[Miquel Mallafré] La gran mentida

El Govern espanyol, acaba d’atiar el foc de la llengua a l’escola catalana, dient que seran “sensibles” amb la petició d’algunes famílies d’escolaritzar els seus fills només en castellà a Catalunya. Automàticament les entitats de la comunitat educativa han tancat files amb la immersió lingüística davant el possible desmantellament educatiu amb el 155. Sens dubte el gran patrimoni d’Espanya és la seva ignorància, aquest és el veritable llegat històric. Un cop més el PP i C’s tornen a la càrrega i ajuden a corroborar el que acabo de dir, posar en marxa un cop més la gran mentida, un nou atac dirigit al lloc on més mal poden fer, a la nostra línia de flotació com a país: la llengua i l’escola.

És una tradició psicòtica la que té aquest país i els seus dirigents en voler empitjorar les coses. Com que les coses no estan prou fotudes amb el tema català, ara acabarem d’arreglar-ho posant-los les classes en castellà. Quants alumnes a Catalunya no saben castellà? Cap, ni un, de fet el dominen molt més que a d’altres comunitats monolingües. Quants alumnes a Catalunya no saben català? Cap. Els catalans són bilingües, alguns prefereixen el català, d’altres el castellà, el cas és que tots dominen dues llengües a la perfecció, i si no vaig errat, també tenen el millor nivell d’anglès de tota Espanya. O sigui, el sistema funciona. Llavors, per quins set sous es posen a tocar la campana amb un tema tan sensible quan no fa cap falta? Cal que us doni una resposta raonada més enllà del vòmit?

És totalment fals que el castellà hagi de desaparèixer de les comunitats autònomes que tenen llengua pròpia. Tan fals, com plantejar que la introducció de la llengua anglesa des de preescolar suposi o qüestioni la desaparició del castellà. De fet, a quasi bé tots els col·legis privats de l’Estat espanyol i des de molts anys abans s’estudia en l’idioma del país originari d’aquests col·legis. I ningú ha obert boca ni ha protestat, i encara menys ha sortit un ministre engominat a desbarrar sobre la llengua. Als països europeus on es parla més d’un idioma (Bèlgica, Irlanda, Suïssa, Itàlia…), l’aprenentatge de diversos idiomes que es parlen al país és un fet habitual. L’exemple és Suïssa on quatre idiomes són cooficials. Fer-li entendre això a Rajoy és una quimera, ell amb el seu castellà ja s’apanya.

A Euskadi hi ha tres models: El D, només en euskera amb una assignatura de Llengua Espanyola. El B, meitat i meitat. I l’A, només en castellà amb una assignatura d’euskera. A l’ inici d’aquest darrer curs, els nens i nenes de 2 a 5 anys matriculats en el model A han estat d’un 4%, mentre que els matriculats en el model D han estat d’un 80%. Aquesta és la realitat, agradi o no agradi a un Govern espanyol feixista. El PP amb el 155 no tan sols ens ha fotut en la nit dels temps del franquisme més ranci, sinó que per motius ideològics volen fer retrocedir a tot l’alumnat en coneixements i aptituds en el desenvolupament de la seva vida quotidiana. Això sí, defensaran la immersió en anglès des de la infantesa, sense cap mena de por a que desaparegui el castellà.

No és tan sols marcar una casella, és tot el que implica, entre d’altres la segregació de l’alumnat per llengua, a més si no hi ha la suficient inversió econòmica, ni professorat per poder desenvolupar un despropòsit com aquest. De què collons parla el “gomines” Iñigo Méndez de Vigo? Avui dia, els alumnes que no entenen el català tenen una atenció personalitzada, no hi ha cap nen/nena que estudiï a Catalunya que no sàpiga ni castellà ni català. El sistema funciona, l’alumnat català obté les millors notes de l’Estat en castellà. El problema no és lingüístic, és polític, una bomba com aquesta els va de meravella com a gran cortina de fum per tapar les misèries d’alguns partits polítics.

Que hi hagi pares i mares justets, entra en el guió; que uns partits com PP i Ciudadanos-C’s facin d’aquesta qüestió el seu pal de paller ideològic, és un altre “raresa democràtica” més en un país que pateix unes mancances democràtiques enormes; que Sociedad Civil Catalana (SCC), també hi sigui, ho entens, són nazis. A la festa també s’ha afegit un altre filòleg, Javier Lambán el President de l’Aragó del PSOE, aquell home que és com una còpia tronada de Fernando Esteso i que quan brama no fa riure, ans el contrari. “El castellano está siendo injustamente e ilegalmente maltratado y postergado.” No van trobar a un altre més digne i capaç al costat de l’Ebre? Mai he entès amb quina mena de dignitat moral s’atreveixen a jutjar els territoris bilingües gent que només parla castellà amb dificultat i pensen que aquest s’ha d’imposar a la resta.

Com a persona una mica entesa en Història, sempre he defensat que la Nació Espanyola no existeix, és una entelèquia, només és una extensió de Castella. Tornem a estar allà on érem fa tants i tants anys, el problema torna a ser el mateix, un problema d’ignorància política molt ofensiu. Els nens a Catalunya s’expressen igual de bé en dues llengües. Ganes de tocar el potet i de tapar les grans penúries o privacions existents. No deixa de ser curiós que quan tot està sota sospita, tot fa molta sentor a claveguera, surten amb el ciri trencat de sempre, la nostra llengua. Fa pudor a dictadura i olora fatal.

miquel mallafré, 18 de febrer, de 2018