Fa dies s’ensuma conflicte als passadissos i aules de les escoles de Terrassa i no és pas pel model pedagògic ni per reivindicacions de professores o alumnes. Són les dites “senyores de la neteja”, que també tenen drets però que molt sovint no els hi deixen gaudir.
De fet, fa anys que les treballadores que fan aquest servei es veuen sotmeses a una pressió indigna per part de l’empresa responsable, la coneguda CLECE (que pertany al grup ACS, propietat de Florentino Pérez), permesa i acceptada per l’Ajuntament de Terrassa, que és la part contractant.
Bona part de les treballadores netegen les escoles de la ciutat fa anys. Van signar en el seu dia contractes dels que abans es podia dir “normals”. O sigui, contractes indefinits amb les garanties que el conveni estableix, cap luxe en el seu cas, cobren alguns dels salaris més baixos, uns 800 euros al mes si hom fa jornada de 40 hores, que cada vegada són menys aquelles que la fan.
Però, bé, això era abans. Ara, des de fa 4 anys, just des que CLECE va guanyar el concurs públic municipal de neteja d’escoles, els seus contractes tot i semblar els mateixos ja no ho són. El motiu és que el plec del concurs, elaborat pel govern municipal, ja no demanava a l’empresa servei de neteja d’escoles per tot l’any, sinó només per 10 mesos. Tot considerant que el mesos de juliol i agost tothom fa vacances al sector. Al sector, però, tothom sap que en aquest mes de juliol és quan s’ha aprofitat per fer bé i a fons tota aquella feina de neteja que durant el curs no es pot fer.
La cançó de que al juliol no calia treballar ja s’escoltava des de l’any 2000, quan van començar a promoure Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) temporals, per un mes. Però llavors encara el contracte signat per empresa i Ajuntament era sencer.
Les treballadores, que tenien contractes normals, en un primer moment, tot i sonar estrany, van pensar que això no els hi devia de preocupar massa. La llei emparava els seus drets, havien signat un contracte. Bé, fins que va arribar l’estiu. Llavors, l’empresa va voler fer una regulació d’ocupació temporal, un d’aquests famosos ERO, pel mes de juliol, en considerar que no calia netejar allò que les treballadores saben que sí.
El primer intent va ser fallit, explica una membre de comitè d’empresa. El segon any, però, CLECE es va preparar millor el pla i aconseguí reclutar un bon grup, que el feren voluntàriament. El tercer any, nou ERO pel juliol. Les treballadores, en quedar assabentades que acceptant l’expedient temporal consumien part del subsidi d’atur (o sigui que no treballar al juliol no volia dir tenir un mes a més de vacances normals, sinó que consumien les seves pròpies reserves), van protestar i es van negar.
La resposta de l’empresa va ser informar les treballadores que qui volgués treballar al juliol ho hauria de fer al lloc on l’empresa l’enviés: Bellvitge, Santa Perpètua de Mogoda, Montornès i altres destins on CLECE realitza altres serveis. A la fi, les treballadores van acceptar l’ERO mensual.
Aquest anys, el quart de l’empresa de Florentino, les treballadores es troben que els hi exigeixen una nova volta de rosca. Ara, sobre la taula, la proposta és no fer més ERO; però canviar els actuals contractes, que ja no eren respectats, per uns de nous, que es diuen “fix discontinu”, per 10 mesos l’any. Les treballadores continuarien sent fixes, però només per 10 mesos l’any.
Amb això, al marge consideracions de servei (si s’ha de netejar o no al juliol) l’empresa s’estalvia cotitzacions i salaris i li pot fer un preu millor a l’Ajuntament, que davant l’oferta d’estalviar uns euros no sap dir que no, encara que suposi esdevenir còmplice actiu en la violació de drets bàsics de les treballadores, que veuen així novament retallats drets adquirits i condicions laborals.
Parlant de perdre, cal fer un pas enrere i tornar al tercer anys abans dit, quan en renovar el plec del contracte del Consistori amb CLECE a més de fer-ho només pels 10 mesos van eliminar l’horari nocturn. La feina que abans es feia de 16 hores a 24 hores ara es fa de 14 hores a 22 hores. El que vol dir, d’una bada, que el servei s’ha de fer encara amb nenes i nens pel mig i, de l’altra, que el discret plus de nocturnitat que les empleades cobraven va quedar també eliminat.
Concentració aquest mes de març a Barcelona exigint l’aplicació del conveni signat. Foto UGT
Per acabar d’adobar-ho, aquesta empresa i altres del sector estan oposant-se a pagar la pujada de salari que aquest any tocaria d’acord amb l’últim conveni signat, d’acord amb el qual el conjunt de treballadores ha estat perdent diners durant els darrers anys.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari