Fa un temps que els poders fàctics locals, van canviant de cadires i noms, i sempre presents amb l’objectiu que la seva influència i el negoci segueixi funcionant a tot ritme. I sobretot, que no es perdi el control d’algunes institucions i entitats locals, que són qui han manat a la ciutat durant molts anys. Bé, només un petit accident amb aquesta estratègia, la municipalització de l’abastament de l’aigua, que va provocar la caiguda d’un dels poders fàctics locals, per tant, cal garantir de forma efectiva, que això no torni a passar.
La CECOT, fins ara amb la presidència del convergent i ara de la nova marca, Junts, el Sr. Antoni Abad, que ocuparà la presidència de Mútua Terrassa. Per tant, la patronal local seguirà influint a nivell de la Generalitat com sempre, i la Salut, continuarà garantida, al servei del negoci privat de Mútua, atenen també que la Conselleria de Sanitat, controlada per Junts, continua apostant pels convenis de gestió de la sanitat pública, perquè sigui el sector privat, com Mútua, qui segueixi mantenint el seu negoci, sense entrar a fiscalitzar la seva gestió.
I per desgràcia, aquesta política de privatització i negoci, afavoridora del sector privat, no és una actuació prioritària de la dreta convergent i de Junts, és una modalitat que aquells que s’anomenen “d’esquerres”, Psc-PsoE i ERC, també van aplicant al llarg dels anys. Només cal recordar el comportament d’aquests partits en el temps, sobretot el primer, que durant més de quaranta anys de govern local, la seva relació i connivència vers els poders fàctics, ha estat de plena submissió i al seu servei, evitant qualsevol confrontació i critica en la gestió dels equipaments i serveis sanitaris. I el segon, que tampoc ha canviat res, quan ha gestionat la Conselleria de Sanitat, ni ha buscat solucions de millorà quan ha participat en el govern municipal.
L’objectiu d’aquests poders fàctics locals, és continuar influint en les Administracions, ja sigui de la Generalitat, com del govern municipal, per a determinar que el seu volum de negoci, no patirà cap incidència, evitant caure amb una actuació maldestre com la de Mina-Agbar, que va acabar amb el negoci i control de l’abastament d’aigua, amb una actuació estratègica equivocada i fora de lloc.
A nivell de la patronal, anar garantint subvencions i influència, que condicioni les polítiques laborals, i els permeti continuar amb la precarietat i sous de misèria. D’anar demanant infraestructures com el quart cinturó, només pensant amb el negoci de curt termini, i sense importar-los el respecte pel medi ambient i evitar els impactes sobre l’Anella Verda al nord de la ciutat, i la destrossa del territori pels impactes d’aquesta via. I l’ampliació de l’Aeroport del Prat, encara que això comporti impactes al territori i els criteris de sostenibilitat mediambiental, el negoci és el negoci, i cal anar condicionant els polítics de torn, de més afinitat, que són uns mers titelles al seu servei, i d’un mal concepte de progrés. Això sí, després tindrem departaments de medi ambient, ja sigui per assessorar i rebre algun premi, pura imatge i estètica com si fos una mera moda, sense contingut.
A nivell de sanitat i salut, hem d’anar en la mateixa línia, la perversió de la sanitat pública, cada vegada més precària i mancada de recursos humans i d’equipaments, que hauria de ser un veritable dret públic, des de fa anys, s’ha convertit en un model privatitzat, on empreses privades com Mútua, s’han garantit el seu volum de negoci. Convenis de gestió de molts equipaments com els Centres d’Assistència Primària, per exemple, i la gestió de part de les especialitzacions i de l’equipament central de Mútua, li ha permès garantir utilitzar la part pública, per a promoure el negoci privat, en un sistema dual, que afavoreix clarament a aquest últim.
I això ho permet un sistema pervers, on cada vegada els recursos públics en sanitat es van reduint, mentrestant, l’àmbit de negoci privat, va creixent. La demanda pública comporta més problemes als usuaris, llistes d’espera, deficiències en el funcionament dels serveis, manca de personal, metges i infermeres, i així una llarga llista.
Mentrestant, a nivell local tenim greus problemes i la Conselleria és incapaç d’afrontar-los, i no hi ha millorà, l’Ajuntament no té cap influència per a promoure canvis. Els poders fàctics locals van intercanviant cromos amb l’objectiu, senzillament, de garantir la seva influència a la Conselleria de Sanitat, per a evitar canvis que posin en perill el negoci, sobretot, davant de la contestació ciutadana d’usuaris, entitats, col·lectius i treballadors, que demanen millores en la sanitat pública, que s’acabi amb la privatització i se li retiri a Mútua la gestió d’un servei públic bàsic que necessita canvis en el model de funcionament.
Per tant, el Sr. Antoni Abat, no ve a millorar la gestió, sinó a garantir el negoci, i mantenir la influència amb els dirigents convergents (de Junts) a la Conselleria, com ja ha fet sempre en la gestió de la CECOT i els temes laborals.
Per desgràcia, els poders fàctics, tant locals, com generals, no busquen millorar els serveis públics, considerant que aquests són competidors del negoci privat i el seu volum de beneficis. Com bons gestors i defensors d’un model econòmic liberal, volen una part pública com més petita millor, això sí, que l’Estat i les diferents Administracions els paguin el negoci privat i les inversions en infraestructures caduques.
Cal doncs, que la ciutadania no s’adormi, i tingui sentit crític davant de la situació i estigui activa i preparada en defensa de l’interès general i dels serveis públics bàsics.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari