Reducció dràstica del soroll a la ciutat durant el confinament

Els nivells sonors s’han reduït una mitjana de 5,2 decibels durant les cinc primeres setmanes de confinament.

La caiguda més destacada de decibels es registra a la plaça Vella.

El trànsit de vehicles esdevé, en una ciutat com Terrassa, el principal factor de contaminació acústica. Per això, amb el confinament provocat per la pandèmia de la Covid-19, la seva reducció ha incidit directament en una dràstica reducció del soroll ambiental. Durant les cinc primeres setmanes de confinament, des del 14 de març, el soroll s’ha reduït 5,2 dB(A) de mitjana. De dilluns a dijous, la mitjana ha estat de 3,9 dB(A) i, de divendres a diumenge, de 7 dB(A). 

Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi que l’Ajuntament ha donat a conèixer. L’informe, fet públic precisament avui 29 d’abril, en el Dia Internacional de la Conscienciació sobre el Soroll (amb l’objectiu de preservar l’ambient acústic i evidenciar les molèsties que el soroll genera a la salut), s’ha elaborat comparant els valors mitjans setmanals dels principals indicadors durant les setmanes de eclusió, amb un patró calculat a partir d’una mitjana anual de 2019. El monitoratge de les dades s’ha fet amb els 9 punts de control operatius que es troben situats en llocs estratègics (veure taula a sota), i que permeten analitzar l’evolució dels nivells sonors. Les dades es transmeten telemàticament i són recollides a través de la plataforma Sentilo, una plataforma de sensors i actuadors de codi obert dissenyada per adaptar-se a l’arquitectura Smart City de qualsevol ciutat.

Principals conclusions de l’informe

• El valor global representatiu de la caiguda del soroll a Terrassa durant les cinc primeres setmanes de confinament és de 5,2 dB(A) (3,9 de dilluns a dijous i 7 de divendres a diumenge).
• La caiguda durant la franja horària de dia i de nit és similar i és lleugerament inferior a la de l’horari de vespre.
• La reducció més important del nivell sonor es va produir la primera setmana de confinament. La segona setmana es va mantenir la tendència a la baixa. La tercera i la quarta, es va produir un estancament. La cinquena setmana els nivells repunten.
• La caiguda més gran de decibels es produeix a la plaça Vella, perquè és el cor de la ciutat, el lloc on es fa més vida social al carrer, actes lúdics i festius, i també perquè hi ha moltes terrasses amb activitats de restauració.
• La més baixa, en canvi, es produeix a plaça del Rector Homs, perquè és una zona tranquil·la de vianants, amb poca activitat social al carrer i de baix nivell sonor.
• La disminució del soroll al carrer del Portal Nou recull també els canvis de mobilitat introduïts per la Zona de Baixes Emissions (canvi de sentit i restriccions a la circulació, excepte vehicles autoritzats i accés als aparcaments de comerços).
• La caiguda a la rambleta del Pare Alegre i també a la carretera de Martorell (carreteres de penetració) és superior a la registrada a la carretera de Montcada i al passeig del Vint-i-dos de Juliol (rondes i avingudes), la qual cosa indica que la mobilitat interurbana ha baixat més que la mobilitat urbana.
• El descens registrat al carrer de la Rasa, també important, recull l’aturada de les activitats d’oci al Centre, especialment les nits del cap de setmana (oci nocturn).

Ordenança Reguladora de Soroll

Terrassa disposa d’una Ordenança Reguladora del Soroll i les Vibracions, que és el marc regulador per prevenir, corregir i sancionar les actuacions en matèria de contaminació acústica. Com a mesura del pla de reducció del soroll de l’any 2014, a principis de l’any 2017 es va implantar la xarxa de vigilància del soroll a la ciutat, que actualment compta amb 10 punts de control, situats en llocs estratègics, per tenir una informació detallada i representativa de com evoluciona el nivell sonor ambiental a la ciutat.

L’OMS classifica el soroll del trànsit com el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa, darrere de la contaminació atmosfèrica, i considera que més del 70% de la població que viu a grans centres urbans pateix un impacte acústic molt superior al recomanable, incidint directament en la qualitat de vida de les persones.