Maria Sirvent presentant la roda de premsa per convocar suport a la manifestació del 19 nmarç
La CUP aposta molt per la mobilització a la ciutat del proper dia 19 de març, en favor de la gestió pública i directa, democràtica i amb control ciutadà del servei d’abastament d’aigua. Així i ho van afirmar el portaveu del secretariat nacional de l’organització i exdiputat Quim Arrufat, la diputada al Parlament de Catalunya Mireia Boya, la regidora a l’ajuntament de Barcelona Maria Josep Lecha, el regidor a l’ajuntament de Sabadell Albert Boada i en Eduard Cáliz, membre del secretariat nacional, en acompanyar a la regidora local Maria Sirvent, qui presentant la roda de premsa afirmà que amb aquesta volen reforçar la crida a la manifestació per la municipalització de l’aigua a Terrassa.
La regidora egarenca destacà dos arguments principals de la convocatòria, coincidents amb els que aquesta mateixa setmana van fer públics membres de l’organització de la manifestació en altra roda de premsa: primer, subratllà, «defensar la gestió pública i democràtica de l’aigua a Terrassa»; i segon, emfasitzà, condemnar «l’agressió i atacs directes de Mina i, per tant, Agbar, contra la decisió sobirana del Ple municipal en favor de la gestió directa». Agressió i atacs en forma d’amenaces, recordà, i que el propi alcalde Jordi Ballart ha declarat públicament en diverses ocasions; al temps que «intentant produir por i desànim per la via de la judicialització» d’un assumpte que és, primer i principalment, «decisió política i sobirana de la ciutadania», directament i de la seva representació en el Ple municipal.
La diputada Boya recordà que l’aigua és un dret humà, «no ho diem només la gent de la CUP, ho diu la pròpia ONU, i per tant no hauria de ser, com avui encara ho és, un negoci per aconseguir beneficis privats». A més, no és, afegí, un problema local, car l’aigua «és font de conflictes aquí i a tot el món, de guerres fins i tot per l’accés i el control». Així, doncs, «no podem permetre més que aquestes empreses s’enriqueixin amb el bé comú».
És, d’altra banda, una qüestió de sobirania, «no només nacional, sinó també ecològica i social, perquè es tracta fer realitat la capacitat de decidir i el control popular». Boya apuntà al municipalisme com a via per transitar cap a aquesta sobirania.
Al Parlament, apuntà, s’han aprovat dos acords majoritaris per, primer, revertir la «venda il·legítima» d’Aigües Ter Llobregat, modificant la llei de privatització que ho va fer possible (aquest amb acord de tots els grups menys PP i Cs); i segon, amb un acord a la llei d’acompanyament pressupostari que, en definir amb rigor la titularitat de l’aigua, permetrà que diversos municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona puguin anar endavant amb processos de municipalització avui parats en altres contenciosos judicials interposats per les empreses que, com a Terrassa, no volen renunciar al sucós negoci.
Sobre aquest negoci parlà en Boada, regidor de Sabadell, xifrant en uns 2 milions els beneficis anuals d’aquestes empreses tant a Sabadell com a Terrassa. És aquest el principal motiu pel qual no volen deixar anar la concessió i no, òbviament, per cap vocació de servei públic. Saludant l’esforç i valentia de la «gent de Terrassa», el regidor sabadellenc informà que també a la veïna ciutat estan «endegant el canvi». D’una banda, la més ràpida, amb la decisió de recuperar el control públic dels serveis en els casos de contractes que finalitzen, com ara la zona blava. Altra, a més llarg termini, «revisant i fins i tot anul·lant si cal» serveis com ara neteja viària i recollida de residus.
«Cal posar fi a un llarg procés de privatització dels bens comuns i drets de les persones», declarà, procés que ve de lluny, que «va començar clarament a finals de la Dictadura franquista i que es va mantenir durant la democràcia», en formes vàries prou conegudes de socialització de pèrdues i privatització de guanys.
Mari Josep Lecha al micròfon. Foto PV
«Un robatori de riquesa social, de bens i propietats socials per la via de l’externalització i concessió de llicències», afegí la regidora de la CUP a Barcelona, Maria Josep Lecha. Una experiència que, denuncià, a més ha comportat directament la «pèrdua de drets laborals, principalment de les dones». Sobre el cas del servei d’aigua a la ciutat Comtal, Lecha criticà certa «ambigüitat i falta de decisió» per part del govern de Comuns i PSC, al temps que convidà directament els segons a fer com les seves companyes de partit a Terrassa i apostar fort i clar per la gestió directa.
Amb la perspectiva de l’àrea metropolitana de Barcelona i, de fet, Catalunya, en Cáliz recordà que el nostre país és un cas singular de domini i control privat de l’aigua, que arriba al nivell del 80%, contra el 20% públic; mentre que a Europa la proporció s’inverteix. Saludant i felicitant el moviment social que a Terrassa «ha esdevingut exemple de treball ben fet», informà que arreu de l’Àrea es desenvolupa campanya per la municipalització, per la gestió directa i democràtica de l’aigua i serveis públics, citant com a exemple les 10 mocions a sengles ajuntaments, a més del treball d’assessoria i informació a d’altres.
En tot cas, afegí matisant, quan hom parla de «remunicipalitzar» no s’està proposant cap retorn al passat, sinó «garantir serveis de qualitat amb millors preus, respectuosos amb el mediambient i els recursos naturals, controlats per la ciutadania, respectant els drets de les treballadores, que és com pensem la República Catalana».
Arrufat durant la roda de premsa, darrere Mireia Boya, Maria Sirvent, Albert Boada, Eduard Cáliz. Foro PV
Finalment, en Quim Arrufat emmarcà la campanya en la perspectiva de llarg termini de la CUP, recordant el lema o consigna de les darreres eleccions: «governem-nos, que el poble decideixi i es governi», per tant que sigui «subjecte de les sobiranies que fan possible una producció i reproducció de la vida justa i solidària». Portant el suport total del secretariat nacional de l’organització, Arrufat emfasitzà que a Terrassa «es manifestarà tot el municipalisme popular».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari