Neix la xarxa de municipis a la primera trobada organitzada per l’ajuntament de Barcelona. Foto PV
El proper 17 de maig es constituirà l’associació Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària, una xarxa que ja es prepara des de fa temps (Malarrassa ha anat informant), i Terrassa serà un dels municipis que hi participaran.
La nova entitat suposarà la formalització d’una xarxa de municipis que des del 2015 treballa per promoure, reforçar i consolidar l’economia social i solidària a Catalunya. La nova associació serà la primera entitat impulsada per municipis dedicada a la promoció de l’economia social de l’Estat Espanyol.
L’Ajuntament de Terrassa va aprovar al darrer Ple ordinari els estatus de la nova entitat i serà una de les ciutats fundadores de l’associació. El tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Miquel Sàmper, serà el representant de l’Ajuntament de Terrassa a l’entitat. Terrassa ha estat membre de la xarxa des dels seus inicis, l’any 2015, i ha participat activament en l’organització de diverses jornades, trobades i altres activitats. La xarxa està integrada per una quarantena de municipis catalans.
L’Ajuntament de Terrassa s’ha marcat com a prioritat en aquest mandat posar l’accent en l’economia social i reforçar la cultura empresarial cooperativa, perquè aquestes generen una ocupació més estable i de major qualitat. Per aquest motiu, en col·laboració amb tots els actors de la ciutat, està treballant en l’elaboració el Pla Estratègic de l’Economia Social i Solidària. El nou Consell Municipal de l’Economia Social i Solidària, que es constituirà properament, serà l’encarregat de validar el document.
En aquest sentit, l’Ajuntament impulsa actuacions pel desenvolupament i la consolidació d’iniciatives d’economia social, i participa en diferents programes i xarxes d’aquest àmbit com ara la Xarxa d’Innovació Social del Vallès, el Programa Aracoop, promogut per la Generalitat de Catalunya, i el Programa Municipi cooperatiu, promogut per la Federació de cooperatives de Treball de Catalunya.
S’entén per economia social solidària totes aquelles maneres de desenvolupar activitat econòmica que tingui també un valor social afegit. El concepte engloba les cooperatives, però també qualsevol forma de negoci que tingui un impacte social o ambiental positiu per la comunitat. A Catalunya, el 5,6% del PIB correspon a l’activitat d’empreses, associacions, fundacions, cooperatives, centres especials de treball, entitats d’inserció i demés fórmules d’economia social i solidària.
Text íntegre del manifest fundador de la Xarxa de Municipis per l’ESS
Cap a una xarxa de municipis per l’economia social i solidària
En aquesta època de crisi i de transició, en què les polítiques públiques de promoció econòmica i d’ocupació aplicades fins ara es revelen insuficients, és l’hora d’explorar un nou model de desenvolupament territorial que mobilitzi millor els recursos endògens i prioritzi les dimensions socials, ambientals i humanes de l’economia a de resoldre més eficaçment les necessitats de la ciutadania.
El fet que les iniciatives de l’anomenada economia social i solidària neixin per l’empenta dels mateixos veïns i veïnes, no prioritzin el lucre sinó la satisfacció de necessitats i la utilitat social, s’organitzin de manera democràtica i actuïn amb compromís social i ambiental les fa especialment indicades per ser un bon aliat per impulsar des dels ajuntaments i altres ens locals aquest nou model de desenvolupament territorial.
En aquests darrers anys, aquesta nova manera de fer economia i de fer empresa ha crescut quantitativament, s’ha diversificat i mostra un gran dinamisme. A Catalunya tenim milers d’iniciatives de tota mena: cooperatives agràries i industrials, però també moltes d’altres que donen serveis a les persones i les empreses, cooperatives que agrupen comerciants i altres professionals, grups de consum agroecològic, projectes d’economia col·laborativa, entitats de comerç just i de turisme responsable, associacions i fundacions que treballen en el camp social, finances ètiques, empreses d’inserció, horts comunitaris, bancs de terres, grups de criança compartida, bancs de temps, monedes socials, etc.
A més, molts projectes de l’economia social i solidària neixen per resoldre necessitats d’una col·lectivitat concreta; les persones que els impulsen acostumen a viure en el mateix territori on fan l’activitat, com també els seus proveïdors i col·laboradors; sovint donen suport a activitats socials i culturals de l’entorn, i els beneficis econòmics que en resulten tendeixen a circular dins el territori. De fet, podem considerar que aquestes iniciatives ja són agents de desenvolupament local; perquè creen llocs de treball a la localitat i els mantenen, perquè faciliten serveis locals a productors, consumidors i treballadors, i perquè tot això ho fan, a més, promovent l’acció ciutadana i reforçant els vincles comunitaris.
Per totes aquestes consideracions, els ajuntaments sotasignats manifestem la nostra voluntat de contribuir al creixement de l’economia social i solidària als nostres municipis i de fer·ho des del diàleg permanent amb els seus actors i des de la creació d’espais comuns entre nosaltres que ens permetin compartir línies de treball, bones pràctiques, reflexions, activitats i recursos.
Amb l’objectiu d’aprofundir en aquesta col·laboració i crear eventualment una xarxa de municipis per l’economia social i solidària, acordem de celebrar una propera trobada en el primer semestre de l’any següent. L’organització d’aquesta trobada correspondrà a l’Ajuntament de Badalona.
Barcelona, 23 d’octubre de 2015
Deixa un comentari