Dimecres 26 d’abril, treballadores de l’empresa de telemàrqueting Emergia-Terrassa i militants del sindicat Coordinadora Obrera Sindical (COS) faran una xerrada informativa sobre la lluita pel conveni del sector, després se celebrarà una «cafeta solidària» per enfortir la caixa de resistència de les treballadores, afectades durament per les jornades de vaga realitzades a final d’estiu.
El dijous 27, el sindicat COS-Emergia Terrassa convoca també una concentració davant l’Ajuntament de Terrassa amb l’objectiu d’influir en el Ple municipal, que es reuneix en aquesta hora, perquè sigui solidari amb la lluita de les treballadores d’aquest sector, tot considerant que el problema de la precarietat afecta les persones i ciutadanes egarenques i, per tant, com que «les institucions estan al servei del poble» també aquestes treballadores són poble i cal que hi hagi un posicionament de la representació política.
Després de 2 anys de negociació del conveni, CCOO i UGT signen un acord polèmic
En un comunicat fet públic aquest mes d’abril, la secció sindical de COS a Emergia denuncia que l’acord signat entre les empreses del sector i els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, és «un conveni de continuïtat que segueix precaritzant el sector».
El conveni estatal de telemàrqueting s’ha negociat des del novembre de 2014 a una taula negociadora formada per la patronal del sector i per 15 persones delegades sindicals: 6 de CCOO, 4 d’UGT, 2 de CGT, 1 de CIG, 1 de LAB i 1 d’ELA. Després de 20 mesos i desenes de reunions, en una situació de bloqueig patent el conjunt de sindicats van decidir convocar jornades de lluita i 2 dies de vaga (a més d’una altra jornada convocada per CGT només), amb un balanç de participació i força molt positiu, consideraren de forma unànime totes les organitzacions sindicals.
Dos anys després, en total, quan semblava que aquesta força podria servir per fer reconèixer el dret de les treballadores, els dos sindicats majoritaris, amb clara majoria en la taula de negociació, han signat un acord amb la patronal, segons COS, «desmarcant-se de tot el que deien uns mesos abans».
Assegura COS que l’acord porta una pujada salarial «ínfima que suposa una pèrdua de poder adquisitiu. No només s’han estalviat pagar el 5% que havíem perdut des de 2012 sinó que a sobre els hi ha sortit de gratis els 2 anys que han estat endarrerint la negociació d’aquest conveni».
Aquest sindicat arriba a acusar els sindicats majoritaris d’estar «subvencionats», fent referència a «algunes d’aquestes persones» que suposadament cobrarien «sobresous i alguns d’ells cobren de 2 empreses de telemàrqueting sense deixar-se veure en cap…».
L’avaluació que fa el sindicat CGT de l’acord és semblant a la de COS-Emergia Terrassa, en considerar que «després d’un període de mobilitzacions històric en el sector mai assolit abans», la signatura per part de CCOO i UGT «condemna a la misèria» les treballadores «al menys fins el 31 de desembre de 2019», en acceptar la devaluació del salari en aquests anys i, a més, perquè «són només ells i elles, els delegats de CCOO-UGT qui tindrà l’última paraula».
CCOO i UGT defensen l’acord
Els sindicats signants de l’acord consideren que, «des de la responsabilitat», calia arribar a un pre-acord que «reforcés l’estabilitat i garantís el poder adquisitiu». Destaquen, per exemple, el manteniment de la jornada anual de 1764 hores i referència a 39 setmanals, la conservació de complements (PVD, IT, un mes de prova, mantenir un any per passar a especialista) i de les hores mèdiques.
Així mateix, consideren un èxit que els contractes per obra anteriors al 18 de juny de 2010 es convertiran tots en indefinits a partir dels 31 de desembre del 2018. També que a partir d’aquesta mateixa data «al menys el 50% del personal d’operacions serà indefinit».
Formarien part d’aquest acord: la creació de dos nous torns, entre 9h i 18h, i entre 12h i 21h, només per a persones amb contracte de jornada completa (39 hores); es fixa en 8 dies els màxims a treballar (fins ara són 11 dies seguits). Els horaris de treball s’haurien de comunicar amb al menys 14 dies d’antelació i només es podran modificar un 20% dels mateixos amb una setmana de preavís. Es crearà una comissió de formació en cada empresa.
Pel que fa a salaris, CCOO i UGT consideren «objectius complerts» per als anys 2017, 18 i 19, tot i que admeten que en el 2014 va produir-se una pèrdua del 1% i que l’anys 2015 tancà amb el 0%, mentre que pel que fa a l’any 2016 es recuperarà un 1%, però repartint-lo entre els anys 2018 i 2019.
Així, el salari del 2017 augmenta l’1,6% (que és l’IPC de 2016) amb caràcter retroactiu des de gener. Els anys 2018 i 2019, l’augment hauria de ser igual a l’IPC de l’any anterior (amb un mínim del 0,6%) més el citat 0,5% de l’1% perdut al 2016.
Tot i així, el sindicat majoritari a la taula de negociació, CCOO, defensa aquest acord com «la base mínima» a partir de la qual, a cada empresa, realitzar la lluita sindical en els propers anys.
Deixa un comentari