Els vells mercats de la ciutat aguanten bé el pas del temps i les modes. No només aguanten, si no que han conservat un model que, sorpresa, ara és projecte cap al futur: proximitat, productes de temporada, agroecologia, tracte personal… El Mercat de la Independència té terminis marcats per decidir una renovació de futur, aquest 2019. Al Mercat del Triomf, sense dates marcades ni propostes concretes encara, també pensen i somien amb canvis que permetin maximitzar les seves potencialitats com a punt de compra, consum gastronòmic i de trobada.
Pep Valenzuela
El model del Mercat de la Independència funciona
Al mercat de la Independència n’hi ha actualment 70 parades, de les quals 67 formen part de l’associació de paradistes, una entitat al davant de la qual hi ha avui en Joan Font, des del 2007, i que té com a objectiu dinamitzar el mercat, pensar allò que se’n diu una identitat pròpia, o també dit marca, característica d’aquest espai i, al temps, organisme viu i una mica cor de la ciutat. Al temps, l’associació fa de portaveu amb les administracions, mentre gestiona altres necessitats dels paradistes.
En Joan és fill d’Ullastrell i coneix bé la pagesia, alguna de la qual fa, directament o indirecta, la venda dels seus productes al Mercat. Arribà per fer números i una mica de gestió, però acabà integrant-se i especialitzant-se en l’activitat, no només a Terrassa. Coneix bé els mercats de les comarques properes i una mica més enllà. «Cada poble té el seu mercat segons les seves característiques i necessitats», assegura, «no es pot copiar. Cada vegada que viatjo als mercats sempre intento parlar amb la gent que viu del mercat i que li dóna vida».
Joan Font, dinamitzador del Mercat de la Independència. Foto PV
Des del 2007, s’han perdut 10 o 12 parades, informa, tot i que la majoria han estat agafades per altres parades que, així, han ampliat. «La tendència en general en els mercats, és a parades més grosses», declara. Aquí Terrassa, el Mercat té una «salut bastant bona», emfasitza, «quan ho comentes per fora no s’ho creuen». Per exemple, Sant Antoni, a Barcelona, s’ha reduït a 50 parades, un mercat molt més gran. A l’Abaceria del barri de Gràcia quedaran 40 parades amb la renovació.
Les 70 parades actuals mantenen, la majoria, «un estil molt tradicional encara, que és bastant la visió que tenim nosaltres de mercat», diu el portaveu de l’associació de paradistes. «No volem fer coses rares, estem contents amb les característiques de cada parada, totes aporten molt». Anuncia, encara, que han d’entrar 3 parades noves (cafeteria, xarcuteria i peixateria).
«Aquest model funciona», sentencia, «tot i que s’han de fer retocs i buscar solució per les zones fredes, amb parades buides».
Els problemes bàsics no són de model de mercat. El que cal és una «rentada de cara urgent», arreglar finestres, pintura interior i, molt important, climatització. És aquesta una o la més important queixa de paradistes i clientela, perquè en les setmanes d’extrems de temperatura no es pot treballar ni comprar bé.
Parlant de dades concretes. En Joan diu que la campanya de Nadal ha anat molt bé, amb un creixement de vendes d’entre un 5% i un 10%. Creu que la combinació dels dies al calendari ha ajudat. El negoci, amb moments millors i pitjors, en general va bé. Tothom hi vol quedar-se.
El mercat manté clientela, per més que la crisi dels darrers anys s’ha fet notar. Però l’alimentació no ha patit tant la crisi. Ara, però, el que sí que hi ha és un «augment de gent molt conscienciada i implicada sobre el que ha de menjar», fa notar en Joan. Una mostra clara és la parada Ca n’Oliveró, de producció agroecològica. Si la mitjana d’edat de la clientela en el conjunt del mercat és de 57 anys, la d’allà potser baixa fins als 40. En to cas, garanteix, aquí la majoria del producte és de «proximitat i qualitat».
El futur del Mercat fa temps que es debateix Recorda en Joan Font que la peça clau d’aquest debat és un tema que ve de lluny i sobre el qual ja hi ha unanimitat: l’obertura del mercat a la Rambla, fent desaparèixer l’actual mur de 70 metres per fer espai a alguna superfície o projecte que ajudi a «dinamitzar la Rambla i que ajudi al mercat com un tot, mantenint i millorant el que ja és», alerta.
A partir d’aquí, els projectes poden ser de mínims o imprescindibles, o més complexos. De mínims, ja s’ha dit: climatització, restauració, finestres, pintura. Dels altres encara no n’hi ha cap proposta concreta. El màxim, considera, seria un mercat totalment nou, com s’ha fet a altres ciutats, amb més o menys afectacions als paradistes i al mercat en conjunt. «Però, certament, no que quedin 25 parades com ha publicat algun mitjà. Entre tots hem de decidir què es fa», subratlla.
En tot cas, cal parlar amb tothom implicat, o sigui paradistes, Ajuntament, Diputació, comerç en general, AAVV, mobilitat, cooperació social. Aquí, en Joan posa l’exemple de l’Abaceria de Gràcia, «un megamix: quedaran 45 parades i 450 metres2 de comerç social, just, de cooperatives, i 900 metres per una gran superfície. La novetat és la incorporació del comerç social, és la primera vegada que es fa a Barcelona».
En el nostre cas, la gran superfície, i sembla que amb un consens prou ample, hauria d’ocupar els soterranis, o sigui l’espai que s’obriria a la Rambla. Aquest pot ser de molts tipus, informa en Joan. A Sant Boi, per exemple, hi ha un Abacus, en altres llocs un Capravo o un Millar.
En relació a la proposta d’ERC-MES de convertir l’ala del peix en una plaça porxada amb restaurants i oci, en Joan recorda que el mercat ja ha perdut 2 patis i no té intenció de perdre cap espai més. «Nosaltres tenim prou activitat per tenir-hi sempre coses a l’ala», garanteix.
El procés decisori, però, va lent. Tot i que l’octubre del 2019 s’hauria de tenir la proposta base pel nou mercat. A octubre es va reunir la Comissió del mercat, amb totes les parts, i es va decidir fer reunions mensuals; «però el president de la taula, que és el regidor Comerç Aguado no ens ha convocat més».
Mercat del Triomf: preocupació per l’estat de l’edifici
P.V.
Amb 90 anys, el Mercat del Triomf continua sent epicentre del barri de Sant Pere. Avui té 24 parades, 21 dintre i 3 fora; i anuncien que a final de mes n’obrirà una altra, de menjar preparat, una de les propostes de major èxit arreu.
«El mercat, el que nosaltres estem fent, està funcionant», afirma l’Elena Simó, presidenta del mercat i quarta generació d’una de les fruiteries. Diu que estan atraient gent nova i prova d’això és que en l’actual junta la gent jove té un paper protagonista, com és el cas de la mateixa Elena i d’en Josep Vinaixa, actual secretari del mercat i tercera generació de paradistes, totes dues amb quasi trenta anys. El que no troben és prou suport de l’Ajuntament, «no estan fent una inversió directa al mercat perquè això pugui anar endavant», declara en Josep.
Elena Simó a la seva parada del Mercat del Triomf. Foto PV
Preocupa l’estat de l’edifici, que «necessita una remodelació i ni tan sols han fet manteniment tenint en compte el seu valor cultural i històric», critica el Secretari. Assegura que els ajuden només en coses puntuals, com subvencions per fer campanyes.
Encara en relació amb l’edifici, apunta l’Elena que la il·luminació interior és ben deficient, les persianes i finestres donen molts problemes i que, a la part de fora, les marquesines no estan ben acabades. D’altra banda, «els soterranis estan una mica abandonats i els magatzems estan plens d’humitat». «Tot això ja ho tenen apuntat, tenen la llista completa», explica sorneguer en Josep, tot entenent que «segur que no es pot fer tot, ja imaginem que tenen les seves prioritats».
L’Elena explica que entre setmana “costa de funcionar”, que va ben millor el cap de setmana, tot i que hi hauria la «gent de tota la vida». Això, però, en un context en què «tothom es manté, guanya el seu salari», aquesta, almenys, és l’experiència de la gent que porta algun temps i també d’algunes noves paradistes. «Clar, també hi compta l’interès o la inversió que li vulguis posar», matisa en Vinaixa.
La crisi dels darrers anys es va notar. «Hi ha gent que va deixar de comprar perquè no arribava a final de mes», relata l’Elena, bona coneixedora de la clientela durant anys, «i molts s’han recuperat, ha tornat perquè saben que és un altre producte, aquesta tornada s’està notant bastant». I és que «el món del mercat és totalment diferent», afegeix en Josep, tot destacant el valor del tracte personal, de vegades al llarg de dècades.
Com a responsables del mercat, l’Elena i el Josep asseguren estar molt contentes, tant pel que fa a l’organització general com a les finances, «no tenim cap dèficit», celebra l’Elena. La celebració del noranta aniversari del mercat va ser un èxit.
Flexibilitzar l’horari és una de les propostes en les quals la junta té més interès, tot i que no parlen de grans canvis. De fet, n’hi hauria prou amb obrir una mica més tard, «les 7:30 és una mica arcaic, ningú ve en aquesta hora, es podria obrir tranquil·lament a les 8 o 8:30 i encara seríem els primers del barri», argumenta en Josep. I amb estirar a la tarda fins a les 15h, de manera que, explica l’Elena, gent que surt de la feina a les 14h encara pogués passar a comprar, aquesta proposta interessa molt les parades de menjar preparat, per exemple.
Defensen el model de mercat tradicional. «Funciona, n’estem contents», diu el Josep, «però podria funcionar millor». Aquest any muntaran «un espai infantil, que ajuda molt les famílies», defensa l’Elena. A més, també per fer tallers de cuina, amb una sala polivalent, aprofitant alguna zona inactiva ara. El problema, lamenten, és que això s’ha de fer amb l’acord de l’Ajuntament i és «molt lent».
Això, és clar, mantenint allò que és marca de la casa: tracte personal, productes de qualitat, verdures i hortalisses de collita pròpia la majoria (són pagesos d’Ullastrell), producte de temporada relacionat amb les tradicions, els plats i menjars clàssics durant l’any.
«El model tradicional de mercat té futur, és un model de futur, de fet als supermercats ja fa temps que s’intenta copiar aspectes», sentència en Josep, però igualment, creu que, en aquest mercat del Triomf, es podria evolucionar cap a un model tenda-bar, per cridar més jovent, passejar, fer alguna actuació musical, «esdevenir referència de lloc on s’està bé i es beu i menja mentre compres».
Deixa un comentari