Vivim en un món en crisi. Una crisi permanent que ens ho qüestiona tot. Un sistema capitalista col·lapsat, tip del seu propi èxit i incapaç de donar resposta a les necessitats de la gent a causa d’una redistribució injusta i ineficaç de la riquesa que genera. Amb unes institucions en crisi, més distanciades i més posades en dubte que mai per part de la ciutadania. Uns agents socials amb un índex de credibilitat cada cop més baix, tot i la representativitat que continuen tenint. Vivim una veritable crisi social i de valors.
I això que podria semblar una anàlisi apocalíptica de la nostra realitat, en el fons s’hauria de convertir en una oportunitat de canvi. Etimològicament, crisi és tot el contrari a acceptar un destí inevitable. No ens podem resignar a creure que no existeixen receptes diferents per solucionar els problemes que tenim com a societat. No és veritat, que l’única solució per donar viabilitat a les empreses depèn d’abaratir costos i devaluar els salaris. No és veritat, que tenim un sistema públic de pensions insostenible i que l’única solució implica retallar-lo. No és veritat, que per créixer econòmicament hem de precaritzar l’ocupació i que hem de renunciar a rescatar socialment a la gent que es troba en les bosses d’atur de llarga durada i de pobresa al nostre país.
No podem renunciar a sortir reforçats de totes aquestes crisis. En temps de dificultats és quan s’han de prendre decisions, amb intel·ligència, però amb valentia, i de vegades les trobem a faltar totes dues. És en moments de crisi quan més hem de treballar braç a braç per establir noves estratègies, aquesta nova realitat ens obliga a construir nous espais de concertació, amb diàleg, pactes i corresponsabilitat.
És en aquest sentit que va néixer la Declaració Cap a la Segona Reindustrialització del Vallès Occidental, amb el compromís de tothom. Un Pacte que ha agafat volada gràcies a la participació i la implicació de les Administracions Locals, Ajuntaments, Consell Comarcal, Universitats, Cambres de Comerç, Patronals i Sindicats. I és en aquest sentit que hem d’estar satisfets, perquè avui la nostra comarca estigui bé posicionada d’avant dels recursos que s’han de destinar, 1844 milions d’euros, per implementar les més de cent mesures previstes al Pacte Nacional per a la Indústria, que esperem, ens pugui servir per revitalitzar el teixit industrial d’un territori com el nostre, que és motor econòmic del país.
Si partim de la base, que tenim un sistema productiu energèticament depenent i que seria un greu error mantenir les polítiques destinades a fomentar la competitivitat de la nostra economia mitjançant la mà d’obra barata, l’única sortida viable que ens queda, és aconseguir oferir béns i serveis innovadors lligats a les necessitats d’un teixit industrial potent i amb processos productius eficients, fruit d’una intensa inversió en R+D.
I per aconseguir això no n’hi ha fórmules màgiques, només Diàleg, Pactes i Corresponsabilitat, ho poden fer possible.
José Luis Fernández, Secretari Comarcal UGT Vallès Occidental
Deixa un comentari