(Joan Tamayo) Al nou Ajuntament de Terrassa: us observem!

No Comment

El dissabte dia 13 es van elegir els nous ajuntaments. A Terrassa, aquesta ciutat tan complexa en tots els sentits, sembla que s’ha fet també, després d’uns episodis teatrals previs, més propis de la vella política, per cert.

I és que això ens passa per haver renegat dels grans pensadors marxistes com Gramsci, que deia allò tan evident de: “Enfront del pessimisme de la raó, l’optimisme de la voluntat”.

Malgrat que no és una bona notícia per a Terrassa deixar que el PSC governi més de 40 anys en aquesta ciutat, hem d’intentar fer una anàlisi més transversal i positiva, ja que ens trobem immersos a escala general, en l’inici d’un procés de transformació, no només polític i econòmic sinó, m’atreviria a dir, de societat. És per això que hem de ser molt seriosos i no desaprofitar el moment històric.

El punt de partida és el de fa 4 anys, el 15 M. Una revolta ciutadana que ha impactat fort en l’imaginari col·lectiu. En aquells dies de ràbia i indignació, el poble va començar a despertar i a veure que l’havien enganyat amb una democràcia que no ho era, i amb uns partits i institucions que funcionaven i governaven a partir d’una manca d’ètica i d’estètica i en contra de la gent.

Va ser positiu l’aprenentatge inicial de que era necessari un apoderament social molt fort, lligat a la construcció d’una democràcia real, directa i participativa.

El que no hi va haver, en aquell moment, és un treball de racionalització, de sistematització, de construcció intel·lectiva i volitiva en comú cap a un model de desenvolupament polític i econòmic que realment poguéssim reconèixer com a propi.

I per què no? Doncs perquè això és el que s’intenta fer des de fa 4 anys a diferents nivells i des de diferents moviments i organitzacions.

És per això que en aquests moments, pel sol fet d’haver entrat a unes institucions municipals, com són els Ajuntaments, no podem tirar coets, ni perdre l’horitzó.

En primer lloc, perquè cal molta feina a la societat per anar creant consciència col·lectiva, per exemple, del que som i que no hem deixat de ser (classe treballadora, obrers, obreres, ja sigui en forma de petits empresaris, de comerciants, de gent sense treball…) però en definitiva precaris i precàries.

No podem simplificar les coses a partir de moviments ciutadanistes o de velles formes de fer política. No podem permetre que la nova política torni a prendre el poder i exercir-lo de la mateixa manera com ja s’ha fet fins ara. La nova política s’ha de relacionar amb el poder d’un altra manera, tot obrint nous espais d’experimentació i de transformació social, amb la participació de la gent, és clar.

I a Terrassa si es vol començar a fer bé, caldrà molta valentia (regeneració, retirada de privilegis, investigacions, auditories, racionalització econòmica i organitzativa, etc… Sí, fa por, ja ho sé! però no patiu. La gent a fora us donem suport! És el que volem! És el que necessitem!

La política per definició és una simplificació i en aquests moments de crisi de l’individu modern no podem caure en les conegudes temptacions del capitalisme caduc i pervers.

El punt de partida de la nostra existència, és que la vida és un problema en comú.

Concretament el “bé comú” (els interessos i el benestar de la gent que té por a canviar les coses i a perdre els seus privilegis). A Terrassa hi ha poders que porten massa anys marcant la vida de la ciutat i mediatitzant-la. Expropiant la nostra riquesa i els nostres recursos com a ciutat (prou dictadures de l’Aigua, de la Sanitat, de l’Urbanisme, de l’Economia!)

Cal assajar formes de vida i organització col·lectiva capaces de plantejar el “nosaltres” com un problema obert i solidari i no com una identitat tancada.

Hi ha molta por (generada pel sistema), però només hi ha LLIBERTAT, combatent la por.

El pensament que va a l’arrel dels problemes sempre s’alça contra la por. CAL ANAR A L’ARREL DELS PROBLEMES!

I per tant, si aquest Ajuntament, ja sigui des del poder o des de l’oposició, no entén que el camí és aquest, ens haurem encallat, perillosament, MÉS DEL QUE JA PORTEM!!

Però tranquils, aquesta vegada i això també és nou, US OBSERVEM… molt de prop! I de manera constant! Aquesta és la nostra esperança!

Joan Tamayo Sala
Advocat, activista pels DDHH
Membre de l’Observatori dels Drets Socials

 

Related Articles

Deixa un comentari