L’escenari del 27S s’ha transformat arran de les eleccions legislatives del 20D a l’Estat Espanyol, on d’una forma molt significativa ha despuntat un vot molt clar cap a polítiques de mesures urgents per atendre l’emergència social i la defensa de la consulta vinculant a Catalunya.
El “dret a decidir” mai havia tingut tants representants triats pel poble espanyol, inclòs el català, en el Congrés dels Diputats de Madrid: uns 90 electes, sense comptar el que faria el PNV (6 diputats), que donarien el seu suport a un referèndum català. Aquesta opció ha sorgit amb molta força a Catalunya, essent la força més votada i representant al 55,8% dels electors, i s’ha donat fora del marc “únic i exclusiu” que van significar les plebiscitàries, on l’objectiu sobiranista es va quedar amb el 47,7% dels vots. Ara parlem de polítiques realment d’esquerres amb l’objectiu de recuperar els drets que ens han tret des del govern de dreta extrema del PP durant aquests últims quatre anys, i per poder fer front a més de 13 milions de ciutadans en situació de pobresa real.
El projecte sobiranista a Catalunya del 27S ha arribat a l’assemblea de la CUP del passat dia 27 de desembre en situació d’empat de vots. És trist veure aquesta situació depenent d’un representant de la dreta catalana com a element central del que se’n diu el procés constituent.
Fins ara la CUP ha sigut una de les forces polítiques, juntament a Podem, IU, ICV, EUiA, En Comú, etc, que han posat l’assumpte de la corrupció com a element central dels seus programes polítics. El cas del 3% és real i implica directament a tot l’aparell de l’antiga CDC. Per què sabem que la corrupció és un càncer del sistema democràtic que tenim incrustat i que obliga a prioritzar la seva eliminació en qualsevol àmbit de la política catalana i espanyola. Això ha d’obligar a posicionar-se davant d’ella com a preferent indiscutible.
La corrupció està instaurada molt més del que coneixem els ciutadans. S’ha de tallar sense cap tipus de consideració i això ens ha de portar a apartar qualsevol representant públic de la política representativa. El 31 de maig del 1984, davant dels fets de Banca Catalana, que imputaven el president elegit per majoria absoluta Jordi Pujol i davant de milers de ciutadans que l’aclamaven a la plaça Sant Jaume, mentre altres milers havien perdut els seus estalvis, vam caure en la trampa de defensar a un polític corrupte i que per més desgràcia era el nostre president. No cometem el mateix error.
A partir del 20D d’enguany s’inicia un nou procés a l’Estat Espanyol, i a Catalunya hem de saber aprofitar aquesta conjuntura per avançar de forma ferma i amb objectius no solament sobiranistes sinó, també, de transformació social del nostre país. El procés s’ha trencat amb aquest empat matemàtic i amb l’anquilosada proposta permanent de voler salvar-li el cul a l’Artur Mas.
No queda més opció que anar a eleccions anticipades a Catalunya. S’ha d’aprofitar, des de la CUP, per arribar a acords amb En Comú Podem i ERC, i consolidar un govern d’esquerres reals. Arribar a la consulta vinculant és qüestió de temps, però per aquest camí serà possible, i amb el suport majoritari del seu resultat s’aconseguirà el reconeixement internacional, i el del Congrés dels Diputats caurà com a fruita madura.
Antonio Machado
Deixa un comentari