Rajoy: “Catalunya no es un país de listas únicas”.”La política se hace con razones, argumentos, diálogo, trabajo y legalidad, no con ocurrencias”. “Hay muchos más catalanes que no lo son de independentistas” i “Amo a Catalunya por los viajes que he hecho y por los ministros que ha dado”.
A quanta ciutadania catalana representa el PP al nostre Parlament? És la primera cosa que s’haurien de plantejar i en “què” fallen respecte a Catalunya. Queda clar que fer rectificar a algú del PP és tant o més difícil que escombrar una escala cap amunt. Després d’aplicar el 155 a la “colònia”, el gran estadista de talla mundial que és vostè, sr. Rajoy, només li ha calgut acompanyar-se de Xavier García Albiol com a “singularitat catalana”, “home restaurador” i “connexió perduda”, aquella que sempre han buscat els arqueòlegs per demostrar el nostre parentiu amb Cromagnon. Tant buscar-lo i buscar-lo i resulta que té despatx a Barcelona. Recomano que comencin a negar visats d’entrada per a segons qui vingui a l’esmentada colònia.
Estem vivint aquell relat de l’atracador que entra a un comerç i li diu al dependent: Doni’m tot el diner de la caixa. El botiguer atemorit li dóna els cent euros del dia. A l’endemà es presenta de nou l’atracador i li diu al mateix dependent: Avui no pateixi, no el penso atracar, avui només he vingut en qualitat de client a gastar-me els cent euros. Tracti’m bé, amb això que faig estic contribuint a la millora de la seva economia. Quina extravagància, venir a Catalunya per fer un míting davant els seus palmeros per dir el que ja saben de memòria. Amb un president-percebe com vostè és impossible que hi hagi vida més enllà de les roques on està instal·lat.
Anem a veure, fem un petit exercici mental -la seva massa encefàlica no crec que es vegi afectada-, si vostè se’n porta 11.000 milions d’€ de més i amb això ens genera un dèficit de 4.300 milions d’€ que s’han de tornar a finançar amb el bonic interès del 5% . M’agradaria saber qui ha posat aquest interès i si tinc més possibilitats de finançament. Ara a vostès els ha agafat per anomenar a aquest nou atracament “recolzament a Catalunya” i d’altres eufemismes, els quals surten de la imaginació d’un percebe com vostè, això tota la vida se li ha dit: Cornut i pagar el catre.
Vostè és únic per fer amics: “Cataluña se ha beneficiado mucho de ser parte de España, de un país que tiene unas infraestructuras como nadie, que es líder del crecimiento en la eurozona y nos ponen como ejemplo de gobierno reformista y de cómo salir de la crisis”. No sé si és conscient però la gent queda en estat de xoc amb declaracions com aquestes, les quals arriben a l’ànima. No estem de sort, un percebe com vostè és molt difícil d’arrencar-lo de la puta roca.
El seu pròxim projecte com a president (que fa mal) quin és? El de per Nadal, posi un pobre a la seva taula, com a solució per sortir i acabar amb la crisi, encara que sigui per un dia? Amb la cintura que té un percebe, no se li ha acudit un altre idea brillant que presentar-se a Barcelona amb assessors, alts funcionaris del PP, la seva plana major i els llepaculs oficials per fer el rotet? Vostè com a espècie estranya de percebe (aquella que té la rara habilitat de gargantejar), no ha trobat res millor que insultar a tots els ciutadans que volen acudir a les urnes? Només tenia d’haver acabat la seva lamentable intervenció amb la consigna: “Si no trinqueu és que sou uns idiotes desgraciats”. I encara té els sants collons de comparar a Espanya amb Dinamarca? País on una diputada va dimitir per comprar uns Toblerones a càrrec de l’Estat, per un import de 3,80 €. Aquí amb els nostres impostos estem pagant a tots els lladres del seu partit que roben a mans plenes milions d’euros. Aquest és el país exemplar a imitar pel món?
Quin discurs tan àgil, tan loquaç que té sempre, és com si llegís un paper qualsevol del registre de la propietat. No cal un viatge així per acusar a la resta dels seus propis pecats d’incapacitat, de baixesa, d’incultura política, amenaçant amb mà de ferro quan de tothom és sabut que el seu és la submissió davant els interessos dels poders fàctics. Encara vol portar a la desgraciada Espanya amb la seva inexistent política d’intencions molt més avall del que ja està? Ànims que ara amb les eleccions catalanes pot acabar de perpetrar i arrodonir “la faena”.
Vostè és un home de lectura profunda, interessant i alliçonadora sempre. Llegir el Marca tots els dies és probable que sigui la cosa més apassionant que fa un percebe durant tot el dia, tothom sap que el Marca és un diari que porta en les seves pàgines, estratègies, alienacions i molta gent culta, això dóna després els seus fruits en política. Per tant podem continuar tranquils, estem en bones mans. Vostè sempre és previsible. És de lluny el pitjor i més lamentable president de govern que hagi tingut l’agònica Espanya des de Don Pelayo. Ja se sap, un percebe té una vida més excitant que vostè, no és cap insult és un afalac, però em temo que això vostè ja ho sap, no ens enganyi més, amb vostè els problemes sempre acaben de la mateixa manera, amb metàstasi.
miquel mallafré, 1 de desembre de 2017
Deixa un comentari