El Ple municipal d’abril ampliarà el parc públic de lloguer amb fins socials.
La greu problemàtica que continua havent-hi a la ciutat amb un dret tan bàsic i fonamental com és l’habitatge acaparà bona part del llarg debat en el darrer ple municipal. Ara el problema s’ha agreujat amb el règim de lloguer: el 84% dels desnonaments que tenen lloc a la ciutat estan relacionats amb els preus del lloguers, tot deixant “milers de famílies en situació de precarietat extrema”, tal com presentà Marta Muntanyola (TeC) en la proposta aprovada per ampliar el parc públic d’habitatges de lloguer.
L’acord pretén que s’arribi a un 15% de parc públic. Així doncs, s’ impulsarà l’expropiació per part de l’Ajuntament en un període de 4 a 10 anys dels pisos buits que estiguin inscrits en el registre de la Generalitat, i durant 3 anys els habitatges de les famílies excloses després d’una dació en pagament. És el que s’anomena expropiació temporal. És un dels apartats que permet la Llei 4/2016 aprovada pel Parlament de Catalunya, la qual el Tribunal Constitucional mantenia en suspens i que recentment n’ha aixecat la seva suspensió.
A banda, s’exigeix l’obligació que el 30% de la nova edificació o rehabilitació es destini a habitatge social en règim de lloguer. També es demana la revisió de la LAU, una llei injusta que desprotegeix qui paga un lloguer.
De l’acord també es desprèn el compromís de, com a mínim, estudiar l’expropiació definitiva de pisos buits que pertanyin a grans tenidors, tal com demanava la CUP, que recela de l’expropiació temporal ja que pot fer que l’administració hagi de retornar el pis al cap de 10 anys al banc, i que el fet “suposi un nou rescat a la banca”, manifestà Marc Medina. La CUP defensa també que es sancioni els grans tenidors que mantenen durant dos anys els seus pisos buits, així com sancions pels habitatges que no compleixen els requisits d’habitabilitat. A Terrassa, el 40% dels habitatges buits estan en mans de grans tenidors.
En matèria d’habitatge social es va aprovar un altre acord que presenta un altre tipus de solucions, i que des de l’oposició d’esquerra es veu com “oportunista” i de “nou rescat a la banca”. Presentada per Cs, va comptar amb el suport de PSC i PDeCAT. Consisteix en una fórmula per què l’Ajuntament compri pisos buits de bancs i de particulars, demanant fons del Banc Europeu d’Inversions, i així crear una societat mixta amb promotors per tal de fer habitatge social en sol públic.
TeC recrimina a C’s que “aquí diuen el contrari de lo que fan a Madrid”. Xavi Martínez els va dir que “votariem a favor de la proposta si a canvi donessiu suport a la reivindicació del Sindicat de Llogaters, i si accepteu la modificació de la LAU”.
També coincideix la CUP: “al Congrés voten a favor dels desnonaments express i dels interessos privats”, i hi veu en la proposta un objectiu pervers, ja que l’Ajuntament compraria i pagaria als bancs per pisos buits “en un moment en què els preus estan a l’alça, amb fons que no tenim constància que arribin, a les entitats bancàries, en el que seria un nou rescat a la banca”.
Suport als CDR
L’ajuntament aprovà un acord, malgrat el vot contrari de PSC, Cs i PP, en què el consistori considera legítima l’acció pacífica, resistent i no violenta dels CDR, i es posiciona en contra de l’actuació dels cossos policials i instàncies judicials per criminalitzar la protesta social que aquests col·lectius duen a terme. TeC, ERC-MES, PDeCAT i CUP consensuaren aquest acord de junta de portaveus.
Rebuig a la sentència judicial patriarcal del cas de ‘La Manada’. Els regidors i regidores van interrompre el ple municipal del passat 26 d’abril per afegir-se a la concentració contra la sentència del cas de ‘La Manada’. Aquesta concentració convocada per diversos col·lectius feministes davant l’Ajuntament, se sumà als milers de manifestacions que han continuat arreu del territori espanyol contra la decisió dels jutges de condemnar als agressors per abús, tot considerant que no hi va haver violació, amb uns arguments que han indignat, enrabiat i enfurismat a tota la ciutadania, donat que envia un missatge esfereïdor on la víctima de violació ha de demostrar que hi ha hagut violència i intimidació.
Decisió “històrica” en desvincular-se el Consorci Sanitari de Terrassa de la Fundació Sant Llàtzer
El Consorci Sanitari de Terrassa, fins fa poc vinculat a la Fundació privada Sant Llàtzer, s’ha formalitzat com un nou mitjà totalment públic. Els nous estatuts de l’entitat foren aprovats per unanimitat en el darrer plenari.
En tot cas, Xavier Matilla (TeC), recordà les incongruències que s’haurien de clarificar, donat que l’alcalde de la ciutat resa com a president d’aquesta entitat privada. Per exemple, l’alcalde “haurà de negociar gestions de patrimoni amb aquesta entitat”, manfiesta Matilla. També es demanà “com es nomenaran els representants de l’Ajuntament al CST? Pensem que millor no tingui cap càrrec honorífic”.
En tot cas, la decisió “és històrica i canvia la història recent de la ciutat”, manifestà Isaac Albert (ERC), qui associà el terme de terrassenquisme a la Fundació Sant Llàtzer, en referència a una de les entitats emblemàtiques i paradigma del poder concentrat en petits cercles.
Més recursos per campanyes de sensibilització en la recollida de residus
També s’aprovà en el plenari d’abril la proposta d’ERC-MES per destinar el dos per cent de la recaptació de la taxa de residus en programes de gestió ambiental, és a dir, per dur a terme campanyes d’informació a la ciutadania, de cara a “aconseguir una ciutat més neta”. Es tracta d’uns 200.000 euros que es dedicaran a fer sensibilització. Aquest percentatge es va deixar d’aplicar fa uns anys, arran de l’anomenada crisi, de forma que ara es recupera ja que «la ciutat està bruta i així ho veu la ciutadania», exposà Isaac Albert.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari