Cinc sindicats presentaren el passat 20 de febrer, davant la Conselleris de Treball i al Parlament de Catalunya, una declaració defensant el dret de persones i famílies treballadores pobres a rebre una renda garantida de ciutadania, sense exclusió.
Les organitzacions obreres, que formen part de la Comissió Promotorta de la Iniciativa Legislativa Popular en favor de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) són: CCOO, co.bas (sindicat de comissions de base), Intersindical de Catalunya (IAC), UGT i USOC.
Dirigit a la Conselleria de Treball, amb còpia per a coneixement dels grups parlamentaris amb presència a la cambra catalana, l’escrit “Les persones i famílies treballadores pobres tenen dret a la Renda Garantida de Ciutadania sense exclusió”, informa que en les negociacions sobre la ILP per la RGC entre la representació del govern i la Comissió Promotora, la Conselleria de Treball, Assumptes Socials i Familiars va presentar un document de propostes que «exclou les rendes del treball, fonamentalment dels contractes a temps parcial, de la prestació de la RGC tant del seu caràcter complementari a la persona que tingui un contracte de treball per sota del llindar de la mateixa RGC, com dels menors i persones sense ingressos que convisquin en aquesta unitat familiar o de convivència».
Tot i el «ferm rebuig de la Comissió Promotora a aquesta inacceptable exclusió», afirma la declaració sindical, la representació del govern continua sense modificar substancialment la seva «posició excloent», dificultant així la possibilitat d’arribar a un «acord digne i suficient, que sigui coherent amb el redactat de l’art 24.3 de l’Estatut d’autonomia».
El comunicat exigeix al Govern d’incloure a les rendes de treball a la RGC, tot defensant el seu caràcter complementari, i no excloent dels drets a la RGC els membres de la unitat familiar o de convivència.
«Entenem que es puguin apreciar riscs d’abús en plantejar la compatibilitat de la RGC amb les rendes del treball», consideren els sindicats; però aquests «no són diferents d’altres que afecten al conjunt de la RGC i considerem que aquest tipus objeccions ja s’han superat». L‘eventual frau que es pugui donar, afegeix, «no és un argument per privar a les persones que ho necessiten d’aquesta protecció davant la pobresa», tot i reconèixer que «cal una forta acció inspectora de l’administració que persegueixi el mal ús de la RGC».
En relació amb el fet que la compatibilitat entre treball remunerat que generi ingressos per sota del llindar de l’IRSC i la RGC pot demanar de consideracions específiques per tal d’evitar que esdevingui un incentiu per a reduir les jornades de treball o fer-les opaques, les organitzacions asseguren tenir «propostes per evitar aquestes possibilitats».
En tot cas, subratllen, en el moment de desenvolupar la RGC com a prestació de protecció davant la pobresa, amb l’objectiu de garantir uns ingressos mínims per la subsistència no es pot deixar de protegir l’anomenada “pobresa laboral”.
Aquesta «és un fenomen recent, que gent que treballa no tingui uns ingressos per subsistir. La gestió que s’ha fet de la crisi, tant en els plànols econòmic com en el dret del treball ha incrementat la precarietat en el treball i ha devaluat els salaris -sobretot de les persones amb contractes temporals i a temps parcial». Per aquests motius la taxa de risc de pobresa en el treball a Catalunya és del 11,2% (2015). És a dir que el 11,2% de les persones que a Catalunya tenen ingressos per treball, tenen un renda disponible per sota del llindar de risc de pobresa.
La Comissió Promotora de la ILP defensa que cal oferir a totes aquestes persones «la mateixa protecció que la ILP de RGC preveu per les persones sense cap ingrés o amb ingressos per sota de l’Indicador de Renda de Suficiència Catalunya (IRSC)», que serà el llindar de la RGC.
D’altra banda, els sindicats fan notar que el 72% dels contractes a temps parcial (segons números de l’EPA 4rt. Trim 2015) corresponen a dones. El que vol dir que protegir els contractes d’aquests tipus que generen ingressos per sota de la RGC exigeix protegir també a les persones que en depenen i per tant una part molt important dels nens i nenes en risc de pobresa.
Posant com a referència les lleis de rendes de ciutadania de Navarra, País Basc i les Illes Balears, que ja contemplen la complementarietat entre treball i la renda de protecció, consideren «inacceptable» que la RGC de Catalunya no ho faci, doncs la RGC que està «recollida a l’Estatut i ha estat objecte de una ILP amb un important suport ciutadà social i polític no pot ser una prestació de pitjor qualitat pel que fa a la protecció de la pobresa laboral que les abans esmentades».
Càritas, Manus Unides, Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau denuncien també
Tres dies més tard, les entitats Càritas Diocesana de Barcelona, Mans Unides, Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau prenien també posició davant la proposta de la Conselleria de treball, Afers Socials i Famílies d’excloure de la RGC les persones i famílies treballadores pobres amb ingressos inferiors a l’IRSC (mensualitzat a 12 pagues o 664 euros/mes).
Les quatre entitats confessionals advertiren que l’actual proposta de RGC exclou les persones amb sous per sota de l’Indicador de Renda de Suficiència (IRSC): “Creiem que la Renda Garantida de Ciutadania és especialment necessària per a les persones que no perceben cap ingrés o tenen uns ingressos inferiors a 664 euros estipulats per l’IRSC, inclosos els procedents de les rendes del treball, que la majoria són de contractes a temps parcial”.
Les dades de Càritas Diocesana de Barcelona corroboren, a partir d’una mostra de 5.000 llars ateses, que el 85% de les famílies tenien uns ingressos inferiors a 664 euros, i d’aquestes, el 40% tenien fills menors de setze anys.
Càritas constata, d’acord amb dades pròpies, que amb uns ingressos derivats de les rendes del treball, el 57% de les persones tenen sous inferiors a la Renda de Suficiència, i emfasitza: «com diem des de fa temps, treballar no implica sortir de la pobresa”.
Per això, defensen que aquelles persones amb un contracte laboral a temps parcial i un sou inferior a 664 euros puguin acollir-se a la RGC i que aquesta sigui complementària en aquells casos que la persona, malgrat treballar, no arribi als 664 euros estipulats, és a dir, si la persona té uns ingressos inferiors a aquesta xifra, la RGC cobreixi la diferència fins arribar als 664 euros.
Les entitats demanen a la Generalitat que s’avingui a negociar les propostes de la Comissió Promotora i «trobar una solució satisfactòria que situï al centre les persones més vulnerables de la societat”.
Deixa un comentari