El passat dissabte dia 18 es va celebrar a la nostra ciutat l’ÀGORA, promogut per Aigua és Vida, de debat i reflexió col·lectiva sobre l’aigua, el Pla Hidrològic Nacional, la seva gestió, el seu cicle integral, i les fonts d’abastament. Així mateix es van presentar experiències municipalistes d’ajuntaments del nostre entorn. També Terrassa està per aquest objectiu encapçalada per la Taula de l’Aigua.
L’acte va estar organitzat en dues parts. La primera va ser per presentar els conflictes dels nostres rius amb representants de la Defensa de l’Ebre i del riu Ter. Especial menció s’ha de fer del que va expossar Jesús Soler i Quim Pérez d’Ecologistes en Acció, on van explicar amb dades com l’Agencia Catalana de l’Aigua composada per polítics i representants dels grans grups empresarials de l’aigua (AGBAR, ACCIONA, ATLL, etc) a on anteriorment també hi havia una representació de la part social que va ser exclosa pel Conseller Felip Puig (CiU) de l’equip de govern de l’ACA. També van parlar de l’impacte que estan tenint els residus de sal acumulats des de fa molts anys a la mina de Sallent i a prop del riu Llobregat, el que està contaminant permanentment l’aigua del riu i els aqüífers on es produeix l’extracció d’aigua pels municipis que s’abasten d’aquest riu, entre els quals estem els veïns de Terrassa.
La segona part va ser la presentació de tres municipis i la seva experiència cap a la municipalització de la gestió de l’aigua. El primer va ser l’Ajuntament de Montornés del Vallès, a on el seu tinent d’alcalde Jordi Delgado va explicar molt clarament com van a arribar a decidir que s’havia de municipalitzar el servei i que en un any de funcionament la valoració era molt positiva. El municipi d’Arenys de Munt també ha passat a municipalitzar el servei gestionat des d’una empresa municipal. En aquest objectiu va parlar també una regidora de l’ajuntament de Ripollet, on s’està preparant la municipalització del servei per l’any vinent que és quan finlitza la concessió que tenen.
Tots van exposar la seva experiència basada en la voluntat d’avançar cap a la defensa dels serveis públics davant l’interés mercantilista dels sectors empresarials de Catalunya amb el beneplàcit de sectors de les forçes polítiques encapçalades per CiU i acompanyades per la resta de partits (PSC, Cs, PP).
Al final va parlar el tinent d’alcalde de Territori del nostre ajuntament. Només va fer menció en que s’havia de fer un estudi previ de les diferents opcions possibles i després decidir què fer. Quina excusa més pobre. El que s’ha de fer, si es diu que és d’esquerres (que ho va dir), és demostra-ho en la pràctica amb la gestió de la política municipal.
Sr. Tinent d’Alcalde de Territori, per si no ho sap, vivim en un mon on hi ha una minoria que disposa del poder econòmic i, a l’hora, aquest és el que determina què ha de fer el poder polític. I després hi ha la resta que som els ciutadans del carrer. Vostès, els polítics, tenen l’opció de defensar un dels dos sectors de la societat, pero mai podran defensar tots dos a l’hora.
Només una concepció ideològica de classe ens marca el camí a seguir, i si realment es vol fer una política d’esquerres en l’àmbit de lo públic, la base és la defensa i el desenvolupament dels serveis públics des de la gestió directa del servei.
Si no es fa així tornaran a cometre l’error que han fet des del 1979, quan era el moment de transformar els esquemes heredats pel franquisme.
Els interessos del bé comú els obliga a ser explícitament escrupulosos en tot allò que afecti al desenvolupament qualitatiu d’un servei i a les condicions laborals i socials en què es desenvolupa l’activitat. Així mateix, els obliga a controlar les despeses amb rigor germànic.
La realitat ha estat una altra. Mina ha anat fent allò que li ha semblat i l’Ajuntament ha mirat cap a un altra banda. Ara finalitza la concessió i la ciutat rebrà els béns reversibles, entre els quals hi ha les instal·lacions de distribució de l’aigua. Tenim 270 Km de xarxa de distribució que no compleixen la normativa per ser tubs de fibrociment. Això quedarà pendent. Després de 75 anys, ¿no han tingut temps d’aconseguir la substitució complerta de la xarxa?
Per una altra part, haurien de tenir molt clar que els béns tan vitals i estratègics com l’aigua, on hi ha molts interessos dels grans grups financers mitjançant les empreses que controlen com AGBAR, ACCIONA, i ATLL, la política socialdemòcrata hauria de ser evitar aquesta concentració de poder sobre l’aigua i sobre altres béns bàsics per al ser humà.
No es tracta d’oferir l’oferta més barata, sinó d’establir els mecanismes que assegurin la millor opció quant a la qualitat, l’eficiència, el control i la justícia social, i aixó només és possible quan el poder públic gestiona directament el servei, sempre i quan l’organització pública encarregada de dit servei es doti dels millors professionals sobre el contingut del servei a desenvolupar. Així mateix, s’hauria d’entendre com una immoralitat contribuir a la generació de beneficis empresarials produïts per béns bàsics per a la vida com és l’aigua.
És una questió idelológica. Pero no sé si entenen de què estem parlant, perquè veient com estan estructurant el nou govern municipal i les retribucions que s’han assignat quan hi ha famílies a la nostra ciutat que han de sobreviure amb 426 euros per a quatre persones o més, està tot dit.
Suposo que en el segon nivell d’alts càrrecs de confiança (directors de serveis) tornaran a fer passar als mateixos d’abans per les portes giratòries, i així ens trobarem que no cal ser un professional qualificat en aquella àrea perquè això no és el més important.
¿S’han parat a pensar alguna vegada que si les empreses mercantils d’aquest pais utilitzessin el seu sistema de dotació d’estructura de comandament el país s’hauria anat “al garete”?
Molts ciutadans volem la municipalització del servei de l’aigua:
Volem tenir la millor xarxa de distribució on no es perdi l’aigua. En aquests moments es perd entre un 15 i un 20% de l’aigua que transcorreix per les canonades.
Volem tenir possibilitat de participació activa en la gestió mitjançant els nostres representants, tant a nivell polític com d’entitats socials.
Volem pagar el cost just del servei i que ningú faci negoci amb l’aigua. ¿Quan va guanyar Mina d’Aigües l’any passat? Ho podia haver dit el Tinent d’Alcalde ja que en teoria rep un balanç anual del servei detallant totes les despesses i guanys.
Volem poder beure l’aigua de l’aixeta amb la mateixa qualitat que la que comprem al súper.
Antonio Machado
Membre de la Taula de l’Aigua
Deixa un comentari