Portem gairebé dues setmanes des del començament del nou trimestre, dues setmanes de reptes i de problemes nous i antics que s’agreugen. Dues setmanes de tempesta perfecta amb:
- Un volum d’infants i professionals confinats gairebé sense precedents. Infants als quals, per cert, haurem d’explicar ara que portar més d’un any amb mascareta i amb un contacte molt restringit a l’escola, no han sigut suficients per evitar tot això que estan vivint.
- Una sensació de confusió comunicacional davant protocols que es van fent i refent sobre la marxa, de missatges creuats entre Departaments, escoles i grups informals.
- Molts dubtes sobre les garanties de qualitat i equitat educativa proporcionades als infants (tant confinats com desconfinats), en un context de col·lapse administratiu i pedagògic de les escoles, que fan el que poden amb les condicions, recursos i planificació rebuda
- De polítiques de conciliació inexistents que no preveuen que un infant confinat és un infant que possiblement necessita una cura familiar per estar malalt i/o una cura familiar per seguir-ne l’activitat pedagògica a distància.
- De famílies sobrecarregades amb tots els punts anteriors i que fan mans i mànigues per seguir endavant. Famílies que, a més de tot l’anterior, es veuen obligades a fer cues a les farmàcies per TAR exhaurits i, en algunes ocasions, a buscar tests fora del seu municipi o a pagar proves de forma privada per tal de seguir protocols de salut pública. Famílies forçades a carregar amb els dubtes, neguits i tota la responsabilitat del pes de la pandèmia sobre les seves creences i circumstàncies personals.
Tots aquests factors arriben a contextos de segregació escolar que s’agreujarà i d’escoles públiques esperant tota mena de decisions de millor urgent que es veuran alentides o paralitzades. Cal exigir a l’administració (Departament d’educació i autoritats educatives municipals) una millor planificació i una comunicació més clara i fluida de protocols que, sense comprometre la gestió sanitària, posen l’atenció pedagògica i les cures dels infants en el centre dels objectius de tota la societat. Cal assegurar que el confinament no generi una vulneració de drets educatius i que la condició socioeconómica no sigui encara més un obstacle en l’accés a la salut i a l’educació.
I finalment, cal que entre famílies continuem teixint lligams de solidaritat i de suport mutu, compartint informació, cures i la defensa d’aquests principis i de l’educació pública. Com a associacions de famílies, estenem la nostra solidaritat i afany d’articulació als professionals educatius (amb les direccions al capdavant) que veuen com la gestió de la pandèmia ocupa tot el seu temps, atenció i recursos. Només amb una comunitat educativa unida aconseguirem posar l’educació al centre, navegar en aquesta tempesta i aconseguir que aquestes dues setmanes no durin dos anys.
La Pepeta
Plataforma d’AMPA/AFA de l’Escola Pública de Terrassa
Deixa un comentari