Les enquestes tenen un seriós problema (al marge de creure que en campanya, no haurien de sortir i, encara menys de forma esbiaixada), i no és altre que el de marcar tendència enlloc de reflectir fidelment la realitat, són l’instrument necessari al servei del poder per guanyar les eleccions.
Sabíeu que Rajoy a més de corrupte i estrella del plasma és registrador de la propietat? Fins aquí sí, oi? Sabíeu que va traure la plaça sent molt jove? Fins aquí, també. Sabíeu que els altres dos germans seus van traure la mateixa oposició i, un tercer va traure les de notari? Possiblement, no. Sabíeu que tot això va succeir mentre el seu pare era el President de l’Audiència de Pontevedra durant el franquisme? Això, segur que no. Sabíeu que el seu pare es va veure implicat en la seva condició de President de l’Audiència Provincial de Pontevedra en el denominat Cas Redondela en el que es va investigar la desaparició de milions de litres d’oli? Això, segur que tampoc. Sabíeu que un dels implicats, un tal Isidro Suárez, va morir a la presó de Vigo en circumstàncies estranyes i, que l’altre implicat, un tal José Maria Romero, que fou el que va destapar el cas, va aparèixer mort a casa seva a Sevilla junt amb la dona i la filla i, que l’accionista majoritari era un tal Nicolás Franco Bahamonde (us sonen els cognoms?) i que el President del Tribunal era Mariano Rajoy pare?
Espero que si alguna vagada has votat a Rajoy i el seu PP, no ho sabessis. Si voleu saber més coses, només es tracta de buscar. Tot, absolutament tot està escrit, ara bé, no et negaré que en la ignorància es viu molt millor. Contra més merda s’acumuli en el PP, més vots els donarà? Em temo que sí. Aquest és un país de cabestres, irracional, incomprensible i, com deia Josep Pla, si no existís costaria d’inventar. La ignorància és la gran malaltia, si a més aquesta és política, els resultats són letals, ras i curt, és el fruit de molts anys de franquisme enquistat i postfranquisme latent. És allò de: “em pega però m’estima i, potser els comunistes em mataran”, o sigui, una esquizofrènia difícil d’explicar. A més a Espanya hi ha un percentatge de població molt gran -això ve des de 1812, allò de les dos Espanyes- amb un fort sentiment arrelat de conservadorisme ranci: franquistes sociològics; liberals en l’econòmic però no el social; liberals en el social però en l’econòmic; liberals fins on es pugui; conservadors en el sentit més lamentable i clàssic del terme; ultraxenòfobs; demòcrata cristians; feixistes nats… El PP segueix sent la seva casa (i causa) comuna malgrat la irrupció de C’s (un globus cada vegada més desinflat), el frikisme de VOX i altres herbes aromàtiques. El PP ha esdevingut des del primer moment una “banda” que al marge de corrupte, apel·la als sentiments primaris de la pàtria hispana i la religió per perpetuar el negoci. Si li afegim la potent maquinària que manegen, els jutges corruptes i periodistes a nòmina, o les empreses depredadores, s’entén la dificultat en derrotar-los electoralment. La dreta cavernària va guanyant la partida -no tan sols aquí, Europa no es queda enrere-, la xenofòbia va obrint-se camí i el neoliberalisme té esgotada a la socialdemocràcia amb les polítiques d’austeritat. A Corbyn el volen passar per la picota. Sanders va poder guanyar, per enfrontar-se a un republicà taronja, però no. A Tsipras li van passar el ribot i, a Amèrica Llatina a hores d’ara ha tornat l’onada liberal.
En resum, l’electorat del PP -suposo que hi ha excepcions com a tot arreu- és amoral, no les té totes, desconeix l’honestedat, és sectari i no és demòcrata. L’aperitiu seran les eleccions gallegues. Entre PP (8 milions de vots) i, C’s (3 milions més) aquest és el panorama. Així està el pati. Salut!
miquel mallafré
setembre de 2016
Deixa un comentari