[S. Pérez] Participació, un miratge i un veritable despropòsit

Estem davant d’una manca de política i de governança sense criteri ni respecte. Tot segueix igual o pitjor, demostrant que a les entitats ciutadanes se les pot mantenir sense cap contemplació ni respecte, és igual, es menjaran allò que se’ls doni i seran de bon conformar. El govern municipal es pensa que les té tant domesticades i amb tant poc sentit crític, que no hi haurà problemes.

En aquests moments s’estan convocant Consells de Districte i Sectorials, i es farà una formació oberta per a entendre els pressupostos; bé, algú li ha dit procés participatiu, que ja té conya.

Abans de posar en marxa res, i fer pantomimes formatives de pressupostos, algú amb un mínim de respecte i responsabilitat, hauria d’explicar on està i què pensa fer amb el Reglament de Participació fet en un procés de participació amb les entitats i ciutadania, que va durar un any i que havia de ser la “gran eina participativa i amb una voluntat real de promoure canvis i millores en aquest aspecte”. Un any amb el temps de dedicació de les persones amb la seva voluntat, a excepció dels tècnics i polítics que van cobrar per a fer aquest procés. El problema de participar i consultar és que el resultat final no sigui el que esperes i vagi en sentit contrari als teus objectius. Atenent als resultats de les aportacions de les entitats i la ciutadania participant, s’expressava anar a un model de millora quant a les decisions i a les eines, i avançar de veritat en la qualitat democràtica, acabant amb un model obsolet, caduc i d’escalfar cadires sense cap possibilitat de millorar.

Una participació merament imaginària, controlada pels que governen i sense cap incidència real, una pèrdua de temps total i durament criticada per moltes entitats i col·lectius. El model de participació del PsC està fonamentat en el control social i amb aconseguir la institucionalització plena de les entitats, col·lectius i ciutadania participant, espais de debat i per a portar les queixes, però sense cap possibilitat d’anar més enllà. Per aquest motiu, entitats com la nostra ja fa anys que varem decidir que els objectius del model eren inútils, una pèrdua de temps i la incapacitat de les entitats de canviar-lo, per tant, varem determinar no ser-hi, ni ser convidats de pedra i mantenir un imaginari de sensació participativa que només ajudava als seus promotors, en detriment de les entitats i la ciutadania, en general.

I ara, l’equip de govern vol continuar fent el mateix, moltes frases de canvi, molta boca plena de transparència, la necessitat de millorar la qualitat democràtica, no és casual que vagin canviant els noms (Districtes i Qualitat democràtica), però en cap cas canvien els continguts, ni els objectius. I veurem com van i acaben els processos participatius de la Taula de l’Aigua, de l’Anella Verda, del Pla de Mobilitat…, esperem que no siguin aigualits i en nous miratges.

Perquè no s’explica que ha passat amb el Reglament i el que motiva no explicar-ne res i tenir-lo amagat? Es diu que donaran majors atribucions, recursos als Consells de Districte, que hi ha una voluntat de canvi… Ens demanen que els donem confiança. Doncs bé, la confiança comença per a explicar la veritat que motiva no dir ni piu sobre el Reglament, i no podem tenir confiança perquè ja sabem on s’ha arribat amb el model del PsC, ni que el Sr. Vega en sigui el responsable, ja que en la seva gestió no ha demostrat cap possibilitat de canvi. Ni el que pugui fer CiU, que no té projecte, ni l’ha tingut mai. Que es posaran més recursos i atribucions? Segueixen sense entendre res, no es tracta de debatre o discutir-se per la misèria dels recursos, lo fonamental en aquests moments és determinar sobre decisions, sobre aspectes funcionals, sobre projectes… Com no es tracta d’adoctrinar a les entitats i ciutadania fent-los cursets de pressupostos, amb l’objectiu de que es conformin amb el model. El debat sobre els pressupostos ha d’anar més enllà de quatre instruccions interessades, ha de debatre sobre l’orientació, sobre els seus objectius, sobre utilitzar uns recursos mínims perquè es gestionen correctament, l’orientació dels ingressos i els impostos, senzillament anar més enllà de l’adoctrinament per a determinar canvis en l’orientació o millores. O sigui, per posar un exemple, que els que han degradat el servei municipal de neteja i residus fins a límits impresentables, ara ho vulguin resoldrà a cop d’urgència i apujant la Taxa per sobre del 5% en els moments actuals i sense donar explicacions de la situació a la ciutadania, demostra on hem arribat i sense tenir en compte a la ciutadania en el debat i reflexió, ja demostra que el model participatiu és totalment inoperant.

I que l’equip de govern no tingui model, ja és lamentable, però ara veurem que fa l’oposició, primer davant que s’estiguin convocant Consells de Districte i Sectorials, aplicant el mateix model caduc. Què pensa fer davant d’un Reglament fantasma després d’un procés participatiu? Si té model o models de canvi , ja que es van omplir la boca de la paraula “canvi” i això afectava el model de participació de la ciutadania en els afers públics. Permetran que l’equip de govern en aquest tema vagi fent sense més?

Bé, la situació no canvia, tot segueix igual, i el pitjor, és que les entitats s’aniran apuntant al model que han criticat, i així aniran mantenint una situació viciada, tot oblidant, que van participar en la redacció d’un Reglament amb el compromís de ser assumit amb les aportacions de les entitats i que no ha anat més enllà d’un mer miratge i ni tant sols s’ha tingut el respecte d’informar-los del resultat. Llavors no critiquem i acceptem el deshonrós miratge. Per dignitat i coherència, el millor seria que cap entitat com a mínim veïnal participés en aquesta farsa, segur que llavors les coses anirien d’una altra manera i algú es replantejaria la seva manera de fer i es buscarien solucions reals al tema de la participació; però bé, és el que hi ha.

Salvador Pérez Riera
AVV Barri Segle XX