Aquesta dona posseïda per l’esperit del Photoshop és una estranya barreja entre una mòmia i les cares de Bélmez. És com un expedient X. La comptabilitat del PP al seu costat, una collonada. Malgrat la gent no ho recordi, aquesta dona filipina era la Belén Esteban dels anys 80-90. Va saber vendre la seva vida privada a les anomenades revistes de l’engonal, en especial a una que sempre saluda. L’Esteban porta quasi dues dècades donant mostres del seu “savoir fer” i sobre tot educació, explicant coses que només interessen a gent vulgar i garrula, però la “dona estucada” va pels 50 anys explicant la mateixa milonga. Ara amb un gosset, ara en un jardí, ara a cavall, ara davant un prestatge, ara al rebedor, 50 anys venent la seva mansió i el seu cos.
Tant l’escriptora Belén Esteban com la dona de porcellana tenen els seus respectius fans, això sí molt diferents, però les dues han creat escola. La dona “Lladró” ha inspirat a moltes dones d’aquest país durant dècades, és la degana del viure bé sense fotre ni brot. Sense cap mena de pedigrí ni cap fortuna es va saber mesclar (no barrejar) amb les classes altes, aquelles que viuen còmodament casades amb un “bon senyor”, la mantinguda dòcil, educada fins l’empatx, somriure ortopèdic sempre, saber estar al seu lloc, discreta i elegant fins on calgui, és a dir, una icona a imitar. Lamentablement els seus divorcis i les seves corresponents pensions, també han inspirat a moltes altres que han pretès a convertir-se en clons d’ella. La Preysler és la dona que molts homes de poder voldrien tenir al seu costat: complaent i submisa en públic, refinada, bona presència, s’ocupa de la casa, de l’ordre, de que tot estigui sempre al seu lloc, diria que manté millor i amb més dignitat el “xiringuito” que la Monarquia. El somni d’aquesta dona continua, i els cirurgians encantats amb Frankenstein.
S’ha de reconèixer que darrerament fa una certa cosa veure-la. Els anys no passen, queden i a ella tampoc la perdonen. Amb tant “corta y pega”, ha acabat aconseguint tenir una cara incòmoda. L’amor al treball no és el seu fort, mantenir-se sense dependre d’un altre li és impossible, i ha ensinistrat (sobretot a les filles) a ser com ella. Aquesta dona és la nova Nefertari del s. XXI. Mario Vargas Llosa ha dit d’ella: “La palabra felicidad tiene nombre y apellido: Isabel Preysler.” L’embalsamaran quan mori?
miquel mallafré
Deixa un comentari