Vint anys fent Nexes (Nexe. Quaderns d’autogestió i economia cooperativa núm. 41)

No Comment

Vint anys fent Nexes

L’Apòstrof

Al mes de juny passat, es van complir els vint anys de la revista Nexe. Nexe apareix el juny de 1997, amb un número 0. Al nom de Nexe, que suggereix el desig de vincular i connectar persones, cooperatives i temes, li acompanya un subtítol també significatiu: “Quaderns d’autogestió i economia cooperativa”. La revista és impulsada per les dues federacions catalanes de treball associat existents en aquell moment que es troben a punt de fusionar-se i donar lloc a la FCTC. Són, d’una banda, la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya (FCTAC) i la Federació Autònoma de Cooperatives de Treball Associat (FACTA), a través de les seves entitats dedicades a canalitzar la formació cooperativa: la Fundació Ventosa i Roig i L’Horitzó, SCCL; respectivament.

Formació cooperativa, una aposta guanyadora

Carles Masià

La formació és una prioritat perquè el món cooperatiu pugui continuar innovant i seguir tenint incidència social. Partint d’una diagnosi efectuada al llarg dels últims mesos per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), aquest article repassa els eixos de la política formativa que està impulsant aquesta entitat representativa del cooperativisme i la importància que té aprofitar el llegat de l’escola de cooperativisme Aposta.

Evolució de les cooperatives de treball catalanes del 1975 al 2005

Jordi Garcia Jané

Aquest article vol ser una primera temptativa per comprendre les claus de l’evolució de les cooperatives de treball associat (CTA) a Catalunya del 1975 al 2015. Han transcorregut quaranta anys i, que jo sàpiga, a aquest tema no s’hi ha dedicat cap recerca. A tot estirar, disposem d’unes vint-i-cinc pàgines del capítol XI del Llibre Blanc de l’Economia Social a Catalunya, com també d’alguns articles publicats en revistes especialitzades espanyoles (REVESCO i Ciriec) que analitzen l’evolució de les cooperatives i/o les societats laborals al llarg d’aquests anys en el conjunt de l’Estat espanyol.

Sis iniciatives internacionals de finançament per a l’economia socialment

Pere Rusiñol, revista Alternativas Económicas

Pot l’economia social mobilitzar un volum important de recursos econòmics sense renunciar al seu ADN cooperatiu? Els projectes empresarials que neixen amb la fórmula cooperativa estan condemnats a ser petits? Si volen créixer, han de plegar-se als finançadors amb lògica capitalista? A Espanya, hi ha exemples que mostren que l’economia social s’ha anat desprenent de vells estigmes i clixés, i les eines de finançament al servei de l’economia social són avui més abundants que mai. Amb tot, les limitacions són encara importants. A l’última edició de Financoop, que es va celebrar a Barcelona el maig de 2017 amb l’objectiu que projectes de base cooperativa es connectessin amb finançadors potencials, Alternativas Económicas, revista editada per la cooperativa federada del mateix nom, va elaborar un informe amb una selecció d’experiències internacionals d’èxit per al finançament de l’economia social. A continuació, presentem una síntesi de l’informe, disponible íntegrament al web.

Serveis al poble

Jordi Garcia Jané

Des de la dècada de 1980, molts serveis municipals a l’Estat espanyol han estat privatitzats o, com a mínim, se n’ha externalitzat la gestió fins a l‘extrem que hi ha hagut ajuntaments en què el 60% del pressupost és de gestió privada. La Llei de bases de règim local obrí la possibilitat de fer-ho i les escoles de negocis com Esade ho van recomanar, argüint que la gestió privada era més eficient que la pública. Tant l’externalització de la gestió com les privatitzacions de molts serveis formen part d’una onada d’abast mundial per aprimar els estats del benestar i engreixar els comptes de resultats de les grans societats mercantils, una manifestació més d’allò que coneixem com a capitalisme neoliberal.

Entrevista amb Neil McInroy: «Les cooperatives són part essencial d’una bona economia local»

Oriol Estela

Els països anglosaxons compten amb una llarga tradició d’organitzacions de l’anomenat “tercer sector”, moltes de les quals duen a terme una important tasca en favor del desenvolupament econòmic local. Fundacions, trusts, charities i associacions de tot tipus es constitueixen en thinktanks i laboratoris de pràctica que igualment alimenten la innovació de les polítiques públiques com contribueixen a l’apoderament de les comunitats. El Centre for Local Economic Strategies, amb base a Manchester, és un d’aquests “thinkand do” tank que opera a tot el Regne Unit. El seu director, l’escocès Neil McInroy, ens ha visitat recentment en el marc de la seva col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i l’IGOP per fer l’anàlisi comparada d’iniciatives d’innovació social en el marc de les noves economies en barris de Birmingham i Barcelona.

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75