Ahir havia de ser la gran victòria. PP, Ciudadanos, Vox, la Falange i tots els grupuscles del franquisme havien de sortir al carrer i omplir la Plaça Colom de Madrid fins a rebentar. Autocars pagats de tota Espanya, la gran majoria de mitjans de comunicació afins convocaven al gran dia patriòtic, la bandera espanyola com més gran millor, i tot ben amanit per a insultar a tort i dret al president del govern, al president Torra, als presos polítics detinguts, als independentistes catalans, a Catalunya i a qui calgui. La pàtria s’enfonsava i calia salvar-la, i els de sempre amb un discurs incendiari intentaven aixecar les masses.
Tanta comèdia per a un gran fracàs, quaranta mil assistents amb tanta força de partits i mitjans de comunicació convocants. A més cal tenir en compte que a la manifestació dels partits falangistes i d’extrema dreta no eren més de noranta persones. I la convocatòria feta a Barcelona per a salvar la pàtria, no arribaven a cent persones. Per tant, aquesta és la seva realitat, quatre replegats que demostra que la cridòria manipuladora no té res a veure amb la realitat.
Alguns pensen que els resultats d’Andalusia serà la realitat de tot l’estat espanyol, i obliden que la gran majoria de votants de l’esquerra es va quedar a casa, per tant, han confós la realitat amb el desig, ja que davant del panorama polític, al final ja veurem quin serà el resultat final dels processos electorals.
El PsoE que sempre que es produeix la cridòria de la dreta i l’extrema dreta, sempre s’acaba espantant, ja li va passar a Zapatero amb la Llei de la Memòria Històrica, que va obrir moltes esperances per acabar generant una gran frustració, resultat de les envestides de la dreta franquista. Ara al president del govern li ha passat el mateix, s’ha espantat davant l’envestida del tripartit de dretes que li retreu el diàleg amb el govern de Catalunya. Demostrant la seva debilitat innecessària, vist el resultat de la manifestació.
Ara ja hem vist la seva capacitat de convocatòria, ridícula, no omplen ni una plaça després de tants esforços i recursos destinats. Això si, la seva capacitat destructiva, de generar conflictes, d’anar contra la convivència, de generar odi i mala fe, és una evidència. I aquesta actitud i discursos incendiaris, donen arguments als brètols i matons de carrer que van actuant amb tota impunitat pels pobles i ciutats de Catalunya, amb la col·laboració de policies i guàrdies civils de paisà . Donen ales a la part de la magistratura, i sobretot de l’Audiència Nacional i el Suprem, que creuen que són l’exèrcit de salvació de la pàtria i han de castigar sense contemplacions els presos polítics catalans, res d’impartir justícia.
Això si, l’únic que surt reforçat de la fracassada manifestació, és Vox. PP i Ciudadanos li van donant joc i protagonisme, la foto desitjada. Aquesta estratègia no l’entén ningú, estan convertint un partit residual i extraparlamentari, en una força que els va menjant vots i els debilita, cosa que ningú entén i menys el paper de Ciudadanos. A més, cal tenir en compte que Vox tindrà un gran aparell de propaganda com és el judici als presos polítics catalans, on disposarà de cinc mesos per sortir als mitjans de comunicació cada dia i que voldrà demostrar com salva a la pàtria espanyola sent més contundents que ningú. Aquest és un fet que ja demostra el que és aquest Estat espanyol, al permetre que un partit com aquest faci d’acusació popular, sinó és per la connivència de la mateixa judicatura on coincideixen ideològicament. En un estat normal i democràtic seria un partit il·legalitzat i perseguit, en canvi està protegit i se’l promou. Però bé, aquesta és la veritable Espanya dominant, molt lluny de la realitat dels ciutadans i ciutadanes espanyoles, que per sort cada vegada mirant d’allunyar-se tot el que poden.
Després del dia que tot s’ensorrava i sorgia una nova pàtria, després del seu fracàs, i que tot segueix igual, ara què? Continuarà el govern espanyol acoquinat i espantat, acceptant el discurs del tripartit d’extrema dreta? O serà capaç de tenir d’una vegada el valor i sentit comú, d’avançar dialogant i buscant solucions al problema, que només passa per a una solució pactada i votant sobre què volen els catalans exercint el seu dret a decidir.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari