El Real Madrid és persona com acusació particular en el ‘cas Negreira’ contra el Barça? Anem a pams, o millor, anem a la història. Els ‘rojigualdos’ o ‘merengues’, els que encarnen el feixisme, la dictadura feta club de futbol, el franquisme i la corrupció, se’ls cau la bava quan ataquen a l’equip que representa Catalunya o la nació catalana, nació que vol per activa i per passiva la independència de l’Estat espanyol. Des de 2010 la “intel·ligència” espanyola està que se’n surt del parxís.
A veure si ho entenc, algú que està al capdavant d’una de les constructores més grans i que junt amb d’altres grans constructores espanyoles van reunir-se durant més de quinze anys a la llotja del Bernabeu per “arreglar” les adjudicacions estatals de les grans obres i infraestructures (tothom les té al cap), i així aconseguir repartir-se-les entre elles, s’ha personat en una causa de possibles “arreglos” de partits de futbol, és això, oi? Els té de la mida del Cavall de Troia, els collons, vull dir. Acaba de passar, el Real Madrid en lloc d’estar callat, ha obert la boca i ha tret a tothom de dubtes. No cal aprofundir en la història, només cal revisar la història de fa unes dècades enrere quan manava aquell “senyor feixista baixet”.
Si hi ha hagut corrupció al Barça, com sembla ser que ha passat, la justícia els ha de caure a sobre a tots els culpables amb tot el rigor, però insisteixo, que el Real Madrid es presenti com acusador particular, ofès i agreujat en un tema de suposat favoritisme arbitral és, per als que ja tenim una certa edat i hem vist molt futbol patriòtic, com si el diable fos la víctima de l’infern.
Si el Real Madrid es presenta com acusació particular, té alguna cosa més que aportar al cas? Perquè m’olora a simple cortina de fum per poder estar coneixent en tot moment el sumari de la causa. Aquesta manera de fer ja l’hem pogut veure en els “papers de Bárcenas”, on el PP va presentar-se per saber el que només sabia el jutge. No deixa de ser un atac de dignitat madridista una mica còmic.
Tot plegat olora a ressentiment d’incondicionals, de fanàtics de barra de bar la qual cosa diu molt poc de la seva objectivitat. El que ha fet el Barça és punible a més d’idiota i fastigós, però no ens vulgueu fer combregar amb rodes de molí sobre com és d’impol·lut i la suposada pulcritud del color blanc del club preferit de l’espanyolisme. Ja n’hi ha prou de voler aixecar-me la camisa amb una cosa tan tronada com l’estament arbitral.
El que fa el Real Madrid es pot qualificar de moltes maneres, però la que més li va és la d’impresentable, infecte i repugnant, així de clar. Això no treu que el Barça estigui ofegant-se en un pudent basalt de misèries, amb un Laporta amb la línia habitual del club, campió del plorar barat i victimista, sense una gota de dignitat. Després de llegir-ho de dalt a baix, la noticia és que queda confirmat encara més que el tal Negreira era un corrupte (ara ja no l’enganxaran, perquè pateix Alzheimer, quina casualitat) amb capacitat per influir en els àrbitres mentre va estar cobrant duran vint anys del Barça.
Aquí l’únic que estem veient és a gentussa sense cap mena de principis ètics, que en lloc de criticar els seus presidents i exigir-los la màxima transparència, es posen a obstaculitzar a la justícia i a buscar conspiracions, quan els culpables tothom sap qui són i els anys que fa que delinqueixen. El Barça fa temps que va deixar de ser “més que un club” per passar a ser “més que un clan”.
Fer trampes des de les llotges no sempre surt bé. El Barça és un club arruïnat, i aquest afer encara enfonsa més el poc prestigi que li quedava, ja que no tenen (de moment) cap mena de defensa possible, la guerra entre el mateixos directius són de vergonya aliena. Es pot dir el que vulguem del Real Madrid (jo ho faig), però està clar que no es pot tapar la situació del Barça. Tan ineptes han estat o és que el poder els ha fet bornis?
Quan el Barça s’ha convertit en la “Cosa Nostra”, el que s’espera és que els socis siguin els primers en demanar responsabilitats, dimissions i neteja, si no el club va de cap a una gestora o de manera directa a una Societat Anònima. Els títols no poden justificar la podridura existent.
Insisteixo, no exculpo en absolut la conducta del Barça, però que un mafiós immoral com “Florentino Pérez & Mariachis” entrin en aquest drama com si tinguessin les mans netes, té molts collons la cosa. Atacs de dignitat o lliçons ètiques, les justes. Els burros, mai poden parlar d’orelles.
Visca el Barça!
miquel mallafré 15 de març de 2023
Deixa un comentari