CCOO, procés congressual de la central sindical amb més representants, 8 de Març, Rubí
Nuclis territorials per enfortir el perfil sociopolític
El sindicat de les Comissions Obreres està en ple procés congressual. Hom parla d’un procés que implica tota l’organització amb la realització d’assemblees a tots els nivells, des de baix, a federacions i unions comarcals, fins al congrés confederal, que tindrà lloc a Madrid els propers dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol.
Només en el mandat de Fidalgo (avui membre de la FAES d’Aznar) com a secretari general, «una etapa estranya» en la vida de CCOO, la defineix Enrique Rodríguez (secretari de la Unió Intercomarcal del Vallès Occidental i Catalunya Central), es va invertir el sentit del procés, amb excepció de Catalunya, i els congressos van anar de dalt cap abaix.
El dilluns 20 de febrer tingué lloc el darrer del segon nivell, el de la federació de Serveis a la Ciutadania. Als encontres es debat el text marc, es fan propostes i mocions, i s’escolleixen les persones delegades al congrés del següent nivell. El de la nostra comarca, ja tercer nivell, es fa el 8 de març a Rubí. El següent nivell ja és el del congrés de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC, o les CCOO de Catalunya), pels 4, 5 i 6 d’abril.
Els temes principals en torn al quals gira l’atenció i el debat són tres: com organitzar la lluita per recobrar i reforçar els nivells de poder adquisitiu, enfortiment del caràcter sòcio-polític de l’acció sindical i, tercer, defensar els drets de ciutadania.
En relació amb el primer, el secretari comarcal (candidat a la reelecció i, en principi, candidat únic de consens), cal fer més força en la negociació col·lectiva per recuperar el poder adquisitiu i els drets perduts en aquests anys de la crisi.
Però cal «anar més enllà de l’acció sindical», assegura, perquè «necessitem una cosa clau, aconseguir la reversió de les reformes laborals», la del 2012 (del PP) i la del 2010 (del PSOE). Els resultats de totes dues han estat desastrosos per a les garanties i drets laborals. Al temps, no per casualitat, els nivells de beneficis empresarials han recuperat i superat els nivells de 2007, abans de l’esclat de l’estafa immobiàliario especulativa. «O sigui, l’empresa s’ha recuperat, però els salaris continuen en recessió i a més amb una patronal duríssima».
CCOO proposa pujades d’entre l’1,8 i 3% com a mínim, «per ser realistes amb el que està passant amb l’IPC i els marges de benefici empresarials». Però la patronal està tancada, i «això provocarà una conflictivitat gran», augura l’Enrique. Diu que prefereix no anar anunciant vagues generals ni pecar de voluntarisme, però subratlla que «quan la decidim serà perquè la farem, perquè ens haurem preparat i haurem creat les condicions per guanyar». Mentrestant, la mobilització no pot parar.
Pel que fa al caràcter socio-polític de l’acció sindical, es planteja un enfortiment, «alguns en diuen recuperar, però jo crec més encertat el concepte enfortiment». En tot cas, allò que està clar és que s’està veient molt clar que no hi ha espais tancats. Quan es parla de pensions es parla de tot: pensions, sanitat, educació, dependència, del barri, del transport, de l’aigua. La negociació al centre de treball també, la negociació col·lectiva s’ha d’enfortir, argumenta l’Enrique tot afirmant que «la nostra gent treballa molt, hi ha avenços en l’acció sindical, avancem en salari i jornada i salut laboral; però quan obrim la porta de l’empresa se’n va tot en orris, perquè com a ciutadans ho perdem, perquè han degradat la sanitat, l’educació, etc.».
Això, afegeix, és una lògica que els «va quedar clara i es va trencar al 2007, les tàpies de l’empresa no ens defensen, és la persona qui acumula els drets com a treballadora i com a ciutadana». Combinar això és el que vol dir enfortir el caràcter socio-polític, explica el líder comarcal, i «hem de fer des d’on som més forts, o sigui des dels centres de treball».
La defensa dels drets de ciutadania que es planteja en el tercer eix, més que proposar altre tema, indica una altra perspectiva o plànol/àmbit de treball. CCOO proposa ara que «s’ha de treballar molt més des del barri i la ciutat». Així, doncs, es planteja l’objectiu de crear «nuclis territorials» allà on hi hagi capacitat, nuclis o grups de treball «que expressin, facin i posin en pràctica la política de l’organització en cada àmbit concret».
A Terrassa, per exemple, hi haurà un nucli territorial, coordinat amb la unió d’àrea, per preparar i organitzar les mobilitzacions socials i polítiques a la ciutat. La coordinació per garantir la necessaria resposta particular en cada localitat o territori en el context de criteris i acords del sindicat a nivell comarcal i nacional.
En aquesta línia, molt concret, l’Enrique alerta en relació amb «algunes lluites que es plantegen malament». Estant d’acord en la necessitat de fer polítiques d’emergència social, perquè la situació és molt greu, això «cal pensar-lo en la perspectiva de garantit els drets al treball i la salari digne, aquesta crec que és la batalla clau, la fonamental».
En resum, declara l’Enrique en conversa amb Malarrassa, «les propostes tenen una part d’autocrítica, perquè és veritat que algunes coses no funcionaven; al temps, però, en aquest temps s’han produït canvis importants que necessiten resposta».
La crisi, argumenta, ha afectat molt tota la societat, el sindicalisme de classe també, i la política. Però, ens trobem que guanya el PP a Espanya i que l’esquerra política està malament, com mostra la situació del PSOE i de Podem. A Catalunya s’està creant aquest «nou subjecte polític» sumant forces, però encara molt incipient.
Un context, tot plegat, en el qual, afirma, «cal que el sindicat sigui protagonista per reorganitzar, pesar més com actor a la societat». Perquè, emfasitza, «les CCOO i el sindicalisme són una força molt important i ha d’assumir el repte i responsabilitat».
Municipalització de l’aigua i serveis municipals
Sobre el procés per la municipalització del servei d’abastament d’aigua a la ciutat, el secretari comarcal de CCOO no veu novetat, «però sí la intenció clara de Mina per enrarir el procés».
Enrique assegura que les treballadores han esdevingut un «objectiu a aconseguir per les parts, però no els utilitzarà ningú». El sindicat, majoritari al comitè d’empresa, fa mesos que es va definir pel «respecte i garantia de l’estabilitat i condicions totes de treball. Per tant, si una eventual societat anònima municipal (SAM) pot garantir això, no hi ha cap problema per anar endavant». Assegura que «més enllà encara, les treballadores de Mina aposten, en primer moment, per una SAM», en les condicions citades. Fins i tot, afegeix, «si la perspectiva fos anar cap a convertir en funcionariat la plantilla, de manera que hi hagués un relleu respectuós amb totes les garanties, tampoc hi hauria cap problema».
Aquesta posició tindrà plasmació al congrés intercomarcal de Rubí, el 8 de març, on es votarà una «resolució en favor de la remunicipalització i la gestió directa de tots els serveis púbics». Perquè aquesta, rebla, «a més, és l’aposta de base del sindicat».
En principi, no hi ha dubtes: «Defensem la gestió pública dels serveis a la ciutadania, sigui educació, sanitat i altres, perquè aquests no poden ser negoci, es tracta d’assegurar drets ciutadans».
Les contractacions i compres públiques formen part de l’agenda de CCOO. Ara ja fa més d’un any que van fer públic un document amb propostes al respecte, en línia amb la citada perspectiva. Propera a la que també ara fa pocs mesos ha elaborat i fet pública UGT, bàsicament defensant que les administracions públiques han de ser expressió de la defensa dels drets de les persones, començant pels laborals de les seves treballadores.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari