Sancionat i acomiadat per Correus, Juan Antonio García, treballador de la carteria de Can Parellada, ha guanyat el primer judici (contra la sanció). El segon, de l’acomiadament, toca el març de l’any vinent.
La sentència judicial, de 30 de juny de 2014, dictada per Luisa Molina Villalba, jutge del Jutjat de lo Social número 1 de Barcelona, no deixa marge de maniobra: «revocar totalment la sanció» contra Juan Antonio García. Correus ha de pagar-li ara els dos mesos de sou que el treballador va deixar de percebre (a principis d’aquest 2014) en compliment d’una sanció totalment infundada i arbitrària.
Juan Antonio Garcia, treballador de Correos acomiadat. Foto: PV
La cosa, però, no s’acabà aquí. No ja per allò de què per molt que et retornin els calés, ningú no et treu el mal tràngol passat. El mal tràngol encara no s’ha acabat. Car aquesta sanció va ser peça clau per justificar l’acomiadament definitiu, a finals d’octubre del mateix any. Contra l’acomiadament, en Juan també va recórrer. El judici, però, es realitzarà el proper 9 de març.
Tot i així, en Juan Garcia ara ja veu el futur d’altra manera. Si l’argument principal de l’empresa per acomiadar-lo és fals, com diu la sentència judicial, en teoria el propi acomiadament ara mateix ja no tindria cap base que el justifiqui ni mantingui.
De fet, aquest treballador de Correus que ja havia denunciat, per a que l’acomiadament fos declarat nul, ara té més arguments al seu favor. I encara més, podria argumentar i demostrar la persecució de la que ha estat víctima a la carteria UD2 de Can Parellada, Terrassa, dirigida pel senyor Toni Jurado.
En Juan García, afiliat a la CGT, vol anar endavant i que es demostri que el seu acomiadament va ser per «assetjament laboral». D’altra banda, perquè, afirma, n’hi ha d’altres casos de persecució en aquesta mateixa carteria.
La CGT de Correus-Vallès Occidental, en un comunicat/cartell distribuït per tots els centres de treball a la comarca denunciava: «Algú podria pensar que a la fi aquí no ha passat res, però la veritat és que ha passat molt: «Qui compensarà l‘empleat pel sofriment que ha patit tot estant suspès durant dos mesos de treball i sou de manera injustificada? D‘on sortirà el diner per a pagar les retribucions corresponents als dos mesos de suspensió del company sancionat? Qui compensarà la resta d‘empleats de la Unitat que van tenir feina extra afegida a diari per la sanció del company? ¿Quina responsabilitat assumeixen a Correus aquelles persones que imposen sancions quan després es prova que aquestes eren injustes? Aquestes són preguntes que tothom s’hauria de plantejar i intentar respondre, perquè ens dóna la impressió que les actuacions del personal de base es miren amb microscopi i es mesuren al mil·límetre, mentre les actuacions del personal directiu o no hi ha nigú que les controli o qui les controla és excessivament tolerant».
Deixa un comentari