilització ciutadana».
Un altre treball important dut a terme durant l’any és a l’àrea dels drets humans, i la consecució d’un conveni amb l’Ajuntament, «pioner a Catalunya i l’Estat», que és la Comissió Ciutadana de Seguiment i Impuls de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. «Tenim un conveni reconegut, signat per l’alcalde i consensuat per 14 entitats» que treballen en l’àrea dels drets humans. Tot i així, Clariana matisa que «potser no se li ha donat la importància deguda pels representants municipals», amb poca presència de l’equip de govern en la signatura del conveni, feta el passat mes de desembre. Dolors Lledó assegura que «l’Ajuntament s’ha de creure aquest conveni que ha signat, i nosaltres hi serem al darrere per què es compleixin els drets; ara mateix hi ha temes greus, com a l’habitatge, i calen solucions. Per això s’ha creat aquesta comissió», afirma amb contundència.
Com no podia ser d’una altra manera, la participació de la Favt a la Taula de l’Aigua, també es destaca com molt transcendent. «S’ha fet molta feina durant l’any en aquest tema. El passat estiu es va produir un posicionament polític que suposa una majoria dels representats al ple en defensa d’una gestió pública de l’aigua», que ha estat propiciat per la feina de la Taula de l’Aigua, assegura Clariana. El president ha observat un fet sense precedent en el «manifest conjunt del món empresarial de la ciutat tot defensant els seus interessos. L’any ha acabat amb una confrontació entre qui ens representa i els poders econòmics, poca broma!». Al respecte d’una consulta sobre la qüestió, Clariana pensa que «l’opinió pública s’ha vist influenciada amb informacions que són només veritat fins a cert punt. La veritat objectiva és que el contracte – del servei de l’aigua- ha vençut. I des de Mina afirmen que pot haver una gestió mixta, sense dir que en aquest cas és imprescindible que hi hagi una licitació oberta». Afirma el president que «una consulta en aquestes condicions d’opinió mediatitzada no es pot produir».
Són molts temes i importants. Com ara la mobilitat, del qual l’Ajuntament ha aprovat inicialment enguany un pla. Des de la Favt «hem presentat al·legacions potents, pensem que fer un pla sense que s’hagi traçat la línia dels autobusos és discutible». Per això, clariana considera que «el tema de la mobilitat està pendent, igual que ho està l’arribada dels nous autobusos», adquirits recentment pel consistori.
Conveni d’Impuls de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat:
“Nosaltres hi serem al darrere per què es compleixin els drets; ara mateix hi ha temes greus, com a l’habitatge, i calen solucions”
Igualment es considera important la Taula de Seguretat Ciutadana. Es considera que aquest ha de ser un espai que serveixi «per més que per anar a escoltar la policia». A la Favt no ens veiem identificats, en una concepció de la seguretat estrictament policial, s’ha d’entendre d’altres formes». i es bo que s’hagi arribat a la conclusió de que hi ha d’haver un canvi». Es pretén que tot sigui més participatiu i que es consensuï un pla local de seguretat, tot treballant-ho amb les entitats, i sembla que bona col·laboració entre mossos i policia municipal, «són bones intencions que hem de veure com acaben».
Sobre les crítiques rebudes, i que han generat algun conflicte al sí de l’entitat, la junta constata que tenen la seva arrel en el seu alt nivell d’activisme. Segons Lledó, «abans la Favt era més amiga. Segurament ara per tractar temes tan importants, quan sortim en primera línia, hi ha gent que no els agradarà, això sempre passa». Per a en Charles, «hi ha hagut efectivament atacs a la Favt i al que representa, i a alguns no els hi agrada, això és cert. A més, els atacs a la Favt s’han centrat en el president, quan és precisament ell qui ha assolit consensos en molts temes».
Més col·laboracions que mai amb el teixit associatiuFent un repàs a l’activitat anual de la Favt, es constata el volum i varietat de col·laboracions amb diverses associacions i col·lectius en què d’una manera o altra l’entitat veïnal es troba integrada. Parlem de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, l’Observatori Ciutadà Municipal, el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana , l’esmentada Taula de l’Aigua, l’Espai Defensa dels DDHH i Socials, la Xarxa d’Economia Social de Terrassa, la Coordinadora de Grups de Cultura Popular, el Casal de la Dona, la Xarxa Local d’Entitats per a la Inclusió ALEI, la Comunitat Educativa de Terrassa, Ègara Forum Mobilitat, etc. Fora de l’àmbit local, la Favt es troba integrada a la Confederació d’Associacions i Federacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). Manté a més una col·laboració estreta amb Disminuïts Físics-Prou Barreres, amb l’objectiu d’aconseguir un model de ciutat accessible per a tothom. Pel que fa a ens institucionals, la federació veïnal també es troba immersa en un alt nivell de participació en els assumptes locals. Està representada en els Consell Municipals de Medi Ambient i la seva Taula de prevenció i gestió de residus, el Consell Editorial de l’aigua, de Protecció Civil i de Seguretat Ciutadana, de la Salut, de la Igualtat, de Benestar Social i la seva Taula de la pobresa energètica, Taula de Mobilitat, Consell Editorial de l’Aigua, Comissió d’Igualtat i Protocol de Dol, i Taula de la discapacitat, entre els més destacats. Encara igual d’important, hi ha la implicació de la Favt es demostra en altres temes transversals, també prou considerable i que mostra el seu tarannà. Ens referim a «la diversitat sexual, el pacte DASIG i les col·laboracions amb el col·lectiu LGTB, així com una fita cabdal en la lluita per eradicar la violència masclista, en la creació del protocol de dol per evitar feminicidis. |
Deixa un comentari