El grau d’estupidesa, misèria moral i indigència intel·lectual de la dreta espanyola és tan aberrant, que sempre que s’amplien els drets només saben recórrer a arguments viscerals miserables, tronats i plens de caspa per fer oposició. Després acaben beneficiant-se i utilitzant aquests drets. Ho han fet des de la llei del divorci fins a la de l’avortament passant pel matrimoni homosexual.
Només des del populisme més lamentable es pot barrejar una ‘retallada de costos’ en un debat sobre l’eutanàsia dins la sanitat pública, com ho ha fet el PP en un gest un cop més repugnant. També em resulta xocant la preocupació i la participació ‘política’ de la Conferència Episcopal de com néixer i com morir, mentre demostra un evident desinterès ‘polític’ per altres assumptes com les fortes coïssors del seu entrecuix o com és viure d’una manera digna sense abusar dels infants.
Aquesta gent només entén l’agonia de les persones com un negoci més. Per descomptat que allargar la vida d’una persona mig any més (pel capbaix) sense cap mena d’esperança de salvar-se, implica una enorme despesa en medicines, atenció mèdica i, si de passada es pot beneficiar la sanitat privada que ells tant defensen, doncs millor. Veieu que n’és fàcil donar-li la volta com un mitjó a les estupideses que diuen el PP i els bisbes?
La seva realitat és aquesta, no parar de dir barbaritats sense escrúpols contra qualsevol mesura que sigui un petit avanç. Per a ells, augmentar de forma moderada els impostos als privilegiats és un ‘delicte.’ El fet de no estar en el poder fa que corrin els riscos (improbable) de què el seu meticulós pla per controlar tot el que es belluga a l’Estat (judicial, mediàtic, militar) com a finalitat per plomar a consciència el país se’ls en vagi per la tartera. El PP és (mai s’ha d’oblidar) una organització criminal de caràcter mafiós disfressada de partit polític.
Els uns i els altres necessiten tenir-los de la mida del cavall de Troia per acusar a la sanitat pública d’estalviar mitjançant la llei de l’eutanàsia. Curiós que ho digui un partit polític que entre les seves fites més notòries en comunitats on ells han governat han fotut al carrer a més de 3.500 treballadors de la sanitat pública; han dut a la ruïna a quantitat de farmàcies després d’haver-los deixat de pagar durant mig any, o bé el retard en el pagament a les ajudes a la dependència; privatitzar encara més la malmesa sanitat pública, en fi, el que se’n diu una gestió esplèndida per acabar de rematar de mort a la sanitat i a la vegada dur fins a la mort a quantitat de pacients per les llistes d’espera, o per manca de tractaments, tot sense necessitat d’eutanàsia, és a dir per pura negligència i mala llet. Lamentable que un partit com el PP amb els seus sequaços segueixin en la vida pública i, encara pitjor, que hi hagi gent que els voti.
Fa cosa escoltar la dreta parlar de retallades en sanitat. I encara fa més cosa que parlin d’estalviar amb l’eutanàsia els qui van retallar fins a la vergonya la llei de la dependència. Retallades diuen, són repulsius. Ells que són els responsables de les morts per ‘hepatitis C’ gràcies a les seves passades de ribot i les seves corrupcions. Els que han posat pals a les rodes fins a la nàusea amb altres lleis, lleis que ells després les han utilitzat com han volgut fins a l’avorriment. Ara i com no podia ser d’un altra manera li toca a l’eutanàsia, tal com en el seu dia ho van fer amb el vot de les dones, el divorci, el matrimoni igualitari, l’avortament o el canvi climàtic, són tantes les coses que ataquen el més miserable dels nostres sentits, el sentit comú, que ja hem perdut el compte.
Sempre és la mateixa copla, després amb el temps, quan a la societat no li càpiga al cap que algú s’oposés a aquests avenços, es presentaran com els precursors dels mateixos, és el seu segell. Fer servir l’argument de l’estalvi en els costos per votar en contra. Són vomitius. El món ha de seguir evolucionant malgrat aquesta fauna medieval o desapareixerà.
Els defensors de l’eutanàsia, som gent respectuosa i recolzem el món de la discapacitat, lluitem i defensem la investigació, la reivindicació de millors dotacions pressupostàries per millorar la qualitat de vida de qui malgrat les seves limitacions volen seguir vivint. No puc dir el mateix dels qui no respecten les últimes voluntats i obliguen (a través del codi penal) a seguir amb una vida vegetativa a qui opini el contrari.
No respecten a qui vol tenir una mort digna, envoltat dels seus, dels nostres, i no d’artefactes mecànics que només fan que allargar l’egoisme humà i, en segons quins casos, l’acarnissament ‘terapèutic’. Si les persones religioses que pensen que la seva vida és d’un ‘Déu’ i no volen optar per l’eutanàsia, em sembla bé, si a més volen patir igual que ‘cristo’ com el bisbe d’Alcalà d’Henares, estan en el seu dret de patir resant prostrats en un llit durant anys, és la seva elecció, ningú els obliga. Però que no impedeixin els demés tenir la possibilitat de recórrer a ella quan ja no suportin tant patiment com el de la gent que el vol. L’eutanàsia és el darrer acte d’amor a la vida.
miquel mallafré, 18 de febrer de 2020
Deixa un comentari