Durant anys s’ha incentivat que les persones tinguem cotxe. Tot es feia en funció seva, i de la dels seus fabricants, és clar: eliminar tramvies que funcionaven la mar de bé, fer carreteres inhumanes on no té cabuda el vianant, donar ajudes a tot aquell que es compri un de nou; i ara, de sobte, l’individu que confiava en la seva utilització, veu que totes les seves prebendes es van a orris per decrets municipals que et convertiran en un indesitjable si intentes endinsar-te en els carrers on el trànsit s’ha prohibit.
Al final haurem de portar a sobre un manual tan dens com el codi de circulació per intentar assabentar-nos d’alguna cosa; però mentre el consultem serem, com no, multats. I tot això perquè ara ell és el màxim culpable de la contaminació, i tu!, que has cregut que aquest mitjà de transport et salvava del transport públic desastrós que patim (els trens de rodalies, el metro i els autobusos amb els seus bitllets de preus abusius), tu ets el culpable de la maleïda contaminació, sí, tu!
Mentrestant es permet, però, que les grans empreses industrials continuïn, com sempre, contaminant més que ningú amb la munió de residus que produeixen diàriament, i a sobre se’ls perdonen totes les seves errades, i fins i tot reben indemnitzacions (Projecte Castor, Túnel de Pertús…). Tampoc s’acusa els avions que produeixen a dojo la seva merdeta allà dalt ni als grans vaixells que transporten a milers de turistes ansiosos per descobrir el món en hotels flotants. Tan sols un d’aquests creuers contamina tant com 12.000 cotxes, i aquest agost van arribar 80 a Barcelona, la capital del disbarat, el disbarat promogut pels tecnòcrates que intenten una altra vegada matar mosques a canonades mentre la gran font de contaminació contínua impune. Perquè a aquests que contaminen a lo gros, ni tocar-los, en canvi a l’individu que potser es guanya la vida conduint el seu cotxe, cada vegada se li aplica més pressió amb multes obtingudes amb radars traïdors, amb controls prepotents on et fan sentir que ets ningú, amb ordenances municipals impossibles de complir com aquestes que aviat posaran en marxa diversos ajuntaments plens de tecnòcrates que repeteixen les pautes dictades pel model neoliberal imperant —ordenances absurdes com les que, per exemple, es requisen els instruments a músics de carrer que alegren la via pública amb les seves melodies i, en canvi, es permet que motoristes accelerats et trenquin el timpà amb total impunitat. Doncs bé, ara preparen una nova mesura amb la que, si tens un cotxe de més de deu anys, no podràs circular pel centre de la teva pròpia ciutat i encara menys anar a la ciutat veïna en la qual seràs tractat com un estranger en quant passis la nova frontera —invisible com totes.
De seguida seràs com un refugiat més que no té dret a ser-hi a certs llocs. No et posaran tanques de concertina, com es fa amb les persones que vénen de l’altra banda del mar, però si que et fregiran amb multes que no et deixaran arribar a final de mes perquè has circulat per un carrer en el qual, en aquest moment, no tenies dret a ser-hi. Exemplar, democràcia de la millor, on queda la lliure circulació dels ciutadans?
Sí, senyors, jo també estic a favor d’acabar amb la contaminació (des de fa més de quaranta anys), però no em sembla correcte perseguir els conductors —simples individus i, per tant, febles i desemparats– mentre es permet continuar funcionant a empreses que enverinen l’aigua, la terra i l’aire a base de bé. El gran perill ve d’altres llocs. Flix, la població que pateix la contaminació produïda per ERCROS, els sona? I les centrals nuclears a frec del desastre com la de Garoña, els sonen? Però aquestes empreses no paguen multes ni els embarguen el compte, no, aquestes empreses compren els governs perquè ningú els qüestioni.
Ens tiranitzen en nom d’un benestar col·lectiu que mai arriba.
Iván Carrasco
Deixa un comentari