[Miquel Mallafré] 2016

No Comment

2016

Som una societat acovardida, castrada i perdedora que es deixa controlar per quatre mafiosos a sou mal pagats, la qual cosa ens demostra que som un país d’eunucs que no es mereix cap mena de justícia i encara menys de llibertat. Potser em faig pesat (segur), però no me’n puc estar de començar l’any fent un retrat desolador del que ha estat tot el 2016 per a una bona part de la nostra societat fruit del despropòsit que estem patint.

No entraré a descriure el que està fent un govern indigne amb la seva política-terror amb una societat malalta i mesquina. La més gran desgràcia és haver de suportar un govern així, però el camí el va obrir l’estúpida majoria absoluta del 2011, una majoria que li van regalar com si no es sabés el que acabarien perpetrant fins ara.

Reconeguem-ho d’una vegada, som una societat sense cap tradició democràtica, sense referents polítics sòlids, sense un impuls per crear un Parlament amb formes dignes d’un país europeu que permeti anticipar a la ciutadania les conseqüències reals de les reformes i, per sobre de tot, discutir les seves justificacions.

Tots els partits de l’oposició tenen la seva culpa, però el responsable principal segueix sent el penós nivell democràtic de l’inculte, intransigent i franquista Partit Popular, llastrat per la importantíssima influencia de l’ultradreta amagada a les seves clavegueres. S’ha d’acabar amb aquesta majoria nefasta que està arrasant tots els drets socials fins el límit de la convivència.

La coneguda o famosa “pau social” està en plena agonia. Amb el silenci de la “majoria silenciosa” el vist i plau del desmantellament d’un Estat democràtic s’ha acabat de consumar durant el 2016 amb l’agonia del PSOE, reencarnat a manera de Nosferatu de mercadillo. Hem vist passar governs de gavines i de roses, els colors més votats sempre, i la seva única feina ha estat preparar el país per això?

Des de Suárez fins el President percebe actual (és un musclo enganxat a la roca), s’havia lluitat per obtenir resultats, cada vegada més empobrits, ens és del tot impossible obtenir pels nostres fills el que vam aconseguir nosaltres. El cert és que estem vivint una novel·la de ciència ficció gore, on tot és façana i il·lusió, però la crua realitat és que ens estan utilitzant com a suport vital de banquers, especuladors, lladres, sotanes i nacional feixistes, tot això en un Estat cada vegada més opressorament orwellià i corrupte.

El bipartidisme ha fabricat de forma lenta a líders populistes, al més pur estil italià, alemany o sudamericà. Tota la merda que estem vivint derivarà cap a una marea de descontentament generalitzat i sota la qual sortirà el “llest” de torn que sabrà traure rendiment de tota aquesta ràbia i ressentiment generat durant tots aquests anys. A la sala d’espera tenim a Ciudadanos-C’s.

El 2016 ha estat l’any en el que amb l’ajut inestimable del PP han augmentat encara més les desigualtats, han empitjorat la nostra salut, ha caigut per primera vegada l’esperança de vida, l’ensenyament està sota mínims, han podat encara més el nostre poder adquisitiu, cada dia han tancat més empreses, no s’ha creat treball i s’ha registrat un nivell d’emigració superior als duríssims anys del franquisme. El govern del PP té una legitimitat defectuosa, ja que amb els gravíssims escàndols de corrupció que l’envolten, a qualsevol país democràtic haguessin caigut immediatament (menys a Itàlia). És molt preocupant el que li passa a la nostra societat al complert i, sobretot, amb les forces que la dirigeixen. Si tot segueix com ara, el 2017 serà l’any en el que tornaran a prometre la recuperació, el daurat i dos ous durs, però tampoc passarà res de res.

La societat està malalta mantenint a bona part de la corrupció política i econòmica més descarada des de 1978 fins els nostres dies. Voten i tornen a votar als mateixos corruptes, com la nadala. Per què? Doncs perquè és una societat covarda i mediocre, calla i s’amaga esperant que la cosa escampi, prefereixen l’idiota conegut. Per tant, no sé què em dóna més nàusea, si els còmplices o els covards acomodats.

El cap d’any ha estat de traca final amb el fiscal general fent d’Espartero, el Rafael Hernando insultant-nos, el rei fent de borbó, l’església rebent una pasta d’escàndol, els maltractaments, etc. No sabem sortir de l’obscurantisme en un país cada cop més gris, on cada dia es fa més complicat i difícil viure amb la forta pudor a ciri de sagristia i la sentor a ranci. Estic impacient per veure quin serà el primer polític imputat aquest 2017. Quins nervis! Bona entrada d’any.

miquel mallafré, 2 de gener de 2017

Related Articles

Deixa un comentari