Vaig anar a la farmàcia amb la meva humil recepta d’una certa droga benigna. Mentre esperava que em despatxessin, vaig mirar la prestatgeria que tenia just davant i hi vaig llegir: «Cànnabis per dormir», «Cànnabis per a no sé què» i així un llarg etcètera.
«Què és això?», em vaig dir. «És que ara venen a les farmàcies la droga maleïda?».
I vaig preguntar com era. Em van contestar que ara és legal i que la subministren empreses respectables que han passat tots els controls pertinents, res a veure amb la marihuana del narcotràfic que circula pels carrers.
—No col·loca —va afegir la noia que em despatxava, somrient amb picardia.
«Oh, era herba santificada pels déus del nostre temps: les farmacèutiques! Oh, per fi tornen les drogues a les farmàcies, d’on mai havien d’haver sortit!», em vaig dir.
Tontament, li vaig preguntar que què passava si em prenia tot el pot, i si també tenia cocaïna o heroïna que no col·loquessin. Se li va esborrar el somriure i em va donar el tiquet sense dir res més.
Mentre sortia vaig pensar en tot l’horror de la prohibició, promoguda justament per aquestes farmacèutiques que van intentar sense cap escrúpol esborrar per sempre la gran quantitat de remeis que fa un segle s’elaboraven amb la droga maleïda, una història sòrdida plena de sang i dolor gratuïts, i que ara s’aprofiten de la llarga i soferta lluita que hi ha hagut per aconseguir aquesta legalització medicinal, lluita que, fins que no es va imposar la raó, van intentar sabotejar amb un cinisme digne de l’època en què vivim.
Iván Carrasco Montesinos
Deixa un comentari