[Miquel Mallafré] Trencaran l’omertà?

No Comment

Un parent de Confuci deia: “Quan escoltis a un patriota parlar de llei, constitució i unitat d’Espanya, no falla, és un corrupte i té comptes a Suïssa”. Abans d’entrar en matèria, una prèvia. Que bé que va això del ‘coronavirus’ per distreure’ns del gran plat que és l’emèrit, no? Quina vergonya de premsa que arrosseguem. La premsa espanyola està a l’alçada de la casa reial, dels polítics, dels jutges, de la gran claveguera… de tota la corrupció d’aquest país, que no és poca.

El rei és inviolable, o sigui que ens pot robar i no li passa res, que pot treure diners i portar-los a paradisos fiscals, en canvi tu no pots heretar un pis dels teus pares sense passar per caixa. Queda clar, tu no pots, però ells, sí. I la premsa? Ni està ni se l’espera.

Buscant molt, he trobat que l’any 2012 Corinna Larsen va rebre un regal no sol·licitat del rei emèrit, el qual el va descriure com “una forma de donació per a ella i per al seu fill, als quals els havia agafat un cert afecte. Ell (el rei) va passar uns anys de mala salut durant els quals ella (Corinna) el va cuidar”. Ja està, tot explicat i documentat. No se li ha de donar més voltes. Jo també li pago a l’assistenta de la meva mare 65 milions d’euros a través d’una transferència Panamà-Luxemburg-Gibraltar-Bahames-Suïssa.

Que quedi clar d’entrada que la tal Corinna Larsen es mou per un interès molt personal i li és ben bé igual si va tenir relacions sentimentals amb un senyor granadet, cas Juan Carlos I rei d’Espanya (alies el ‘campechano’), o bé, amb un altre (el príncep Casimir zu Sayn-Wittgenstein) amb el que es va casar, ja que de per mig hi ha un títol nobiliari. El dilema era pervers, o un rang jeràrquic o una gran compensació econòmica. Cap dona accepta aquestes diferències, ja que tragar baves a canvi de res acostuma a ser d’idiotes.

Ara, acaba d’arribar el plat “fondu”. 100 milions d’Aràbia Saudita, en plena crisi econòmica. Un diner amagat, mai declarat a Hisenda, al marge de la donació (65 quilos) a la seva antiga amant. Voleu cosa més ‘campechana’ que regalar-li 65 quilos d’euros per follar.

Si no tinguéssim una premsa com la que tenim i, això explotés de debò, sortint a relluir tota la merda que s’intueix, una cosa com aquesta es podria endur per davant la monarquia. Per molt que s’intenti tapar des dels mitjans, si la cosa vessa com sembla que està a punt de fer a Londres, no hi haurà mitjà de comunicació que ho pugui aturar. És tan bèstia tot plegat que em sorprèn la capacitat d’acrobàcia periodística per no fer sortir a la llum una cosa tan transparent. 100 quilos en negre!!! 65 a la Corinna!!! Qui necessita abonar-se a Netflix?

Fórmules per escalar i que compensin els propòsits perseguits els hem trobat sempre en l’aristocràcia, a la faràndula i en el terreny laboral. Però el cas de la tal Corinna Larsen (em té el cor robat) és el d’una professional que ha introduït (com les vídues negres) en els països àrabs al rei del meu cor, ho dic amb tot el menyspreu, fàstic i sense cap mena de respecte. El respecte és una cosa que es guanya sempre amb transparència, no és el cas, ell sí que va aconseguir introduir (no llegiu més enllà de la paraula) a la Corinna Larsen dins la reialesa europea i l’àrab.
Amb la boca petita algú li demana al rei que s’expliqui. Siguem seriosos i toquem de peus a terra, el rei porta des de la nit dels temps fent de borbó comissionista i putero. Quin sentit tindria demanar disculpes ara, després d’haver-li donat de manera altruista 65 milions d’euros a la ‘cocotte’? Disculpes per què? Penseu que no es repetirà més (al darrer
e ve l’altre, parlo del Felipe)? Anar a caçar, desplaçar-se amb l’amant de torn, acceptar regals, anar de viatge sense el vistiplau del govern, això ha estat l’agenda de l’emèrit. De debò penseu que no ho farà més encara que tingui 82 anys? Acaba de polir-se cinc milions d’euros en desplaçaments aeris privats en quatre anys.

Que la monarquia és un problema ho sap tothom, però el gran problema és el silenci dels mitjans i les institucions al respecte. Quan els mitjans emmudeixen o tergiversen els escàndols d’una monarquia corrupta, ens dóna una idea bastant exacte de la realitat en la qual estem. La nostra democràcia és un sainet amb unes grans dosis de descrèdit i pornografia barata.

El que realment em toca el voraviu verd és que li hem estat pagant el catre, vull dir que li hem pagat un dúplex molt confortable a Suïssa que van compartir durant tres anys, espai on el rei solucionava les seves coïssors de baixos. Amb el temps, no sé quina cosa m’indigna més de tot plegat, el fet que follés més que tots nosaltres, o que li hagi pagat jo el ‘picadero’.

No m’equivoco gaire si dic que la “cocotte” és una senyora molt ben pagada i amb una certa retirada a espia no massa secreta. No us heu preguntat que molts secrets d’Espanya en aquests moments poden estar amb el cul a l’aire, fins i tot el propi cul del rei? És per això que l’article 56 de la Constitució ens parla de la ‘inviolabilitat’ del rei. Ho pilleu? La justícia no pot fer res mentre l’emèrit sigui ‘inviolable’. Parlar del ‘campechano’ com a inviolable, té collons la cosa i no deixa de ser una anormalitat més, ‘inviolable’ no és una de les millors paraules per definir al borbó. Ara com a molt ens complaurà amb allò de: “lo siento, me he equivocao, no volverá a suceder”.

El rei des que ho és ha buscat fora el que no tenia a casa. Amb 75 anys va trobar en aquesta dona operada i injectada de botox fins a les pestanyes, el famós “descanso del guerrero”, i ens va demostrar un cop més que és el prototip d’home amb no massa llums, va voler demostrar-nos que era “una bona amiga” que de tant en tant li netejava el sabre. Ella és una princesa del ‘no res’, que un bon dia va enfigar a un príncep de qui es va divorciar l’endemà, i arrel de conèixer al borbó ha esdevingut una dona que pot sagnar a tot un país. No entenc el perquè la defineixen com l’amiga del rei emèrit?

Dir que el “mata elefants ha estat un putero”, mira, seria el de menys, el que millor el delata és que és un defraudador fiscal, un rapinyaire. Això es podria argumentar si la seva fortuna fos de procedència legal. L’honestedat ara consisteix que no t’enganxin (ja ho han fet) i que la Corinna Larsen, no xerri. Quan el van enxampar matant paquiderms, se li va demanar que digués d’on havia sortit tanta pasta, ja que segons ell, el seu pare (don Juan) va tornar a Espanya amb una mà al davant i un altre al darrere. D’això ja fa set anys i el rei ortopèdic segueix sense obrir la boca al respecte.

Doncs bé, ara la Corinna Larsen acusa el “campechano” d’utilitzar-la com a testaferro, segons unes converses amb l’excomissari Villarejo (la vedette de la gran claveguera), i ha sortit a la llum el famós tribut que cobrava (1 dòlar per barril) pel petroli importat d’Aràbia Saudita. Si feu un càlcul senzillet, tot casa. Com també el percentatge que s’enduia dels negocis en els quals feia de mediador (AVE, entre d’altres i OHL de Villar Mir). Per què creieu que anava a les famoses “cumbres internacionales” seguit de desenes d’empresaris? Tots som iguals davant la llei, no ho oblideu.

Tinc entès que el mai prou ponderat Jordi Pujol (actual ex de tot), al marge de polític sempre va ser un banquer, i és dels pocs que sap on guarda la morterada el rei emèrit (males llengües diuen que fins i tot el va aconsellar on fer-ho). Vet aquí que a hores d’ara només sigui el seu prestigi com a polític corrupte el que s’hagi vist afectat. Enteneu ara el silenci sepulcral de l’expresident convergent?

Si fem memòria, fa poc temps es va saber que la germana de Juan Carlos I (la Infanta Pilar, morta ara no fa pas massa), va obrir comptes a Suïssa el mateix dia que fou nomenat rei i els va tancar el dia que va abdicar. Va ser la testaferro? Molt em temo que sí. No ens mereixem aquesta aristocràcia folklòrica que ens ha caigut al damunt per fer el que els surt de la pebrotera. Cada dia és més urgent i necessària una consulta sobre la monarquia. No goso dir referèndum, no fos cas.

No podem oblidar el verb ‘borbonejar’ que ha estat el sistema de vida d’aquesta monarquia guadianesca: corruptes, puteros, arribistes, covards, justets, tontos del cabàs… La decadència d’una cosa que hauria de ser un mal record històric. Sense oblidar que el rei és amo del seu regne, qualsevol intent de jutjar-lo seria sedició i traïció a la corona, el rei no es toca, a no ser que hi hagi una revolució i el destitueixin. Trencaran l’omertà? Mentrestant, els mitjans de comunicació segueixen muts.

miquel mallafré, 9 de març de 2020

Related Articles

Deixa un comentari