[Miquel Mallafré] Policia patriòtica

No Comment

Anem per la definició. No hi ha millor adobament pels prats que els fems i al govern del PP li ha funcionat de meravella, les ovelles no es qüestionen allà on van, només es deixen portar.

Un cop vaig llegir que hi ha tres classes de policies: els corruptes, els que veuen i s’adonen de la corrupció, però se la mengen, i els que es foten un tret a la boca. Cada dia que passa ho veig com a més clar. Aquesta fauna són els que s’arroguen la salvació de la pàtria i involucren tots els poders de l’estat per anar en contra de la voluntat popular.

És gent que s’extralimita en les seves funcions sota l’empara d’una judicatura similar a ells. Són els que decideixen el que és legal o il·legal en política, per exemple, tot el que es faci contra Catalunya, Podemos o Bildu és correcte i il·legal. Llavors, es fa campanya per un partit polític (PP) i quan la cosa surt fatal es creen grups de xoc per intimidar la població amb una tendència política clara. Reben les subvencions necessàries per posar-ho en solfa, després, quantes més idioteses diguin i menteixen al seu propi país, la cosa ja va sola.

Com no voleu que menteixin a d’altres? A més, saben del cert que amb el “tot val” no els passarà res de res, ja que molta ciutadania, a causa de l’apagada informativa dels grans mitjans, no s’assabenta de res i passa olímpicament. Pura màfia de nivell superlatiu.

Són els que han imposat una visió de l’estat ciclòpia dels pactes constitucionals de 1978. No oblidem que al marge de tota la merda que està sortint en aquests moments, aquesta policia patriòtica va atribuir la fundació de Podemos (any 2014) al deliri de vincular el seu finançament amb el narcotràfic, les FARC i Hizbulah, i assenyalar Hugo Chávez com l’autèntic creador de la formació política.

La pregunta és: quanta desinformació tòxica més hauran aconseguit col·locar a les ments de la població amb estratègies similars?

Donant per sabut que l’anomalia són els corruptes i la claveguera, lamentablement constatem que, tant en l’àmbit mediàtic, polític, judicial i social, una cosa com aquesta no és cap escàndol. Potser, l’anomalia és qui (com jo) considera que això que és d’extrema gravetat, la immensa majoria pensa que qualsevol cosa està justificada per defensar Espanya. Manipular unes eleccions nacionals en aquest país no és el suficientment greu com perquè et jutgin ni perquè et facin fora de la política o de la policia, no és notícia. I no passarà res, tots seguiran en els seus llocs o amb jubilacions astronòmiques pels serveis prestats.

Aquesta idea està ben arrelada en una gran part de la societat espanyola. Així doncs, puc dir sense por a equivocar-me que en bona mesura, han tingut èxit. Aquests nacionalistes arnats, hereus del franquisme defensen la seva idea de pàtria, que té molt poc de democràtica, aquí el que importa és que sigui «Una, grande y con dos cojones, y que los rojos, los indepes y los etarras no la echen a perder».

A la majoria de capçaleres periodístiques d’aquest país, els perills per la democràcia són Podemos, els independentistes i Bildu. Al marge d’ideologies polítiques, és una autèntica vergonya que cap mitja de comunicació important vegi el PP com un perill per a la democràcia quan és el partit polític que ha utilitzat (i ho segueix fent) tots els ressorts del Poder per violar-la, embrutir-la i arrossegar-la pel fangar.

A Catalunya, en canvi, tenim tres tipus de premsa: la catalanista, l’espanyolista i l’espanyolista destinada a funcionar a Catalunya, la qual vol afavorir Espanya, però sap que els catalans, pel sol fet de viure aquí i saber de què va la cosa, no s’empassaran les invencions de la premsa espanyolista, així que abaixen el to dels escàndols a coses més creïbles que les que diuen els diaris espanyolistes plens de caspa.

En canvi, Espanya només s’informa per la premsa espanyolista, i així els va, s’ho creuen tot perquè no hi ha qui els desmenteixi.

Un altre exemple. La Llei de Violència de Gènere, pràcticament és la mateixa de quan governava el PP de M. Rajoy. El PP no deia res. Ara que no governen els corruptes, aquesta mateixa llei és l’apocalipsi. Per tant, els importa tres caralls la llei, el que importa és qui governa per muntar pollastres i escàndols fruit de l’adoctrinament; i amb això la policia patriòtica també hi posa la seva inestimable ajuda, ja que té la mà trencada.

Els polítics d’aquest país porten anys necessitant acollonir els seus votants per seguir a la poltrona. Sense una informació veraç no existeix la democràcia, si aquesta a sobre està en mans d’uns delinqüents professionals amb carnet, ho tenim molt cru.

Que políticament no hi hagi un terratrèmol de dimissions en massa i judicis a mansalva, és l’hòstia. Que encara hi hagi algú defensant que el que va passar a Catalunya va ser un cop d’estat, hola? Democràcia plena li diuen.

miquel mallafré, 14 de setembre de 2022

Related Articles

Deixa un comentari